Espanya, Portugal i França portaran davant d’Europa el nou projecte de gasoducte -l’H2Med- que substituirà el MidCat. Aquest divendres, Pedro Sánchez, António Costa i Emmanuel Macron segellaran el compromís de tirar endavant la canonada submarina entre Barcelona i Marsella pensada per transportar hidrogen verd. En el marc de la IX Cimera EU-MED9, que se celebrarà a Alacant, els caps de govern dels tres estats es reuniran amb la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, per començar a desenvolupar el projecte. Tot i que en un primer moment s’havia parlat d’utilitzar el gasoducte per transportar gas natural, finalment s’ha acabat decidint que només s’utilitzarà per l’hidrogen verd, han assegurat fonts de la Moncloa.
A les onze del matí, Sánchez, Costa i Macron s’han reunit amb Von der Leyen. La trobada ha servit per desenvolupar l’acord pactat entre Madrid, Lisboa i París el passat mes d’octubre i que posava fi al llarg debat sobre la viabilitat d’estendre gasoducte Midcat cap a França, una infraestructura a la qual Macron s’oposava i que ha quedat definitivament enterrada amb l’anunci de l’H2Med. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha xifrat en aproximadament 2.500 milions d’euros la inversió necessària per construir la canonada submarina que ha de transportar hidrogen verd entre Barcelona i Marsella, batejada com a H2Med.
Durant la seva intervenció, Sánchez també ha subratllat que l’H2Med serà el primer “gran corredor” d’hidrogen de la Unió Europea i que tindrà la capacitat per transportar dos milions de tones anuals, una xifra que equivaldria al 10% del consum d’hidrogen verd al conjunt de la Unió Europea el 2030. Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha lloat la iniciativa, tot reconeixent que té el potencial per convertir-se en la “columna vertebral” del sector de l’hidrogen verd a la Unió Europea. Alhora, la dirigent alemanya ha apuntat que la península Ibèrica es pot convertir en un dels hubs energètics més importants en l’àmbit europeu.
La sostenibilitat de l’hidrogen verd obre la porta a obtenir fons europeus
Les ajudes europees són una de les claus més importants per l’èxit d’aquest projecte. És per això que la previsió dels tres països es portar el projecte a Brussel·les abans del 15 de desembre, moment en el que acaba el termini de la convocatòria dels fons d’Europa. Segons han explicat, les ajudes podrien cobrir entre un 30% i un 50% del cost total de la infraestructura, però només passarà si es transporta energia verda, és a dir, hidrogen verd. És per aquest motiu que el govern espanyol ha tancat la porta a transportar gas natural.
L’hidrogen verd s’ha convertit en la única opció per poder presentar la iniciativa a Europa i optar a tenir-ne el finançament. Tot i això, alguns experts asseguren que aquest transport podria no ser l’òptim, ja que no hi ha proves que aquesta energia no perdi qualitat en transports tan llargs. Per contra, l’enllaç energètic entre Celourico da Beira (Portugal) i Zamora (Espanya), ja existent i que ha de formar part d’aquest corredor verd, sí que es preveu que, en una primera fase, pugui transportar gas.
Un nou gasoducte que no pal·liarà els efectes de la guerra a Ucraïna
Els problemes amb el transport del gas surten principalment de la guerra a Ucraïna. El país és un dels principals territoris per on s’obté aquesta energia i la crisi mundial conseqüència del conflicte amb Rússia en perjudica la distribució. Aquest nou gasoducte, per això, no serà la solució a aquest problema -com s’havia especulat en un primer moment-. De fet, en les declaracions que va fer la ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, va admetre que la canonada entre la capital catalana i Marsella no entrarà en funcionament abans del 2030. En aquest sentit, la infraestructura no està pensada per pal·liar l’actual crisi energètica que viu Europa derivada de la guerra a Ucraïna, sinó per contribuir en l’acceleració de l’ús de les energies renovables.
7 
2 