L’espanyolisme econòmic continua la seva particular guerra contra la reforma del finançament pactada per ERC i el PSC per a la investidura de Salvador illa. La darrera instància del xoc l’ha provocat Ángel de la Fuente, director executiu del think tank conservador madrileny Fundació d’Estudis en Economia Aplicada (Fedea). En la seva intervenció durant la XXIX Trobada d’Economia de S’Agaró, De la Fuente ha assegurat que el model proposat “pot tenir danys col·laterals enormes” sobre l’estructura financera de l’Estat. Que Catalunya recapti els seus impostos -tal com fa anys que demana el teixit empresarial del Principat- suposa “trencar l’agència tributària estatal”; atès que obre un precedent perquè altres territoris reclamin el mateix tracte. “Anem tots en un mateix vaixell i, si el desballestem, la situació serà bastant complicada”, argumenta l’economista.
Així, la principal por de l’economia madrilenya és que l’Agència Tributària espanyola acabi esmicolada i “acabi havent-hi a l’Estat quinze hisendes diferents”. En contra del consens acadèmic -també el mostrat a les jornades- De la Fuente ha tret ferro als greuges generats pel sistema de finançament espanyol. L’economista defensa que Espanya ostenta “un dels models menys dolents” del seu entorn. Hi reconeix, val a dir, “problemes seriosos”, com ara la “complexitat” de les seves normatives o la “desigualtat” del repartiment de recursos. Concreta, però, aquestes desavinences amb una perspectiva central: el problema no és la manca d’ordinalitat, sinó les hisendes forals basca i navarresa.
Implementar el model acordat seria, a parer de l’expert espanyol, contraproduent per al conjunt del sistema econòmic. A parer seu, aquesta “separació” de les agències tributàries “generarà uns costos enormes que es traduirien en pèrdues per a l’economia”. I no només: les dinàmiques generades per una recaptació descentralitzada provocaria que “es recapti menys i el frau augmenti”. En aquest sentit, acusa Esquerra Republicana de Catalunya d’haver fonamentat la proposta en “el relat que portava al seu programa”, un que “difícilment pot servir de base” per a una reforma fiscal. De fet, ha arribat a defensar -contra les evidències d’acadèmia i empresa del país- que “Catalunya no està maltractada fiscalment”.
Canvis que “no són suficients”
La resta de ponents, val a dir, han mostrat una postura marcadament diferent durant la jornada. Acompanyant De la Fuente, el director del gabinet d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramón Rovira; el professor emèrit de la UV i director d’investigació de l’Ivie, Francisco Pérez, i la catedràtica de dret tributari i financer de la UPF, Antonia Agulló han coincidit a titllar l’actual sistema fiscal espanyol d'”obsolet, caòtic i crític”. “Les insuficiències fiscals són greus, i a la pràctica es tradueixen en el fet que dins l’Estat hi ha diversos estats del benestar”, ha articulat Pérez. Per la seva banda, Rovira ha criticat un “repartiment de recursos per habitant erràtic, volàtil i difícilment explicable”, una situació que, a parer de l’economista barceloní, és imprescindible “corregir”.
Sobre la reforma que s’ha posat sobre la taula, val a dir, els experts catalans han dubtat de la seva adiença, si bé en un sentit oposat al que ha defensat el director executiu de Fedea. Per a la catedràtica de la UPF ha alertat que l’entesa entre ERC i PSC “no garanteix que els ingressos tributaris es tradueixin en suficiència econòmica”. Pérez, per la seva banda, ha posat el focus en la qüestió de la solidaritat interterritorial, un dels grans forats que ja en el moment de la investidura es va detectar en el full de ruta pactat. Rovira, de fet, ha apuntat contra les “inconcrecions” del model que s’ha traslladat a la ciutadania. Roman, així, a l’espera que es detalli el projecte, si bé el considera un “canvi substancial” respecte de l’estat anterior de les coses. “S’acabaran les transferències i haver de demanar diners a l’Estat quan no se’n tenen”, celebra.
4 
