La nova estratègia de potenciar els plans de pensions col·lectius del govern espanyol no només busca que la majoria dels treballadors, sinó que també s’hi sumin totes les empreses, incloses les petites i les mitjanes, que, recordem, representen més del 99% del teixit empresarial de tot l’estat.
Per aconseguir això el govern espanyol va incloure en la llei 12/2022, que regula els plans de pensions, una clàusula que permet que les empreses d’un mateix sector es puguin sumar a uns plans col·lectius que es negociaran juntament amb els convenis col·lectius sectorials, siguin els estatals o els provincials. A més la creació d’aquests nous plans també busca que a les pimes els sigui menys costós oferir un pla de pensions als seus treballadors. De fet, abans de l’aprovació d’aquesta llei per pa les pimes era molt complicat oferir a causa dels costos administratius, fet que, a la pràctica, limitava l’accés a les grans empreses, que ja avui en dia la majoria disposen d’aquest sistema d’estalvi que complementa la pensió.
De fet, tal com explica Manel Hernández, soci del bufet d’advocats Pérez Llorca, aquests plans estan pensats per aglutinar un gran nombre de treballadors d’una sola empresa, encara que amb la possibilitat d’integrar-los a la negociació col·lectiva permet ampliar-los a un gran nombre d’empreses i fins i tot per a autònoms, treballadors de cooperatives i treballadors públics.
A més, Hernández també recorda que amb la nova llei també es posa a disposició de les empreses adherir-se als fons de pensions col·lectius de promoció pública, que en lloc d’incloure una comissió de control única dins de la negociació col·lectiva n’inclouen dues altres controlades, en gran part, per l’estat. En una banda hi ha les noves comissions promotores i de seguiment, dirigides per funcionaris públics, i, en segon lloc, tenim una comissió de control integrada, ara sí pels representants sindicals, les patronals i el Ministeri.
Com ho veuen les empreses?
Des del punt de vista empresarial, i més concretament des del punt de vista de les pimes, aquesta reforma del sistema a escala estructural ha estat “imprescindible”, segons apunta el secretari general de Pimec, Josep Ginesta. En aquest sentit, el número dos de la patronal catalana assegura al TOT Economia que tot plegat ajuda a equilibrar el sistema de pensions i facilita enormement que la majoria dels treballadors entrin al sistema de prestacions complementàries, després de constatar el relatiu poc èxit dels plans de pensions individuals.
Ara bé, Ginesta, però recorda que tot i que les pimes representen gran part del teixit productiu del país en la majoria dels casos no accedeixen a la negociació col·lectiva, fet que podria dificultar l’accés a aquests nous plans perquè, potencialment, no es tindria en compte la seva realitat. Pel que fa a Catalunya, però, les pimes sí que estan presents a les taules de negociació i hauria de ser més fàcil negociació i l’accés posterior als fons.
Tot i aquest dubte, que podria fer fracassar el pla del govern espanyol, Ginesta es mostra optimista i considera que en ser un fet negociat entre patronal i sindicats l’acord hauria de ser relativament ràpid i ambdues parts sentir-se còmodes a l’hora de fer les aportacions, ja que en ser un fet acordat es pot acotar molt la xifra de les aportacions i tenir en compte les diferents realitats dins d’un mateix sector. Hem de recordar que, per una part, tot treballador està interessat en un pla d’estalvi a llarg termini, i per la part de les empreses, ja fa temps que gaudeixen de desgravacions de fins a 8.500 euros anuals per treballador a l’hora de fer els ingressos a més d’altres beneficis fiscals com deduccions en l’IRPF o l’impost de societats.
I els sindicats, què en pensen?
L’altre punt de la qüestió i de la negociació està en mans dels sindicats. En aquest cas Paloma Fernández, responsable de previsió social complementària de CCOO de Catalunya, assenyala que les mesures que inclouen la nova llei són una molt bona notícia per als treballadors. Ara bé, Fernández també recorda que per tal de poder fer previsió social també s’han d’apujar els salaris de forma general. Al mateix temps comenta que encara falten diversos punts perquè la llei sigui perfecta, com per exemple que si un sector opta per introduir un pla de pensions simplificat hauria de poder decidir on vol invertir les aportacions, fet que actualment controla l’estat i no pas la negociació col·lectiva. En aquesta línia, Fernández assegura que seria molt més atractiu que ho poguessin decidir sindicats i patronal de manera acordada, de fet aquesta és l’aposta de CCOO, optar per plans tradicionals però inclosos a la negociació col·lectiva, ja que permeten decidir on s’inverteixen els diners que van a parar al fons.
Alhora, també recorda que fins ara ja existien maneres d’incloure els plans d’empresa dins la negociació col·lectiva, encara que mai s’havia posat en pràctica. Ara bé, no és del tot així, ja que ja hi ha exemples sobre la inclusió d’aquests plans com l’acord al qual van arribar CCOO i UGT amb l’Associació Catalana de Municipis, que permet que als ajuntaments que ho desitgin participar d’un fons col·lectiu. Per contra, no fer-ho de forma majoritària també mostra com a gran part de l’estat les pimes tenen poc o res a dir a la negociació col·lectiva, on només està present la patronal de les grans empreses, que per si soles poden ja oferir un pla col·lectiu i els costos no els representen cap problema, com sí que passa amb les pimes.
Sobre la inclusió de les pimes, tant Ginesta com Fernández opten per pactar uns reglaments estàndards on aquestes empreses més petites es puguin adaptar en comoditat en funció de la seva mida i possibilitat. Com a exemple, Fernández recorda que el conveni de floristeries i el de bingos, dos tipus de comerços tradicionalment petits, ja fa anys que van inclou el pla de pensions dins la negociació col·lectiva, un fet que es valora molt positivament.
Quan veurem aquests convenis?
La pregunta, un cop vist com funciones és quan es començaran a negociar els convenis que incloguin aquesta particularitat dels plans de pensions. En aquest punt els dos representants de patronal i sindicats coincideixen que el més probable és que es comencin a veure de cara al 2024, és a dir que s’incloguin en les negociacions que s’efectuaran aquest mateix any 2023. Un dels primers exemples que veurem, per no dir el primer, serà el conveni de la construcció estatal que està en les etapes finals de la negociació i sí que inclou aquesta clàusula.
Conflicte de governança
Un dels problemes principals dels nous plans de pensions que s’ha proposat el govern espanyol, però, són els potencials conflictes en la governança dels fons. En aquest punt Fernández recorda que quan es va legislar la llei el govern espanyol va mostrar als agents socials la llei, però no va tenir en compte les seves aportacions per modificar-la lleugerament.
De fet, el principal problema que s’hi veu és que si t’adhereixes a un pla simplificat tant les patronals com els sindicats perden el control d’on s’inverteixen els diners, quan, segons assegura Fernández, quan el control el té la negociació col·lectiva, és a dir de la manera tradicional el sistema funciona millor. És per això s’està optant per tirar cap a un sistema tradicional i no optar per les noves opcions oferides pel govern espanyol amb la reforma de la llei.
