El Govern considera el del 2026, segons han indicat fonts del departament d’Economia, “el pressupost de les inversions”. El 2025 ha deixat un saldo corrent de 2.475 milions d’euros. És a dir, l’execució de partides de despesa ha quedat prop de 2.500 milions per sota d’uns ingressos corrents disparats gràcies a les bestretes del model de finançament i a un increment substancial en els impostos propis i cedits; fet que permet, segons aquestes mateixes fonts, “dedicar més recursos a les inversions” per primer cop en més d’una dècada i mitja. Els comptes presentats aquest divendres per la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, proposen una despesa de capital de 4.146 milions d’euros, lleugerament per sobre que la que es va pressupostar l’any 2023, que es va quedar a tocar dels 4.000 milions si es té en compte l’impacte dels fons Next Generation. Si es descompten els programes europeus de recuperació i resiliència, però, la pujada és d’un 45%. La ràtio es manté respecte dels següents dos cursos, amb els comptes prorrogats. En total, la previsió de despesa en inversions és la més elevada des del 2010, encara sota el segon tripartit; i estarà centrada en les carpetes d’infraestructures, salut i educació.
Segons consta a la presentació de comptes, la partida que més rebrà quant a inversions serà el transport públic. Les infraestructures ferroviàries catalanes rebran un finançament directe d’uns 526 milions d’euros, amb diferència el paquet més rellevant. A aquests caldria afegir els 306 milions que emetrà la Generalitat per al manteniment, la millora i la construcció de carreteres, en un moment d’especial crisi en el transport viari del Principat. D’acord amb el document, la principal operació en l’àmbit de la xarxa ferroviària serà el perllongament de la connexió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al tram Llobregat-Anoia, amb un cost de 101,4 milions d’euros. Similar serà el paquet pressupostari que anirà dedicat a la construcció del tramvia Cambrils-Vila-seca, a Tarragona, amb un cost d’uns 101,2 milions d’euros. A aquests dos muntants s’afegeixen els 50,3 milions d’euros dedicats al material de la línia de l’Aeroport del Prat, també depenent d’FGC.
Pel que fa a l’àmbit de les carreteres, el Govern ha anunciat un paquet pròxim als 167 milions d’euros dedicat a “actuacions per a la conservació i millora de la seguretat de la xarxa viària”. L’operació s’executarà en un moment crític per a les carreteres catalanes: segons un recent informe elaborat per l’Associació Espanyola de la Carretera, l’Estat hauria d’invertir prop de 1.000 milions d’euros en les infraestructures viàries de les quals és titular per millorar-ne la seva salut, cada cop més degradada. El finançament de les carreteres és un dels principals punts de contenció a la societat civil i al món econòmic del país en els darrers mesos, especialment d’ençà del col·lapse de l’AP-7, causat per l’accident a Gelida. El malcontentament de la societat civil ha arribat fins al punt que entitats de l’escala del RACC ja han demanat obertament el traspàs a la Generalitat de la gestió de les autopistes que romanen sota el paraigua del Ministeri, talment com es va acordar amb el govern basc l’any 2020.
Salut i educació
Si bé queden per sota del capex en infraestructures, els departaments centrals de l’estat del benestar -salut i educació- també hauran d’executar inversions importants, en ambdós casos per sobre dels 300 milions d’euros. En concret, la sanitat catalana rebrà finançament per valor de 365,7 milions d’euros. La més important serà la “transformació global” de l’hospital tarragoní Joan XXIII, a la qual es dedicaran més de 54 milions d’euros. La remodelació del Clínic, a Barcelona, fregarà els 24 milions d’euros; mentre que l’expansió del Verge de la Cinta, a Tortosa, costarà uns 17,8 milions. A la llista s’afegeixen projectes de millora al Josep Trueta, a Girona, per poc més de 14 milions d’euros, i l’ampliació de l’Arnau de Vilanova, a Lleida, a Lleida, que mobilitzarà prop de 7 milions d’euros.
A aquests projectes se sumen uns 100 milions d’euros dedicats a ampliacions i renovacions de residències i centres de dia públics; així com la construcció de nous equipaments allà on siguin necessaris. Entre altres projectes, s’espera encetar l’edificació de dos nous espais a Sabadell, per uns 13 milions d’euros, i a Barcelona -al carrer Benavent, segons ha especificat el departament- per uns 11,1 milions. Per altra banda, el paquet de 314 milions per a projectes educatius deixarà uns 41 milions per a noves escoles i instituts arreu del territori i uns altres prop de 30 milions dedicats a ampliar una vintena de centres educatius catalans; així com 133 milions addicionals dedicats a la “reforma, millora i adequació” d’equipaments.
