El Fons Monetari Internacional augura una recessió econòmica a escala global. Segons ha anunciat la directora gerent Kristalina Georgieva, l’organisme retallarà la pròxima setmana per tercer cop consecutiu les seves expectatives de creixement econòmic tant per al 2022 com per al 2023. L’economista búlgara, a més, ha avisat d’un augment de riscos de contracció de bona part de les economies mundials en els pròxims mesos.
Tal com ha apuntat Georgieva, l’FMI estima que “països que representen al voltant d’un terç de l’economia mundial experimentaran com a mínim dos trimestres consecutius de decreixement entre aquest any i el que ve”. Les declaracions de la directora gerent van en línia amb les previsions econòmiques per a l’Estat que ha publicat aquest matí el BBVA, que apunten a reduccions del PIB del 0,3% entre el darrer trimestre de 2022 i el primer de 2023.
Giorgieva ha avisat especialment a les rendes del treball, entre les que identifica una “caiguda dels ingressos reals”. Per aquest motiu, apunta el Fons, els ciutadans “continuaran notant la recessió” fins i tot quan es torni a xifres positives. La recuperació, a més, pot fer-se esperar, en tant que el món perdrà uns 4 bilions d’euros en producció fins al 2026, una davallada equivalent al PIB alemany que la directora general considera “un cop massiu per a l’economia mundial”.
El mercat global es troba en un moment de “canvi fonamental”, segons l’autoritat econòmica. La “relativa previsibilitat” d’escenaris anteriors a la pandèmia –interès negatiu, baixa inflació i bona cooperació internacional– deixa pas a un “món més fràgil i amb més incertesa”. Les xifres econòmiques, però també el canvi geopolític, faran “perdre el rumb del món més fàcilment i amb més freqüència”.
Tipus excessius
Les previsions econòmiques de BBVA apunten cap a una pujada dels tipus d’interès europeus de 125 punts bàsics fins a finals d’any. Després dels històrics augments perpetrats pel BCE en els darrers mesos, que han tornat a una política monetària dura després d’un llarg periode de flexibilitat, això situaria els tipus a la Unió en el 2,5%, una xifra que el banc espanyol considera “lleugerament restrictiva”.
Les actuacions de l’ens presidit per Christine Lagarde, en la línia de les del Banc d’Anglaterra i la Reserva Federal nord-americana, segueixen les recomanacions del mateix FMI, que fa escassos mesos demanava una “política monetària agressiva” per controlar la inflació. Georgieva, però, ha fet marxa enrere, tot apuntant que “un enduriment massa ràpid de la política econòmica podria portar moltes economies a la recessió prolongada”. La pujada de tipus, doncs, “no evitarà dolors a curt termini”.
Fiscalitat social
La dirigent del Fons es mou en un precari equilibri entre inflació i justícia social. L’objectiu, explica, és “protegir els més vulnerables sense afegir combustible a la inflació”. Així, insta els governs a implementar mesures fiscals limitades en el temps i específiques, enfocades a ajudar els ciutadans amb menys ingressos. Reclama, doncs, ajudes directes per fer front a l’elevada despesa, en contraposició a mesures de control de preus que “no són assequibles ni efectives a llarg termini”.
La directora general, contrària a un “suport fiscal indiscriminat”, ha exigit als governs “reformes transformadores” que posin el focus en l’economia productiva. Qüestions com la innovació i la digitalització, tant en el sector privat com en l’activitat pública, esdevenen necessàries a ulls de l’FMI, que veu possible sortir d’aquesta “fragilitat històrica” amb un teixit econòmic i social “més fort i resistent” si s’hi apliquen els estímuls necessaris.
1 
