El deute del conjunt de les administracions públiques va pujar en el segon trimestre fins a un nou rècord d’1,569 bilions d’euros en termes absoluts. Tot i això, en termes relatius, però el deute es va moderar fins al 111,2%, segons les dades del Banc d’Espanya publicades aquest divendres. En total, el deute públic s’ha incrementat en 92.551 milions d’euros en l’últim any, la qual cosa representa un increment del 6,3%, encara que el seu pes en el PIB ha caigut del 114,5% en el segon trimestre de 2022, al 111,2% entre abril i juny d’enguany, a causa de l’augment de l’activitat econòmica.
Respecte al primer trimestre de l’any, el deute s’ha incrementat en 33.358 milions d’euros, la qual cosa suposa un creixement del 2,2%, en un context marcat encara per l’impacte de la guerra a Ucraïna i l’augment dels preus. No obstant això, el pes en el PIB s’ha mantingut en el 111,2% en tots dos trimestres. La recent revisió a l’alça del producte interior brut (PIB) dels anys 2021 i 2022 per part de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha modificat les estimacions de deute del Banc d’Espanya i ha suposat una reducció major de l’esperada de la ràtio de deute públic sobre el PIB.
Segons ha destacat el Ministeri d’Assumptes Econòmics, la bona gestió fiscal i la forta recuperació de l’economia espanyola que es manté en 2023 permetran una forta reducció de la ràtio deute/PIB enguany, major de la prevista, i tancar per sota d’aquest objectiu del 110% del PIB.
L’administració estatal és qui més deute acumula
Si es distribueix el deute per administracions, aquest es va incrementar en totes en el segon trimestre. El deute de l’Administració Central va pujar fins als 1.429 bilions d’euros, un 7,1% més que fa un any, la qual cosa representa el 100,7% del PIB. Per la seva part, el deute de les comunitats autònomes va créixer un 3,4%, fins als 327.346 milions d’euros, el que equival al 23,2% del PIB. En el cas dels ajuntaments, el seu deute es va situar en 23.752 milions, la qual cosa suposa un increment del 0,8% respecte a l’any passat.
Finalment, el deute de les administracions de la Seguretat Social va escalar fins als 106.174 milions d’euros, el que suposa una alça del 7% en un any. L’increment en valors absoluts es deu als préstecs concedits per l’Estat a la Tresoreria General de la Seguretat Social per a finançar una part significativa del seu desequilibri pressupostari. Aquests préstecs, en tractar-se d’operacions financeres entre subsectors, no afecten el deute total del sector administracions públiques.
Catalunya i el País Valencià entre els territoris amb més deute
Dins de les comunitats autònomes, el deute va pujar en termes absoluts en totes, excepte a Aragó, Balears, Cantàbria, Navarra i País Basc. Catalunya (86.800 milions d’euros), el País Valencià (57.246 milions), Andalusia (38.018 milions) i Madrid (37.658 milions) continuen concentrant dos terços de tot el deute dels territoris. Cal apuntar que són les comunitats amb més població de l’estat.
