El deute públic espanyol segueix batent rècords. Segons les últimes dades publicades aquest divendres pel Banc d’Espanya, durant el febrer les administracions van registrar un augment del 2% respecte a gener, fins a aconseguir u nou màxim històric d’1,52 bilions d’euros. En xifres absolutes, l’augment del deute va ser de 30.208 milions d’euros al febrer, a causa sobretot a l’increment de l’endeutament de l’Estat i les comunitats autònomes, i en grau més baix, dels ajuntaments. Les dades d’endeutament públic espanyol encara són pitjors si les comparem amb les de fa un any. En els últims 12 mesos ha crescut un 5,4%, que es tradueix en 78.436 milions d’euros més, a conseqüència dels menors ingressos i les majors despeses derivades de la crisi energètica i les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna.
Si es desglossen les dades per administracions, al febrer el deute de l’Estat es va situar en 1,349 bilions d’euros, el que situa el deute en un nou rècord històric. Això suposa un increment del 2,3% més al febrer, mentre que en els últims dotze mesos s’ha incrementat en un 6,9%. En la mateixa línia, les comunitats autònomes han vist créixer el seu deute un 0,7% enfront del mes de gener, fins als 317.510 milions d’euros, encara que en taxa interanual experimenta un repunt del 2,5%.
Pel que fa als ajuntaments, han registrat un deute al febrer de 22.911 milions d’euros, 0,4% més que el mes anterior, mentre que en l’últim any ha repuntat un 3,1%. L’endeutament de la Seguretat Social es va mantenir en les mateixes xifres al febrer, amb 106.169 milions d’euros, mentre que en els últims 12 mesos ha repuntat un 7%. El Banc d’Espanya explica que aquest increment es deu als préstecs concedits per l’Estat a la Tresoreria General de la Seguretat Social per a finançar el seu desequilibri pressupostari.
A la cua d’Europa
Aquestes dades de deute públic situen Espanya a la cua entre els països de la Unió Europea (UE). Segons les dades publicades aquest divendres per Eurostat l’estat va registrar un deute públic del 113,2% i un dèficit -4,8% del PIB a finals del 2022. Amb aquestes dades, el nivell de deute de l’estat en el quart trimestre de 2022 era el quart més alt de la UE, només per darrere de Grècia (171,3%), Itàlia (144,4%) i Portugal (113,9%). Per contra, els nivells més baixos d’endeutament es van observar a Estònia (18,4%), Bulgària (22,9%) i Luxemburg (24,6%).
D’altra banda, Espanya va registrar al tancament de 2022 un saldo pressupostari negatiu de 63.776 milions d’euros, equivalent a un dèficit del 4,8% del PIB, davant dels 82.946 milions o el 6,9% del PIB de dèficit en 2021. En el conjunt de la UE, el desequilibri pressupostari negatiu en 2022 va ser del 3,4%, enfront del 4,8% de l’any anterior, la qual cosa equival a un saldo negatiu de 532.558 milions d’euros.
Entre els països de la zona euro, el dèficit va caure al 3,6% del PIB o 484.115 milions d’euros, enfront del 5,3% de 2021. D’aquesta manera, només Itàlia (-8%), Hongria i Romania (tots dos -6,2%) i Malta (-5,8%) van registrar dèficits més grans que l’espanyol, mentre que Dinamarca (+3,3%), Xipre (+2,1%) i Irlanda (+1,6%) van comptabilitzar els majors superàvit.