El deute públic espanyol va tancar el 2022 en 1,502 bilions d’euros, un creixement del 5,3% en l’absolut respecte del 2021. Tot i augmentar en 75.267 milions en només 12 mesos –en comparació amb el desembre de l’any anterior– el creixement econòmic sostingut durant el passat exercici ha fet que el pes del passiu sobre el PIB hagi, de fet, disminuït en 5,2 punts percentuals, fins al 113,1%. El principal motor de l’alça absoluta, segons el Banc d’Espanya, ha estat la caiguda dels ingressos, acompanyada d’un pic de despesa provocat per la guerra d’Ucraïna i les mesures de conteniment dels efectes econòmics de la pandèmia.
Tot i la tendència oposada del passiu absolut i el pes sobre l’economia espanyola, el ministeri d’Afers Econòmics ha celebrat les dades publicades pel BdE. “Es tracta de la reducció més significativa d’endeutament de les administracions públiques en la història recent” sobre el producte interior brut, ha declarat el departament dirigit per Nadia Calviño. En aquest sentit, Moncloa celebra el bon funcionament de les mesures contra la inflació implementades durant els darrers mesos.

Tendència descendent del deute
Segons les previsions del Banc d’Espanya, i amb la caiguda del deute sobre el PIB registrada durant l’exercici, la tendència continuarà durant els pròxims anys. El pla d’estabilitat pressupostària 2022-2025 planteja, de fet, un escenari pel qual el passiu espanyol baixaria per sota del 110% del producte interior brut en dos anys, a finals del 25.
Deute per administracions
La immensa majoria del deute espanyol es concentra a l’administració central de l’Estat, amb 1,33 bilions d’euros, un repunt interanual proper al 7%. Han estat les estructures estatals, assegura el BdE, les que han assumit la majoria de la despesa acumulada per disminuir l’impacte econòmic de la pandèmia i el conflicte a l’est d’Europa. La Seguretat Social, per la seva banda, eleva el seu passiu en termes interanuals un 9,3%, fins als 106.178 milions d’euros, a causa principalment dels préstecs del mateix Estat a la tresoreria general per finançar el seu desequilibri pressupostari.
Les administracions territorials han vist augmentar el seu deute a un ritme molt més moderat que la central. Les hisendes autonòmiques mostren un augment lleuger del passiu, de 344 milions en termes interanuals, un minso 1,4%. Així, el deute autonòmic creix fins als 316.853 milions d’euros. El municipal, per la seva banda, es queda en 23.066 milions, un 4,5% més que el 2021. Val a dir, però, que les corporacions municipals són l’ens administratiu que més ha elevat el seu deute en termes intermensuals –en comparació amb el novembre del 2022–, en un 3,9%.