El problema de l’habitatge ha estat un dels cavalls de batalla de l’última legislatura, tant al Parlament com a Madrid. En la darrera dècada, els lloguers a Catalunya s’han apujat prop d’un 45% de mitjana (854 euros). Especialment significatiu és el cas de Barcelona, que amb un creixement superior al 60% compta amb un lloguer mitjà de 1.178 euros mensuals. El govern de coalició de l’Estat presumeix de l’última llei que els regula; en vigor des del març de 2024, fixa una forquilla de preus per als habitatges de les zones tensades. Ara bé, els preus continuen pujant, ara per la porta del darrere, amb un augment dels contractes de temporada. Aquest escenari és el que ha conduït al govern català a regular, via decret, els lloguers turístics i de temporada. L’anunci de la mesura, el 24 de febrer, ja ensumava la campanya electoral. “La llei estatal tenia forats i nosaltres els omplim amb les competències que tenim”, argumentava aleshores la consellera Ester Capella.
L’objectiu del decret era concretar la definició de lloguer de temporada respecte d’altres fórmules d’arrendament que impliquen certa permanència al territori i que, per tant, sí que haurien d’estar coberts per la nova llei espanyola. A aquest efecte, la nova norma catalana obliga a tots els nous contractes a explicitar la finalitat de l’acord d’arrendament –per defecte, i tret que diguin el contrari, es consideren tots permanents–. D’aquesta manera, el Govern pot discernir aquells que entren en els paràmetres de temporada, els dedicats a oci i períodes de lleure, d’aquells llogats per a estades professionals o acadèmiques, per exemple. Els primers, dins el nou marc regulador, quedarien exemptes de la contenció de rendes espanyola, però els segons s’hi haurien d’avenir. D’aquesta manera, el lloguer temporal per a estudiants o treballadors en estades llargues al territori haurà d’aplicar els topalls establerts segons el nou índex establert per Moncloa. No fer-ho ocasionarà sancions que escalaran segons el marge de la infracció: les multes previstes per la Generalitat oscil·len entre els 3.000 euros de les infraccions més lleus i els 900.000 euros d’aquells que incorrin en faltes molt greus -bàsicament, oferir un lloguer temporal a un preu que superi el 30% del màxim aplicable per llei-. En considerar-se lloguers regulars, els temporals també veuran aplicada la prohibició de repercutir als llogaters les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte.
La norma ha despertat reaccions oposades en les trinxeres del debat de l’habitatge, també fora dels partits polítics. Les organitzacions del sector immobiliari han posat el crit al cel davant una mesura que consideren que “agreujarà el problema de l’accés a l’habitatge”. Val a dir que els empresaris posen sovint el focus en la “seguretat jurídica” que s’ofereix als propietaris, més que no pas en l’accés per part dels llogaters a l’ús dels immobles. En aquest sentit, les associacions sectorials alerten d’un decret que titllen d'”intervencionista i sancionador”, en el que no ha tingut res a dir com a actor econòmic. L’ofensiva empresarial inclou diversos col·legis i associacions professionals de l’administració de finques i la propietat immobiliària; i als greuges s’ha afegit Foment del Treball. Per altra banda, el sindicat de Llogateres celebra la mesura, la primera que “posa límits a l’especulació amb els lloguers temporals i el lloguer d’habitacions”. L’entitat social valora especialment la fi de l’escletxa legal que “incentiva” els contractes temporals per sobre d’acords de llarg termini, com els que cerca la llei de l’habitatge. En aquest sentit, el Sindicat reclama a PSC i Junts que convalidin la mesura a la diputació permanent del Parlament, a l’espera de la constitució de la cambra catalana després del 12-M
Tensió a l’arc progressista
A Barcelona, l’alcalde Jaume Collboni ha donat la “benvinguda” al decret, del qual espera que s’hagi fet amb “seguretat jurídica” i que estigui hàbil a l’estiu. “He de dir a favor del Govern que farem servir a fons la nova regulació”, ha apuntat el socialista preguntat, en una entrevista a El Periódico, pels efectes de la Copa Amèrica. En campanya, però, el seu partit és més tímid. Lluny de valorar el contingut de la mesura, la mà dreta del primer secretari Salvador Illa a la diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, criticava en roda de premsa, hores després de l’entrada en vigor de la regulació, les formes de la maniobra de la Generalitat. Moret, en un batzac ja de campanya cap a l’executiu d’ERC, lamentava una mesura que “sembla més electoral que de Govern; i que no passarà el tràmit del debat parlamentari, atès que s’hauria de convalidar en el si de la Diputació Permanent. El programa dels socialistes, cal recordar, posa el focus en l’augment de l’oferta, mitjançant la construcció i rehabilitació d’habitatges. En els casos en què s’hagin de regular els pisos buits, val a dir, opten per establir “incentius” perquè la propietat retorni els immobles al mercat residencial. Cal recordar, a més, que el ministeri d’Habitatge, dirigit per Isabel Rodríguez, ja va endegar un grup de treball per estudiar un marc normatiu similar per al conjunt de l’Estat el passat mes de desembre. Rodríguez, així com l’estructura del seu departament, han estat especialment contraris a l’especificitat catalana en aquest mercat –amb xocs molt oberts, per exemple, quant a l’índex de regulació de preus del lloguer, una de les reclamacions que posava sobre la taula la consellera Capella–.
Ateses aquestes postures refractàries, les formacions a l’esquerra del PSC se li han llançat a sobre. Els Comuns i la CUP són, segurament, els més contundents. “Lamento que l’agenda d’Illa en matèria d’habitatge s’assembli tant a la de Junts, que diu que regular els lloguers de temporada és “maquillatge””, ha arribat a criticar Jéssica Albiach (Comuns Sumar). La candidata li retreu a ERC que hagi trigat tres anys a presentar el decret, però remarca la importància d’aquesta regulació. Encara més, demana més contundència i impulsar un nou impost del 30% als propietaris que comprin sense intenció de viure-hi. Un impost únic, independent a l’IBI, que s’hauria d’abonar en el moment de la compra, apunten des de la formació d’Albiach. Els cupaires, per la seva banda, es mouen en els mateixos terços que l’altra formació de l’esquerra alternativa catalana. Si bé des de la formació anticapitalista aprecien que s’hagi cobert el que consideraven un punt cec a la llei espanyola d’habitatge –que, ja abans de l’inici de la campanya, titllaven d'”electoralista i insuficient”– dubten que el PSC i Junts ofereixin la seva presència a la Diputació Permanent per convalidar el decret. Més enllà de la mesura de Govern, la candidatura de Laia Estrada pren una posició especialment agressiva contra l’habitatge buit: el Pla Independitza’t, el cor del programa d’habitatge de l’esquerra independentista per al 12-M, preveu una mobilització progressiva de fins a 400.000 habitatges no dedicats a ús residencial per al parc de lloguer assequible català. El jove full de ruta polític, publicat aquest mateix dijous, preveu, entre altres qüestions, “expropiar de manera immediata tot el parc d’habitatges buits propietat d’entitats financeres i grans tenidors” sense compensació econòmica, uns 35.000, que se corresponen amb “els que es van rescatar amb els impostos de tothom l’any 2012”.
Mentrestant, Esquerra Republicana, impulsora del decret, es reserva aquesta carta per a més endavant. Els republicans han optat per criticar el “personalisme” de la campanya electoral de Carles Puigdemont i focalitzen gran part dels esforços a explicar el “finançament singular” que ha proposat Pere Aragonès. Per ara, el decret que regula els lloguers de temporada ocupa una segona plana del seu discurs, malgrat que sí que fan esment a la problemàtica en el seu programa electoral: “Hem aprovat el decret de regulació dels habitatges d’ús turístic per treure l’habitatge de la lògica de mercat i limitar els preus del lloguer a Catalunya. En aquest decret s’han congelat les llicències d’Habitatges d’Ús Turístic (HUT), i això ha permès per primera vegada reduir-ne el nombre i regular el lloguer de temporada i d’habitacions per evitar l’elusió de la limitació dels preus del lloguer”, presumeixen en el document, fent alusió a la suspensió de llicències turístiques aprovada el novembre passat.
Resistèncias contra la “hiperregulació”
Pel mateix camí que els socialistes catalans, Junts per Catalunya centra les seves propostes per millorar el mercat de l’habitatge en incentivar l’oferta pública i assequible. Per als del president a l’exili Carles Puigdemont, la construcció és la clau. Més enllà de la incorporació al parc públic de la Generalitat dels 3.000 immobles que actualment es troben a la cartera de la Sareb, els juntaires es proposen “augmentar en 1.500 anuals el nombre d’habitatges protegits produïts” pel sector públic català. A ulls del partit de Puigdemont, el desequilibri entre oferta i demanda és el veritable enemic en la crisi residencial que pateix Catalunya, i l’edificació i rehabilitació són la clau de volta per a introduir nous imputs a un mercat especialment tens. Des de Junts, de fet, han manifestat sovint els seus dubtes pel que fa a l’efectivitat de la regulació dura dels lloguers com a mecanisme per abaixar-ne el preu. El número 3 de la llista per Barcelona, el que fora conseller de territori Josep Rull, s’ha expressat en contra, de fet, d’aquest mateix decret, tot alertant que “limitant i regulant només es provoca que el mercat sigui més petit, i això ho acaba pagant el llogater”.
Cap sorpresa tampoc a les files del PP, que mostra un rebuig total i absolut al decret presentat per ERC. Els populars han exposat una primera proposta de programa amb deu eixoºs bàsics, entre els quals l’única mesura vinculada a l’habitatge té a veure amb l’okupació. En una entrevista a TV3, el candidat Alejandro Fernández l’ha criticat argumentant que “les mesures d’hiperregulació han provocat que es dobli el preu del lloguer a Barcelona”.
