Els grans capitals barcelonins demanen estabilitat. En la presentació de la nota prèvia a la trenta-novena reunió del Cercle d’Economia, el president de l’entitat, Jaume Guardiola, crida els partits polítics “catalans i espanyols” a deixar enrere el que anomena una “dècada perduda” -en una línia similar a la que ha portat en campanya el candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya, Salvador Illa- al país, un greuge que atribueix a la polarització al Parlament. Atesos els resultats dels comicis del passat 12 de maig, l’exbanquer exigeix als representants electes “més coratge per sortir dels blocs”; especialment en l’àmbit nacional, i fer “una política que ocupi més el centre i sigui capaç de transaccionar”. Des de la seu de la burgesia de la capital, Guardiola ha volgut evidenciar que, més enllà del procés d’alliberament nacional del Principat, els grans partits comparteixen un cert full de ruta pel que fa a les solucions econòmiques. “La vida no és només l’eix nacional, hi ha coincidències programàtiques”, destaca.
En aquest sentit, i atesa la fragmentació de l’aritmètica parlamentària que ha sortit de les darreres eleccions, Guardiola crida a arribar acords per evitar les “temptacions” de la repetició electoral. El Cercle detecta, així, un cert “risc” de retorn a les urnes, fet que considera extremadament negatiu per a una Generalitat que “no sembla capaç d’acabar una legislatura”. La fi de la darrera, de fet, ja va tenir un component anòmal, a parer del president, que atribueix a un cert partidisme per part de diverses formacions polítiques. “Els darrers pressupostos semblava difícil que no prosperessin, però no ho van fer per tacticisme polític”, lamenta el que fora conseller delegat del Banc Sabadell. Una nova campanya, si es produeix per aquesta prioritat electoral, serviria només per “distanciar la classe política respecte de la ciutadania”, fet que comporta una evident “pèrdua de confiança en la democràcia” per part dels mateixos electors.
Ja detecten, de fet, una certa degradació institucional en la important presència que les diverses opcions d’extrema dreta han assolit a la Ciutadella. La suma de Vox i Aliança Catalana, apunta Guardiola, és “preocupant”, i obliga als càrrecs electes del país a fer certes reflexions. Una de les més rellevants, considera, és la de la immigració. En concret, com millorar el camí de les persones migrades cap a una integració en la societat que els envolta. Els fluxos migratoris, continua Guardiola, són “un element importantíssim de l’horitzó polític que tenim per davant”. D’aquesta manera, “com fer bé el model d’integració és una clau necessària” per facilitar les condicions de les persones nouvingudes; i per expulsar els discursos xenòfobs del fòrum públic. Ara bé, el director general de l’entitat, Miquel Nadal, alerta que “no es pot gestionar la immigració des del bonisme”. En aquest sentit, lamenta que el debat sobre aquesta qüestió ja “va tard”, especialment atès el ritme que agafa a altres països de l’entorn europeu, on estan “molt més avançats” que a Catalunya i a l’Estat espanyol.
El finançament, el primer pacte
En la nota d’opinió publicada aquest mateix divendres, dedicada a l’escletxa de productivitat que pateix Catalunya -així com l’Estat espanyol- el Cercle d’Economia ha enfocat bona part de la seva prospectiva a una reforma del model de finançament que consideren “inajornable”. Una dècada després de la caducitat del sistema vigent, Nadal constata que les normes actuals “no ens valen”. De fet, ni tan sols seria útil una actualització com les que la llei preveu per a cada lustre. “No necessitem una reforma superficial, cal un model que duri diverses dècades”, postil·la.
En aquest sentit, recorden la proposta de bases fiscals compartides que l’entitat va posar sobre la taula el 2018, si bé s’obren a escoltar alternatives que “millorin la situació actual”. Esmenten, de fet, la proposta de finançament singular que va sortir del departament d’Economia i Hisenda del Govern poc abans del 12-M. Les claus serien, a ulls de Guardiola, l’ordinalitat i les diferències en el cost de la vida -aquest darrer un element que “no està en els dissenys actuals”, però que sí que apareixia al programa electoral dels Comuns-. Més enllà de caixes tancades, el president del Cercle anima a “sortir de forma col·lectiva d’un model caduc”, amb una alternativa “generalitzable” que millori l’estat de Catalunya i el del conjunt de territoris de l’Estat.
2 
