Catalunya ha reduït el dèficit fins als 747 milions d’euros al juliol, el que representa el 0,27% del PIB, segons ha informat aquest divendres el Ministeri d’Hisenda espanyol. La reducció suposa una reducció de quasi 20 punts bàsics, ja que fa un any era de 1.283 milions i suposava el 0,5% del PIB. La dada del setè mes de l’any situa Catalunya com el segon territori de l’Estat amb més dèficit absolut, només per darrere del País Valencià, que suma 980 milions d’euros.
Pel que fa al conjunt del dèficit de l’Estat, aquest es va situar en 36.313 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 42,4% respecte al mateix període de l’any anterior i equival al 2,54% del PIB, molt per sobre de l’1,89% de fa un any. Segons ha assegurat el Ministeri, l’increment del dèficit es deu a l’impacte de les liquidacions definitives del sistema de finançament del 2021, que ascendeixen a 11.798 milions a favor de les comunitats autònomes i ajuntaments.
Pel que fa al dèficit conjunt de l’Administració Central, la Seguretat Social i les comunitats autònomes, exclosa l’ajuda financera, es va situar en 31.299 milions d’euros fins a juliol. Això suposa un increment del 19,1% respecte a l’any anterior i equival al 2,19% del PIB. Si s’inclou el saldo de l’ajuda a les institucions financeres, el dèficit es va incrementar al 2,21% del PIB, segons les dades del Ministeri. En concret, el dèficit de l’Administració Central se situa en 34.449 milions, el 2,41% del PIB espanyol. El del conjunt dels territoris de l’estat va ser 1.142 milions, la qual cosa equival al 0,08% del PIB, molt per sota del 0,36% de fa un any. Els Fons de la Seguretat Social, en canvi, va registrar un superàvit de 4.292 milions, el que suposa un increment del 0,04% respecte al 2022.
Els ingressos cauen i les despeses augmenten
Per la part dels ingressos, els de l’estat es van situar en 163.379 milions, la qual cosa implica un descens del 2,4%. Els impostos, per la seva part, han estat un total de 133.961 milions, creixent un 1,6% respecte fa un any. Dins dels recursos no financers, com a novetats impositives de 2023, destaca l’ingrés del nou impost sobre els Envasos de Plàstic No Reutilitzables, els impostos a les energètiques i a la banca i l’impost a les grans fortunes, que en conjunt han recaptat 2.285 milions.
Fins a agost, les despeses van ser de 199.692 milions, un augment del 3,6% a la registrada el 2022. La partida de major volum són les transferències entre administracions públiques, amb un pes del 63,5% sobre el total d’ocupacions no financeres.
