“Catalunya no disposa dels diners suficients per tirar endavant totes les polítiques públiques, malgrat que aporta els recursos necessaris per a fer-ho a l’Estat”. Amb aquestes declaracions la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha donat el tret de sortida a la presentació de la nova proposta fiscal de finançament singular del Govern. En aquest sentit, el nou model busca una sobirania plena, és a dir, la gestió completa dels impostos que aporta Catalunya –passar del 9% al 100%-, però sense perdre de vista l’anivellament que es necessita en un estat federal. Aquesta segona part s’aconseguiria amb un mecanisme d’anivellament, que el Govern vol fer arribar a l’Estat amb un fons de reequilibri que anés destinat a obtenir l’equitat amb tots aquells territoris que tenen menys recursos econòmics que Catalunya. “El canvi no ha de canviar l’ordre en el qual es reben els diners, però sí que resol els problemes del model actual“, ha reconegut Mas.
Històricament, Catalunya ha estat un dels territoris que més ha aportat, en termes d’impostos, a l’estat espanyol. En concret, és la tercera regió que més diners dona, però es troba en setena posició en el retorn. D’aquesta manera, les deficiències del model actual donen menys recursos a Catalunya dels que aporta, una situació que tal com ha explicat Mas, entorpeix el bon funcionament “de les polítiques públiques“. És per això, doncs, que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar al departament d’Economia i Hisenda que elaborés un document amb una proposta nova.
La sobirania fiscal plena ha estat la conclusió principal d’aquesta proposta, que consta de més de 80 pàgines, que detallen al mil·límetre tots els canvis necessaris. Entre ells, el més rellevant és el retorn que Catalunya vol tenir amb l’estat espanyol. Tenint en compte les regles d’un estat federal, el territori català es compromet a tenir un retorn amb l’Estat en dues categories. La primera, una transferència a l’Estat com a contraprestació pels serveis que aquest presta a Catalunya, com ara les polítiques de defensa o l’administració de justícia. I la segona -a diferència del model de sobirania del País Basc– un fons de reequilibri territorial destinat a aquelles comunitats autònomes amb menor capacitat econòmica, per tal de contribuir a l’equitat entre territoris.
En concret, doncs, la proposta pivota sobre dos eixos. Per una banda, la transferència de competències de gestió d’impostos i el retorn dels recursos sobrants a l’Estat. En el document que ha entregat la consellera a la premsa, asseguren que aquest nou model implicaria l’assumpció, per part de la Generalitat, de la gestió i recaptació de tots els impostos que es paguen a Catalunya al marge dels tributs locals. Això inclouria les grans figures tributàries com l’IVA, l’IRPF, l’impost sobre societats o els impostos especials. Amb aquestes noves competències, ingrés potencial català podria arribar als 52.000 milions d’euros anuals, el doble que amb el model de finançament actual -que es troba en els 25.616 milions amb les dades del 2021, l’últim any liquidat-.
Una proposta comparada amb l’exterior
Tal com ha assegurat la consellera d’Economia i Hisenda, la proposta ha estat comparada amb els models d’estat federal d’altres països, per tal de remarcar que l’actual finançament de l’estat espanyol no funciona correctament. “Els governs intermedis han assolit nivells de sobirania fiscal més elevats que els de les comunitats autònomes de l’Estat”, ha confirmat el document de la Generalitat. De fet, en tots els governs intermedis d’altres països com el Canadà o Alemanya, s’encarreguen de recaptar els seus impostos a cada territori o província, incloent-hi tributs tan importants com l’IVA, l’IRPF o l’impost sobre societats. “La situació d’aquest darrer impost a l’Estat suposa una veritable anomalia a escala internacional”, ha explicat Mas, fent referència al fet que el govern de l’Estat no només gestiona i recapta l’impost, sinó que, a més, es queda amb el 100% dels ingressos que genera.
