Catalunya va registrar un dèficit de 2.684 milions d’euros fins al juny, xifra que suposa un 1% del PIB, segons les dades d’execució pressupostària publicades aquest dilluns pel Ministeri d’Hisenda. El total s’ha duplicat respecte del mes anterior, quan va ser de 1.380 milions (0,52% del PIB), i supera en 1.000 milions la d’un any enrere, quan va ser de 1.634 milions (0,65% del PIB). Al conjunt de les comunitats autònomes el dèficit també s’ha duplicat des del maig, de 6.193 milions aleshores (0,44% del PIB) als 12.110 (0,86% del PIB). El juny del 2022 la xifra va ser de 8.571 milions (0,2% del PIB). D’altra banda, el dèficit estatal va ser de 37.682 milions d’euros el juliol, el 2,68% del PIB.
Aquesta xifra del 2,68% al conjunt de l’Estat suposa un augment de 0,87 punts percentuals respecte al mateix període de l’any anterior i és causat per l’impacte de les liquidacions definitives del sistema de finançament de 2021, que ascendeix a 11.798 milions d’euros a favor de les comunitats i les administracions locals. Alhora, els recursos no financers de l’Estat se situen en 142.890 milions d’euros, fet que implica un 3,6% menys respecte el mateix període de 2022. Els impostos assoleixen els 116.288 milions, el 81,4% del total de recursos, i creixen un 0,9% respecte del juliol de 2022.
Augmenten els impostos
Per la seva banda, els impostos sobre la producció i les importacions augmenten un 1,4%. Dins dels recursos no financers, com a novetat destaca el nou impost especial sobre envasos de plàstic no reutilitzable, el gravamen temporal energètic, i l’impost a la banca. Entre tots han generat 1.633 milions d’euros per a l’Estat. La recaptació per impostos sobre la renda i el patrimoni també ha crescut un 0,4% respecte al mateix període de 2022, gràcies als ingressos per l’Impost de Societats, que augmenten un 13,3% fins als 12.422 milions. L’IRPF, per la seva part, assoleix els 31.649 milions i els ingressos de l’impost sobre la renda de No Residents se situa en 2.128 milions, un 28,8% més.
L’impost sobre el capital es queda en 133 milions d’euros, i els ingressos per les cotitzacions socials cauen un 2,2%. Per contra, les rendes de la propietat assoleixen els 5.466 milions, un 78,9% més que el juliol del 2022, i els ingressos procedents de la venda de béns i serveis creixen un 6,4%. Amb tot, els fons de la Seguretat Social van registrar al primer semestre de 2023 un superàvit del 0,22% del PIB.
Augmenta el dèficit de les comunitats
Pel que fa al dèficit de les comunitats autònomes, ascendeix a 12.110 milions, el 0,86% del PIB, per sobre el 0,65% del mateix període de 2022. Aquest fet, segons Hisenda, es deu a un augment de les despeses del 8,4%, mentre que els ingressos només van créixer a un ritme del 5,5%.
Entre aquests ingressos hi ha els impostos, que van créixer un 8,1% fins als 39.425 milions d’euros. Els impostos sobre la producció i les importacions van suposar 9.135 milions d’euros, mentre que els impostos sobre la renda i el patrimoni van viure un augment de la recaptació del 12,8% fins als 28.749 milions d’euros. Els ingressos per impostos sobre el capital van suposar 1.541 milions. Les comunitats també van rebre transferències de 54.017 milions d’euros, 2.982 és que el mateix període de 2022, és a dir, un 10,8% més.
