La campanya electoral per les eleccions generals del 23 de juliol arranca aquesta nit i, després d’una precampanya llarga, es posen sobre la taula les propostes dels partits polítics per millorar la societat espanyola. Una mesura que ha anat ressonant durant els últims anys, però mai s’ha acabat implementant és la motxilla austríaca, que es basa en un fons individual que se li obre a un treballador quan entra en una companyia i es va omplint mensualment amb part del seu sou i quan aquesta persona és acomiadada de l’empresa rep aquests diners. En altres paraules, posar en marxa aquesta proposta significaria eliminar de manera parcial o completa el pagament d’indemnitzacions per acomiadament.
No és la primera vegada que la motxilla austríaca entra a formar part del debat social. De fet, Ciutadans ja la va portar per bandera en la seva última campanya de les eleccions generals i fou avalada en altres moments pel mateix PSOE. Tot i això, les diferències socials que provoca la norma l’ha deixat en segon pla fins fa pocs mesos quan el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo va assegurar en unes declaracions que “quan el PP torni a tenir la majoria absoluta, implementarà la proposta”. Realment, el problema principal que es dedueix d’aquesta normativa és la possible disminució de la protecció dels treballadors, ja que acomiadar un treballador es converteix en una feina molt més senzilla. “Aquesta norma busca dinamitzar el mercat laboral”, explica Roger Medina, cap d’Estudis de l’Institut Ostrom. En aquest sentit, l’expert assegura que en moltes ocasions la manca d’una indemnització fa que els treballadors es quedin més temps del que desitjarien en una feina.
Un dels problemes principals de la societat espanyola amb el mercat laboral és precisament aquest enquistament dels treballadors en un lloc de feina pel simple fet de no perdre’l. Tal com explica l’expert d’Ostrom, la cultura laboral espanyola està basada en la continuïtat en una feina. És per això, que quan un treballador vol plegar, no s’emporta cap indemnització, un fet que canviaria en el cas que s’apliqués aquesta normativa. “Una persona que marxa d’una feina no rep una indemnització, però amb la motxilla austríaca sempre tindria accés a aquests diners”, explica Medina. A més, l’expert també reconeix que un problema afegit que podria arribar a solucionar la norma seria la fugida de talent, ja que amb la composició actual del mercat “l’últim que arriba a la companyia és el primer a marxar”. D’aquesta manera, acomiadar una persona jove és molt més senzill que un treballador amb anys d’experiència a la companyia: “Amb aquesta normativa, la indemnització estaria garantida”, repeteix l’expert.
El problema del sistema ibèric
Aquesta mesura no és una novetat, però no només a l’estat espanyol, sinó que alguns països nòrdics la implementen, entre ells, el que li dona nom a la proposta, Àustria. “Pot semblar una bona mesura i potser funciona en els països nòrdics, però no en el nostre sistema ibèric”, explica Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de Comissions Obreres. Ell mateix descriu que el mercat espanyol no està preparat per una mesura d’aquesta envergadura, ja que l’únic que s’aconseguiria és que les empreses poguessin acomiadar les persones sense cap classe d’impunitat. “Els sindicats hi estem molt en contra”, afirma.
De fet, la posició sindical no s’allunya gaire de la realitat tangible del mercat laboral espanyol, ja que no fluctua tant com d’altres. En aquest aspecte, els treballadors no entren i surten del mercat laboral de manera àgil, no hi ha una rotació constant ni una política d’inserció laboral prou efectiva per a no patir en quedar-se al carrer. D’aquesta manera els sindicats argumenten que mesures així, en un mercat com el nostre, l’únic que poden aconseguir és que els treballadors perdin la protecció que tenen davant la direcció.
Des d’un altre punt, Bellera també argumenta que els que sortirien beneficiats de la implementació d’aquesta normativa serien les entitats financeres, ja que aquests fons es trobarien lligats a un banc. “Aquesta normativa no beneficia a ningú més que les entitats bancàries i evidentment als empresaris”, afegeix el secretari de CCOO. És per això, doncs, que els sindicats continuen lluitant per no implementar aquesta normativa, ja que el mateix sistema laboral no està preparat per rebre els beneficis que podria aportar.
L’afegit a una reforma laboral controvertida
Els sindicats, però, no són els únics que veuen llacunes en aquesta normativa. De fet, el mateix expert d’Ostrom reconeix que si ha estat tantes vegades sobre la taula, però mai s’ha implementat és perquè “hi ha matisos que s’han de desenvolupar molt bé”. En aquest sentit, Medina recorda que cal acompanyar aquesta mesura d’altres reformes també molt necessàries. Ell posa l’exemple de Dinamarca, on no hi ha indemnitzacions per acomiadament, però les prestacions de l’atur són molt més altes que a l’estat espanyol i “les seves polítiques d’inversió laboral fan que un treballador torni a trobar feina molt fàcil”, explica l’expert. Medina, doncs, assumeix que aquesta política sense un canvi prou important d’altres mesures relacionades amb el mercat laboral no seria tan útil.
Una altra de les preocupacions que es poden entreveure és l’augment dels costos empresarials. Sota el model de la motxilla austríaca, la despesa laboral unitària augmenta, ja que l’empresa ha de dedicar la major part del sou brut de cada treballador –que ara cobreix altres conceptes– a omplir el seu fons el faci fora o no. Així, aquelles empreses amb plantilles molt estables i sense gaires acomiadaments patirien un augment substancial de les costes per empleat. “Al final quan no acomiades a ningú no pagues indemnitzacions”, respon Medina, que afegeix que “amb la implementació d’aquesta norma, les empreses que no tenen tanta rotació de treballadors haurien de fer un esforç més gran”.
Amb tot, doncs, la motxilla austríaca és una mesura envoltada de polèmica, amb els economistes i les grans institucions victorejant la decisió de Feijóo de tornar-la al centre del debat i els sindicats lluitant en contra la seva aplicació. Amb la incògnita de les eleccions i com aquestes poden canviar la societat, mesures com el fons individual que proposa el PP entren al terreny de joc per ser decisives a la batalla final a les urnes. Si bé és cert que el Banc d’Espanya recomana la seva aplicació i els experts continuen assegurant que podria ajudar al dinamisme econòmic, aquells que estan més a prop dels treballadors i els seus drets argumenten que podria ser una arma de doble fulla que jugaria en contra de l’estabilitat laboral de les persones.
