L’intens esforç del Banc Central Europeu per refredar l’economia davant l’escenari inflacionista comença a colpejar l’economia catalana. Segons el darrer informe de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, les expectatives de creixement del PIB del país han patit en els darrers mesos un batzac de mig punt. Si bé abans de l’estiu la corporació esperava per a l’economia catalana un creixement del 2,3%, en el seu darrer document, presentat aquest mateix dimecres, fa retrocedir la ràtio fins a l’1,8%. Les conclusions de l’equip d’estudis de la corporació apunten que la pressió financera que el BCE imposa sobre les empreses del país han frenat, al llarg del 2023, el rendiment a un any de l’economia catalana. El director del comitè d’estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, rebaixa el pessimisme, tot apuntant que “en cap cas s’espera una contracció”: el cop, que hi serà, no serà prou intens per deixar l’economia catalana en una situació recessionista que sí que han patit alguns dels grans mercats de la UE.
L’enduriment de les condicions de crèdit colpejarà, segons l’informe de Cambra, alguns dels sectors que van esdevenir motors de la recuperació després de la pandèmia. Les dades de la corporació apunten que les exportacions del país, que fa dos exercicis que encadenen rècords històrics, creixeran a un ritme molt més lent el 2024, un 4,3% -prop d’un punt per sota de la dada d’enguany-. A més, l’increment de les vendes a l’exterior serà molt proper al de les importacions; el que dibuixa una balança comercial internacional molt menys falaguera per a Catalunya. Per altra banda, una important contracció del consum intern -les compres dels ciutadans del país- apunten, segons Rovira, a una tendència “clarament descendent”. Si bé és cert que els catalans encara consumeixen més que els europeus, l’alça per a l’any vinent és, de nou, molt moderada si es compara amb cursos passats; d’un escàs 1,3%. Cal apuntar, a més, que tant les vendes a l’exterior com les compres internes registren unes estimacions de rendiment molt més baixes que el que la Cambra esperava durant el segon trimestre de l’any, en l’anterior informe conjuntural. Més branques de l’economia, doncs, que es refreden arran de les decisions de Frankfurt.
A banda de les exportacions, que es mantenen a un ritme de creixement baix però molt superior al creixement del PIB, només dues variants econòmiques del país esdevindran el 2024 “motors econòmics” -és a dir, acceleraran més que la mitjana del conjunt-: la creació bruta de capital i el valor del sector serveis. Per una banda, el rendiment de les inversions, segons apunta Rovira, va de la mà d’un intens finançament d’obres públiques al país. El clar creixement de la licitació d’obra civil en els darrers mesos a Catalunya, que ja abasta un 5%, serà protagonista en els rendiments del capital durant el pròxim any i mig. Tot i això, l’impuls ve de fora: mentre que l’obra privada s’estanca per la profunda crisi al mercat immobiliari, les obres públiques acceleren impulsades pels fons Next Generation EU. Per altra, el sector serveis va de la mà d’una recuperació i una certa transformació a la indústria turística: la despesa dels visitants ja supera amb escreix la d’abans de la pandèmia, amb un viatger internacional que cada cop inverteix més a Catalunya. El volum de visitants forans, de fet, encara no ha arribat al del 2019; però cadascun d’ells gasta més quan arriba als establiments catalans. D’aquesta manera, el VAB -l’aportació al PIB- del sector terciari romandrà per sobre del creixement general gràcies, en gran part, a un turisme encara en recuperació però més valuós que fa quatre anys.
Empreses resilients, però en risc
Les organitzacions empresarials catalanes apunten que una crisi de la mesura de la que va provocar la pandèmia ha colpejat de forma molt moderada el sistema productiu del país en comparació amb la del 2008 gràcies a una millor salut financera. Després del cop que l’elevat deute va suposar durant la gran recessió, el teixit productiu del país ha anat retallant el valor del seu passiu sobre el conjunt del capital. D’aquesta manera, l’alça de tipus d’interès, que a priori s’hauria d’haver traduït en un enorme increment dels costos financers, no ha impactat tan profundament la mitjana de les empreses del país, segons explica Rovira. Tot i això, tant la Cambra com les diferents patronals afegeixen un matís: les petites i mitjanes empreses catalanes comencen a tornar a caure malaltes per l’acumulació de deute. Segons el darrer anuari de la pime de la patronal Pimec, de fet, el 2021 va ser el primer any en més d’una dècada que els negocis de menys treballadors registraven un augment de la ràtio de deute respecte dels actius totals.
L’informe de Cambra apunta que la mitjana catalana es troba, en aquest sentit, en un saludable 45%, molt per sota dels màxims a què es va arribar l’any 2008. Tot i això, apunta Rovira, aquells sectors especialment poblats per petites i mitjanes empreses, com ara la restauració o el turisme pateixen un “cost financer molt més gran”, amb un clar “efecte diferencial” respecte d’una dada mitjana marcada per la bona salut de les grans empreses. Tot i això, aclareix el cap de gabinet, l’escletxa encara no és alarmant. Per tant, fins i tot en un entorn en què les pimes catalanes comencen a apropar-se a situacions de risc, l’alerta de possibles efectes definitius no s’ha de disparar. Tot i això, des de la corporació fan una crida a continuar “fent els deures” per part del teixit empresarial. El nou president de l’entitat, Josep Santacreu, ha reclamat l’empresariat català “esforços” en l’augment de la productivitat, amb inversions en “tecnologia i innovació” per generar un creixement més sostenible.
L’ocupació aguanta, els preus també
Com en el cas del deute empresarial, l’informe conjuntural de la Cambra descriu un mercat laboral resilient, que encara aguanta els batzacs macroeconòmics. La nova ocupació, segons dades de la seguretat social, es manté trimestre a trimestre a nivells estables, als volts dels 100.000 nous treballadors a tot l’Estat. Tot i això, les empreses catalanes esperen reduir els nivells de contractació a partir del quart trimestre: les companyies consultades per la Cambra alerten que alentiran el creixement de plantilles de cara un 2024 incert. De fet, cada cop més negocis apunten, fins i tot, a una possible “reducció de plantilla”, comenta Rovira, tot assegurant que “s’alentirà el ritme de la contractació” a inicis de l’any vinent. El principal risc d’aquesta caiguda, lamenten els autors de l’informe, és dificultar encara més l’adaptació a la inflació. L’IPC sense productes energètics se situa, segons el document, en el 6%, amb un clar diferenciar superior en els productes catalans. Aquesta combinació és la que explica, segons rovira, el retrocés d’una variant tan rellevant com és el consum intern, que va liderar la sortida de la crisi el 2021 i que ara sembla la més tocada per les decisions macroeconòmiques.
