La vicepresidenta primera i ministra d’Economia en funcions, Nadia Calviño, ha assegurat que és “encertada” decisió del Banc Central Europeu (BCE) d’aturar la pujada dels tipus d’interès. La vicepresidenta ha afegit que aturar els augments són una bona decisió davant l’heterogeneïtat dins de la zona euro sobre l’evolució econòmica i de la inflació en cada país.
“Crec que és bastant encertat perquè hi ha països com Espanya que tenen un fort creixement i baixa inflació, mentre altres països estan molt prop d’una recessió i tenen una inflació més alta”, ha assenyalat Calviño en una conversa amb el director de l’Atlantic Council, Josh Lipsk, a Marràqueix. Segons Calviño, és difícil articular la política monetària quan existeix una zona com la UE tan heterogènia. “Sempre hi ha un país que creix més ràpidament que un altre i altres que tenen més inflació”, ha assenyalat.
La responsable econòmica del govern espanyol ha recordat que va haver-hi un augment molt ràpid dels tipus d’interès davant l’alça de preus, però ara la perspectiva del BCE és aturar aquesta pujada per un temps. Des de la visió de la vicepresidenta, s’ha d’assegurar que es gestiona la inflació i les expectatives inflacionistes per a tornar a l’objectiu del 2% a mitjà termini, però sense afeblir l’economia europea.
El consens sobre les normes fiscals arribarà a finals d’any
Més enllà de l’aturada dels augments de tipus d’interès, Calviño ha recordat que la UE ha d’acabar la revisió de les normes fiscals perquè hi hagi un nou marc. La setmana que ve, el dia 17, tindrà lloc a Luxemburg la pròxima reunió dels ministres d’Economia i Finances de la UE, en la qual s’espera una primera proposta d’acord sobre aquest tema. “L’objectiu és tenir les normes quan acabi d’any, en cas contrari en 2024 es produiria automàticament una reversió. No crec que ningú vulgui tornar a les velles normes”, ha assenyalat Calviño.
En opinió de la vicepresidenta, hi ha un consens unànime entre els països que la UE no està en el mateix punt respecte a la situació prepandèmica, ja que totes les regions han sofert en aquests anys un fort augment del seu dèficit i del deute. “També veiem les enormes necessitats d’inversió pública i privada perquè l’economia europea continuï sent líder i tingui el lideratge tecnològic en aquestes noves economies verdes i digitals”, ha assenyalat.
Des d’aquest punt de vista, considera que hi ha una “crida unànime” perquè tots els països es posin d’acord sobre les noves normes fiscals que siguin adequades per a finals d’any. “Espero que ho aconseguim bé, així que esperarem amb impaciència la reunió de la setmana que ve”, ha reiterat.
L’estat redueix la ràtio de deute
Pel que fa al cas de l’estat, Calviño ha destacat que s’ha pogut reduir la ràtio de deute en relació amb el PIB molt ràpidament, cinc punts percentuals en un any i gairebé deu punts percentuals en els últims dos anys. De fet, l’Executiu en funcions ha avançat a aquest 2023 l’objectiu de baixar el deute sobre el PIB per sota del 110%, mentre que espera que la ràtio de dèficit sobre PIB torni al 3% l’any que ve, en 2024.
Durant l’entrevista, Calviño ha destacat que l’economia espanyola està mostrant una “notable resistència”, després de registrar una recuperació “molt forta” des del 2021 amb creixements del PIB que van superar el 6% en 2021 i el 5,8% en 2022. Aquest any 2023, tots els analistes situen les previsions entorn del 2,3% i el 2,5%, és a dir, per sobre del 2% i entorn del 2% per a 2024, superant l’evolució d’homòlegs europeus.
