Brussel·les comença a aplicar el polèmic acord comercial amb els Estats Units anunciat al juliol. La Comissió Europea ha presentat el pla per eliminar totes les barreres impositives als béns industrials nord-americans, una de les concessions que va fer la presidenta Ursula von der Leyen en la seva reunió amb Donald Trump al camp de golf de Turnberry, a Edimburg. A canvi, l’executiu comunitari espera que Washington rebaixi els aranzels als cotxes europeus, que actualment es troben en el 27,5%. Quan les dues parts posin en marxa les mesures pactades, l’impost caurà fins al 15% universal. Abans d’aplicar la reducció, però, la CE necessitarà una majoria a l’Eurocambra i el sí dels governs dels 27 -alguns d’ells, com França o l’Estat espanyol, molt crítics amb les concessions a Trump-.
D’aquesta manera, Von der Leyen comença a desplegar una entesa que la major part del mercat va entendre com a desequilibrada. De fet, veus crítiques amb la posició de la CE van arribar a titllar-la d'”humiliació” per als europeus. Cal recordar que, segons el document ratificat el passat 21 d’agost, la UE es compromet a reduir el dèficit comercial amb els Estats Units, així com a adquirir milers de milions d’euros en productes energètics nord-americans i a invertir més de 600.000 milions al país. Entre altres qüestions, també declara els EUA com a aliat comercial preferent en àmbits estratègics, com ara el dels semiconductors; un moviment que podria excloure els mercats tecnològics asiàtics. A canvi, Washington concedeix uns aranzels generals del 15%, tot i que ha deixat fora del pacte algunes indústries clau, com ara la del vi.
Aquest regal a l’administració Trump -entre altres, com ara l’entrada lliure al territori europeu de marisc o alguns productes agrícoles estatunidencs- serviran per salvar de nou l’economia alemanya; així com algunes de les empreses industrials més rellevants de l’Estat espanyol, Itàlia o França. Segons la Comissió, el pacte per rebaixar les taxes als automòbils europeus serviran per “estalviar més de 500 milions d’euros en aranzels” al mes als fabricants comunitaris. Val a dir que, durant el primer semestre, el sector va trontollar amb força: Volkswagen va declarar una reducció del benefici pròxim al 37% entre el gener i el juny, amb Seat (-90%) com a gran damnificada; mentre que Stellantis va retrocedir un 13% interanual en ingressos i va registrar pèrdues de 2.300 milions en el primer semestre. El grup Renault, per la seva banda, s’ha mantingut estable gràcies a les retallades intenses que ha aplicat els darrers anys, i ha registrat un creixement del seu negoci automobilístic pràcticament nul, del 0,5% any a any.
Sense pau amb Trump
L’acord de Turnberry, val a dir, no ha servit per apaivagar del tot la fúria de Trump contra Europa. Les parts més agressives de l’entesa –els compromisos de compra energètics o les inversions milionàries– són encara objecte de debat: mentre la Casa Blanca considera que són inalienables, la UE continua mantenint que són un objectiu, i no pas una obligació. Per altra banda, Trump conserva al centre de la seva diana comercial les legislacions comunitàries de mercats i serveis digitals, dues de les lleis estrella del primer període de Von der Leyen al capdavant de la Comissió. A ulls del president, aquestes regulacions són “discriminatòries per a les empreses nord-americanes“. En els darrers anys, des de l’entrada en vigor, s’han anunciat diverses multes a grans companyies tecnològiques dels EUA pels constants intents d’aprofitar la seva posició de domini sobre el mercat digital per expulsar la competència. Entre les firmes vigilades -les anomenades gatekeepers– consten Amazon, Alphabet (Google) o Meta, entre altres.
