El Banc Central Europeu ha optat per una nova pujada de tipus d’interès. El consell de govern del regulador monetari de la UE eleva el preu del crèdit en 25 punts bàsics, en la tònica dels darrers mesos, fins al 4,25%. Aquesta pujada, la novena de la present sèrie d’enduriment monetari, situa els tipus en el seu nivell més alt en 21 anys, a principis del segle, quan la ràtio es va arribar a elevar fins al 4,75%. Segons el comunicat emès per la institució aquest dijous, la contenció general de preus a la Unió no ha estat suficient per considerar sota control una inflació “massa elevada durant massa temps”.
Segons el màxim òrgan de govern del BCE, les dades inflacionistes de les darreres setmanes apunten a una caiguda sostinguda de l’índex de preus durant el segon semestre. La inflació a Europa, però, es mantindrà “per sobre dels objectius durant un llarg període de temps”. De fet, organismes com la Cambra de Comerç de Barcelona auguren que el 2024 tancaria encara per sobre del 3%. Tot i que l’espiral de preus encara no està sota control, el Banc Central considera que la transmissió monetària és correcta -és a dir, que l’enduriment de les condicions de crèdit està aturant els préstecs i refredant la demanda, tal com s’esperava-.
De la posició pública del BCE s’extreu que els tipus s’hauran de mantenir en cotes elevades durant els pròxims mesos, en una línia similar a l’adoptada per la Reserva Federal a l’altra banda de l’Atlàntic. Ja al juny, hores després de la pausa que va aplicar el president de la Fed Jerome Powell, la seva homòloga europea Christine Lagarde va descartar a curt termini qualsevol aturada temporal de l’encariment del crèdit -i encara més una baixada dels tipus-. El Banc, però, no ha volgut concretar res sobre la decisió que prendrà a finals de setembre, i ha assegurat que “mantindrà una aproximació d’acord amb les dades” a la gestió de la política monetària. “Les decisions en relació a les pujades de tipus d’interès dependran de la valoració inflacionista, les dinàmiques de la subjacent i la força de la transmissió de la política monetària”, reiteren.
El punt d’equilibri, “cada vegada més a prop”
Lagarde, tot i la sòlida posició del consell de govern a la reunió del juliol, assegura “mantenir la ment oberta” respecte de la decisió que hauran de prendre al setembre. D’aquesta manera, obre la porta per primer cop a una aturada de les pujades de tipus, en resposta de les reclamacions d’alguns dels banquers centrals de la Unió i contra el criteri de l’FMI. Tot i que l’actuació de la tardor es farà d’acord amb les dades inflacionistes dels pròxims mesos, l’economista francesa ha assegurat durant la compareixença posterior a la reunió de política monetària que el cost del crèdit “no baixarà” a curt termini, com demanen els mercats financers. “Existeix la possibilitat d’una pujada, existeix la possibilitat d’una pausa”, confirma la banquera central, tot exposant que el punt d’equilibri “cada cop és més a prop”.
Veus diverses
Després de la darrera reunió de política monetària el passat juny, Lagarde va reconèixer que el debat entre els governadors havia estat intens: mentre que els falcons, els partidaris d’una política monetària més dura, apostaven per una pujada de mig punt; els coloms, més flexibles, començaven a proposar una frenada. En les darreres setmanes, però, fins i tot veus ortodoxes com el governador del banc central dels Països Baixos Klaas Knot han començat a albirar la llum al final del túnel; mentre que representants mediterranis, com l’italià Inazio Visco o el portuguès Mario Centeno, fa temps que alerten contra un possible overshooting.
La Fed marca el camí
La Reserva Federal es va desdir el passat dimecres de l’aturada de tipus que va implementar el passat juny. Davant el robust mercat laboral nord-americà i la persistent inflació subjacent, l’organisme monetari estatunidenc ha vist camí per recórrer encara sense riscos d’un refredament econòmic excessiu. La decisió de Washington, que en el darrer cicle inflacionista ha anat sempre un pas per davant de Frankfurt, apunta a una situació de tipus elevats -i per tant de crèdit a preus alts- com a mínim a mitjà termini.
