El Banc Central Europeu frena el cicle alcista dels tipus d’interès. El consell de govern del regulador monetari ha comunicat des de la seva reunió celebrada aquest dijous a Atenes que frena l’encariment del crèdit a la ràtio del 4,5% que es va assolir a mitjans de setembre. Amb aquesta decisió, el BCE atura l’escalada del preu dels diners més pronunciada de la història de la Unió Europea amb l’objectiu de controlar una espiral inflacionista que ha arribat a màxims de rècord, superiors al 10%. Si bé l’organisme presidit per Christine Lagarde estima que ja s’ha arribat al punt d’equilibri -com venien apuntant durant el darrer mes tant mercats com entitats reguladores- els governadors neguen que la batalla contra l’escalada de preus al continent hagi acabat. De fet, neguen qualsevol expectativa de retallades als tipus a curt termini, tot assegurant que “les decisions futures del Consell asseguraran que les seves ràtios es mantindran a nivells suficientment restrictius durant el temps que faci falta“.
Si bé la presidenta Lagarde va alertar després de la darrera reunió de política monetària que la transmissió de les mesures del Banc a l’economia comunitària encara no era completa, el comunicat emès aquest dijous assegura que l’efecte dels tipus sobre les condicions de finançament del crèdit al continent “atura cada cop més la demanda i ajuda a baixar la inflació”. D’aquesta manera, els governadors consideren que “els nivells actuals dels tipus clau del BCE, sostinguts durant un temps prou llarg, faran una contribució substancial” a l’ancoratge de l’índex de preus de consum al 2%, l’objectiu únic de Frankfurt pel que fa a la política monetària. Malgrat els mercats financers comencen a reclamar que un cop controlada la inflació els tipus encetin una tendència a la baixa que faciliti l’accés al crèdit, el consell de govern reitera que no preveu baixades a curt termini, tot indicant una “aproximació depenent de les dades” a la presa de decisions que marcarà el ritme de l’entitat de cara al 2024.
La inflació, a la baixa
L’aturada de l’enduriment de política monetària arriba després d’una important caiguda en l’índex de preus de consum a la Zona Euro. Segons les darreres dades de l’Eurostat, la inflació interanual als països de la moneda única va caure al setembre fins al 4,3%, després d’haver tancat l’estiu per sobre del 5%. La subjacent també va mostrar a tancament del tercer trimestre una important moderació, en aquest cas de vuit dècimes, fins al 4,5%. A Catalunya, però, la tendència és oposada: si bé la caiguda dels preus energètics al país el va situar com a líder en el control de la inflació al continent, les dades de l’INE per al setembre van indicar una pujada dels preus del consum de nou dècimes, fins al 3,4%. A més, l’efecte dels productes energètics és encara més profund que als mercats veïns: segons el darrer informe de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, la inflació escala per sobre del 5% si s’exclou del càlcul una energia que es troba un 14% per sota de l’any passat pel que fa a preus.
La “decisió d’avui”
En la seva compareixença posterior a la reunió del consell de govern del BCE, la presidenta Lagarde ha celebrat una “forta” transmissió de les pujades de tipus a l’economia real de la Unió, tot i que no s’ha compromès a mantenir a llarg termini aquesta l’aturada dels tipus comunicada avui. Frankfurt, en aquest sentit, fa seu l’exemple del Banc del Canadà, que va frenar les pujades de tipus d’interès a principis de l’estiu en qualitat de “pausa”. Poques setmanes després, atès el lent ritme de l’alleugeriment de la inflació al país, les autoritats canadenques van recuperar la tendència alcista. En aquest sentit, Lagarde ha subratllat que aquesta és “la decisió d’avui”, tot deixant oberta la porta a reactivacions de l’encariment dels diners a l’Eurozona en cas que la transmissió monetària baixi el ritme i la inflació recuperi volada.
Tot i això, l’economista francesa assegura que encara queda transmissió per venir; és a dir, que encara queden efectes de la pujada de tipus que no han aterrat a l’economia real. Lagarde posa l’exemple del mercat de l’habitatge, enfonsat des de fa mesos per les males condicions de crèdit que pateixen els consumidors; o els mercats de capitals i les inversions corporatives, que deixen marca fins i tot als resultats d’alguns dels grans bancs del continent. “Hi ha una reducció de la demanda; no és només la banca reduïnt el seu crèdit, també les corporacions frenen la inversió per l’elevada pressió dels tipus”, argumenta la presidenta.
