D’ençà del juliol del 2022, quan el BCE va trencar –de forma consensuada al seu govern– dècada i mitja de tipus d’interès zero a la cerca d’una palanca per reduir una inflació ja llavors rampant, no hi ha hagut pau entre els reguladors monetaris dels països de la moneda única. No havia passat un any del salt de 75 punts bàsics amb el qual Christine Lagarde va encetar prop de dos anys de posicions restrictives quan el governador del Banc de Portugal, Mario Centeno, va començar dibuixar un escenari de normalitat de tipus, amb baixades progressives amb l’objectiu d’oferir “previsibilitat” als mercats financers europeus. Lluny d’aquesta tesi, la línia dura l’economia comunitària s’ha imposat mes rere mes, fins arribar a un preu del crèdit del 4,5% que frega màxims històrics. Amb la inflació al conjunt de la UE a la baixa i una transmissió cada cop més clara en forma de caigudes de les hipoteques i alguna recessió als mercats clau de la Unió, cada trobada dels governadors de l’Euro és una batalla: els mercats exigeixen baixades per reactivar el capital; mentre que tant Frankfurt com els aliats d’Alemanya criden a la moderació, quan no fins i tot a aprofundir encara més les restriccions. La decisió es prendrà el pròxim dijous dia 7, quan el consell de govern es reunirà per segon cop aquest any per decidir el sentit a curt termini les restriccions a les operacions de financeres.
Les dues trinxeres dins el consell de govern del BCE –falcons i coloms, els partidaris de retallar la inflació a qualsevol preu contra els que demanen flexibilitat monetària– entren al tercer mes del 2024 amb una munió de declaracions creuades. El mateix Centeno, el més vocal de la seva branca, fa mesos que promou una baixada de tipus ja al mes de març. Per al portuguès, el tercer mes de l’any és “quan tenim més dades davant nostre”; i aquestes semblen donar suport a les seves afirmacions. Tal com va publicar l’Eurostat el passat divendres, la inflació de la zona euro ha caigut durant el febrer fins al 2,6%, a sis dècimes del bescantat objectiu del 2% que els grans reguladors monetaris del planeta. Al conjunt dels països de la moneda única, l’energia arrossega els preus amb un abaratiment del 3,7%, mentre que el preu dels aliments creix ja a ritmes propers a l’estabilitat, un 2,2%. La subjacent, indicador sense els valors més volàtils –aliments i energia, precisament– ja frega el llindar del 3%, el nivell més baix des del març del 2022, encara a l’inici de l’espiral inflacionista.
Centeno ja va alertar la primavera del 2023 de la possibilitat del que es coneix com a overshooting, una pujada massa intensa de tipus que acabi per fer mal a l’economia. Hi va tornar el passat gener, durant el fòrum econòmic de Davos, quan va llançar una advertència velada a Lagarde contra “fer més del necessari” per controlar la inflació. Poques hores abans, però,un dels històrics representants dels falcons a Frankfurt, l’austríac Robert Holzmann, va il·lustrar la posició dels falcons abans d’una primera reunió de política monetària del gener que havia de servir per marcar el camí del 2024. Holzmann ja alertava a principis de l’any, en el mateix fòrum, que “no s’ha d’apostar en absolut per una baixada de tipus d’interès l’any 2024”. A finals del febrer, ja amb dades provisionals d’inflació per als dos primers mesos del curs, ja va subratllar que “no veu circumstàncies que permetin” rebaixar el cost del crèdit; tot apuntant cap a les decisions de la Reserva Federal nord-americana com a guia per al regulador europeu.
La majoria de governadors, així com la direcció del banc, sembla veure l’economia europea amb els mateixos ulls que Holzmann. El governador del Bundesbank, Joachin Nagel, ja va assegurar que Frankfurt hauria d’esperar “fins a l’estiu” per plantejar abaratiments de les condicions de finançament –una lectura en línia amb el seguidisme a la Fed, que ja planteja el juny com a data clau per abaratir els préstecs en dòlars–. Per la seva banda, el cap del banc central eslovac Peter Kazimir assegura que el banc es mantindrà allunyat de cap “compromís de baixada de tipus” a curt termini, malgrat les altes expectatives del sector financer. Des de l’estructura mateixa de l’entitat el camí sembla ser aquest: el vicepresident del BCE i exministre espanyol d’economia, Luís de Guindos, ja va allunyar en una entrevista el passat dijous qualsevol seguretat pel que fa a la retallada de tipus, tot reiterant que Frankfurt “es mou per dades, no per dates”. De fet, tal com va publicar l’agència Reuters, el Banc Central Europeu espera mantenir un “sòl de tipus” durant anys, evitant així el retorn al nivell zero que va dominar la política monetària de la Unió durant dècada i mitja abans de la pandèmia.
Problemes per a les hipoteques
Enmig de la batalla entre banquers centrals per establir el criteri monetari de la Unió per al present curs, la política de crèdit del BCE es continua transmetent a l’economia real. Si bé el conjunt dels crèdits mostren tendències baixistes, són les hipoteques les que han pres més mal. Durant el 2023, la constitució d’hipoteques va caure al país en un 19,2% respecte de l’any anterior, una patacada difícil de recordar: amb 65.470 préstecs hipotecaris en 12 mesos, els consumidors catalans van constatar que l’escalada dels interessos era suficient per allunyar-se del finançament bancari per a transaccions immobiliàries. I no és per a menys: l’Euríbor, l’índex que marca el ritme de les hipoteques a la Unió, es va situar per sobre del 4% durant bona part de l’exercici passat, encarint substancialment les revisions dels préstecs de bona part dels ciutadans comunitaris. La tendència baixista de la inflació fa mesos que rebaixa l’índex, que va tancar el febrer en un 3,6%, una xifra llunyana al sostre assolit a la tardor; i el mateix governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, assegura que el 2024 serà un any d'”alleujament” per als hipotecats. Els primers dies del març, però, no deixen bones notícies: l’Euríbor diari, davant la inseguretat pel que fa a la direcció dels tipus d’interès a Europa, ha recuperat la tendència alcista, i se situa ja per sobre del 3,7%. El missatge de De Cos, val a dir, té una segona part. Aquest alleujament, per a les institucions monetàries de la Unió, encara “no té data, i queda encara un temps”.
La Fed, senyals de poca vida
Sempre avançada als criteris europeus, la Reserva Federal ja mou fitxa de cara a la segona meitat del 2024. Els mercats esperen –preguen, gairebé– per una baixada de tipus a la reunió prevista per al mes de juny. El govern de l’entitat, però, tampoc no vol donar seguretats: alguns dels dirigents territorials de la Fed ja han alertat que “les coses es posaran complicades” pel que fa al control de preus, fet que ja es va veure amb el lleuger repunt inflacionista amb el qual el país va tancar el mes de gener. El consens continua als volts de la primavera o les primeres setmanes d’estiu, si bé les xifres encara no estan clares. Val a dir que, atès el mandat dual de l’organisme dirigit per Jerome Powell, també cal observar les dades d’atur al país, que es mantenen en el 3,7% a tancament de gener, xifra que permet allargar la restrictivitat monetària, en tant que encara no hi ha vises clares d’un debilitament econòmic generalitzat. I si Washington no baixa, segons els banquers comunitaris, Frankfurt tampoc no ho farà.
