En l’últim any la banca ha vist com, gràcies a l’augment dels tipus d’interès, es disparaven els seus beneficis i, com a conseqüència, augmentava la seva rendibilitat. Ara bé, no són poques les veus que ja avisen que, un cop es controli la inflació i els tipus d’interès tornin a baixar, els bancs podrien perdre part d’aquesta rendibilitat guanyada els últims exercicis. Això passarà, però sempre que es mantingui l’actual esquema de capitalització dels bancs catalans, i es podria evitar si es rebaixessin els dividends als accionistes, ja que permetria que continués entrant la mateixa quantitat de capital a la companyia.
Aquest dilema sobre la possible caiguda de la rendibilitat bancària, a més, s’ajunta amb l’augment dels requisits de capital per al 2024 que el Banc Central Europeu (BCE) ha imposat al llarg d’aquesta tardor als principals bancs catalans. Això implica que tant el Banc Sabadell com CaixaBank hauran de garantir un percentatge superior del capital respecte del 2023. Per una banda, la ràtio de capital total del Sabadell serà del 13,42% i la ràtio CET1 del 8,93%. Per altra part, CaixaBank haurà d’aconseguir uns requisits mínims del 8,58% per a la ràtio CET1 i del 12,85% per a la ràtio total. Ara bé, a setembre d’aquest any, la ràtio de capital CET1 del Sabadell se situava en el 13,13% i la ràtio de capital total, en el 18,35%; mentre que les de CaixaBank s’elevaven fins al 12,26% i 17,11% respectivament. Això implica que, si es mantenen tal com estan, tots dos banc ja superen les exigències de Frankfurt.
Encara que tots dos bancs milloren els llindars que imposa Europa, el supervisor financer ja els ha demanat que igualment continuïn augmentant les ràtios de capital al ritme dels requisits. Unes circumstàncies que els experts dubten que s’arribi a donar. “Deixaran els requisits tal com els tenen. Estan molt per sobre del que els demanen” assegura el vicepresident de la comissió d’economia financera del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Antoni Bisquert. En aquesta línia, el director del màster en finances de la BSM-UPF, Xavier Brun, considera que les ràtios de capital dels bancs catalans es mantindran el 2024 i que, si pugen, serà marginalment per “reduir el risc del banc”.

Els dos experts coincideixen en el fet que aquest augment dels requisits de capital no responen a unes majors exigències per als bancs, perquè ja els superen amb escreix, sinó que es tracta d’un toc d’atenció al sector financer per continuar augmentant la seva capitalització al llarg del 2024, i evitar així que es repeteixi una situació semblant a la que es va viure als Estats Units aquest mateix any; o la del 2008, amb la crisi financera. “El BCE no vol fusions ni grans dividends” assegura Bisquert, que afegeix que la intenció del regulador és mantenir elevada la solvència de la banca.
La rendibilitat caurà el 2024
Aquesta voluntat de mantenir una solvència alta, unida a la més que previsible baixada dels tipus d’interès al llarg del 2024, pot acabar provocant que la rendibilitat bancària caigui durant el 2024. Així ho va assegurar el vicepresident del BCE i exministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos, que va precisar que aquesta es moderarà a causa de la pujada del cost finançament. De fet, De Guindos va afegir que la rendibilitat del 2023 podria ser “un efecte miratge” davant l’alça del cost de capital que s’ha produït en els mercats.
El segon del BCE va explicar durant una intervenció a la XIV Trobada Financera de KPMG i Expansión que de cara al pròxim any hi haurà un increment notable en els costos de finançament dels bancs, es donaran menys crèdits i el creixement econòmic es reduirà. És per això que De Guindos va demanar al sector “ser prudents” amb la distribució dels dividends, en la recompra d’accions i fins i tot en les remuneracions dels directius.
En aquest sentit, Bisquert també considera que la rendibilitat bancària es reduirà de cara a l’any que ve. Preveu, de fet, que acabarà pròxima al 8% per als bancs catalans. Aquesta caiguda, explica, es donarà un cop “s’acabi la liquiditat” en el si dels bancs i els costos de finançament comencin a augmentar. Serà en aquest clima que les entitats financeres es “veuran obligades a començar a retribuir els dipòsits”. En un sentit molt similar es pronuncia Brun, que apunta que l’any que ve “els beneficis cauran” per culpa d’aquest augment dels costos.

Com es pot evitar que la rendibilitat caigui?
Per intentar evitar que la rendibilitat caigui tal com pronostiquen els mercats i fins i tot el BCE, els bancs tenen principalment dues opcions, segons relata Brun. La més evident, augmentar els beneficis, tal com ha passat els últims anys. Ara bé, aquesta senda d’augment de beneficis pot ser més complicada els pròxims cursos amb la possible baixada dels tipus, i, si s’acabés donant, seria una via que quedaria descartada. La via més complicada és la de retallar els dividends pels accionistes. En aquest sentit, Brun recorda que la ràtio CET1 augmenta si així ho fan els beneficis, però disminueix en funció del volum d’actius del banc. Per tant, si es reparteix cada any un dividend més gran sense millorar els beneficis la rendibilitat caurà. Si es vol fer el contrari, l’opció més directa, explica el professor de la BSM és retallar el dividend, ja que d’aquesta manera el capital que es podrà incorporar al banc procedent dels guanys serà major i impulsarà la CET1.
Els bancs no hi estan d’acord
Tot i que la majoria dels missatges apunten a aquesta caiguda de la rendibilitat, des dels bancs no acaben d’estar-hi d’acord. El director financer del Sabadell, Leopoldo Alvear, va assegurar a principis de mes que la rendibilitat de l’entitat es continuarà incrementant a mitjà termini. “Soc bastant optimista en relació amb continuar incrementant la rendibilitat a mitjà termini. És important que els bancs siguem rendibles i estiguem sanejats“, va sentenciar Alvear. En l’apartat dels beneficis, el director financer va assegurar un balanç “bastant sostenible” pel fet que els tipus d’interès romandran en positiu “durant un ampli període de temps”.
Pel que fa als costos de capital, Alvear va recordar que és una mètrica estimada. Alhora, va afegir que la situació actual “no és sostenible” perquè els bancs tenen uns balanços més sanejats que fa una dècada i “molt més capital”. Alvear va postil·lar que la valoració que haurien de tenir els bancs conformement a la seva rendibilitat “encara està bastant suprimida”.

Des de CaixaBank la valoració és lleugerament diferent. El director financer del banc, Javier Pano, va destacar en el mateix acte que Alvear que el sector bancari necessita que augmenti el crèdit -una circumstància que difereix amb De Guindos- per continuar creixent, i no només que augmentin els tipus d’interès. Cal recordar, però que els tipus, si no hi ha una sorpresa majúscula, no tornaran a pujar en un llarg període de temps.
Durant la seva intervenció, Pano va destacar també que l’estat fa temps que registra una caiguda important en el seu estoc de préstecs que “va més enllà” de l’actual cicle de pujada de tipus d’interès. En aquest sentit, el director financer de CaixaBank va assegurar que un dels seus objectius és que els nivells de rendibilitat siguin “més concordes” a les expectatives de mercat. “El repte continua estant en la millora de la rendibilitat”, va sentenciar.