L’economia catalana mantindrà la bona salut durant el present curs tot i les amenaces globals, però començarà a patir les batzegades causades per la política comercial de Donald Trump. El PIB del Principat s’elevarà un 2,6% aquest 2025, quatre dècimes per sota del que s’esperava a principis d’any. De cara al 2026, el creixement es quedaria en l’1,5%, també mig punt per sota de les lectures anteriors. Així se’n desprèn del darrer informe Situació Catalunya: Primer trimestre 2025, elaborat per BBVA Research, que constata els greuges que els aranzels començaran a causar no només a les empreses catalanes, sinó al conjunt de les economies europees. De fet, malgrat el retrocés, l’economia creixerà a un ritme molt més alt que el de l’eurozona, que es refreda fins al 0,9% interanual, un terç de l’estimació catalana. El gran forat es trobarà en les exportacions, amenaçades per la incertesa internacional; i el turisme, que perd pistonada. Al contrari, el consum de les llars, impulsat per les pujades dels salaris i el millor flux de crèdit, ajuda a la resiliència que encara pot celebrar Catalunya envers els seus veïns.
El mal dels aranzels limita l’activitat econòmica catalana, val a dir, a un nivell més limitat que el que es detecta a la resta de la UE. L’exposició de les empreses exportadores catalanes als Estats Units és relativament baixa, inferior al 4%. Ara bé, com alerta l’economista en cap de BBVA a Catalunya, Miguel Cardoso, les cadenes de valor de les quals formen part molts negocis local sí que acaben als EUA. Per tant, els greuges indirectes poden ser més dolorosos que els directes. Però la política comercial de Washington pot fer mal als empresaris catalans fins i tot fora del seu país: l’informe confirma que la devaluació del dòlar, causada per les amenaces inflacionistes dels aranzels, també limitarà les vendes internacionals a aquells mercats les divises dels quals estiguin indexades a la moneda estatunidenca. Un dels casos més flagrants és la Xina, que ja suposa un repte per als venedors catalans per la guerra comercial que manté amb Brussel·les.
Amb tot, s’espera que les exportacions catalanes, que van ser un dels grans motors de la recuperació post-pandèmica, caiguin entre un 3 i un 4% en els pròxims anys, i llastrin el rendiment del conjunt del producte interior brut. El rendiment exterior sobreviu amb prou feines gràcies a la caiguda del preu del petroli, segons l’informe: amb un barril Brent als volts dels 8 dòlars, com s’espera per als pròxims cursos, el transport de les mercaderies catalanes s’abaratirà; una ajuda per a les tresoreries de les empreses internacionalitzades. D’aquesta manera, segons Cardoso, aquells sectors que puguin traslladar a preus l’augment total de costos causat pels aranzels podrien mantenir-se estables. No és el cas de les manufactures, que tenen “marges molt petits” i, per tant, seran els productors els que hauran de carregar amb el pes dels impostos a les exportacions.
Un turisme més lent
La dependència del turisme de l’economia catalana, especialment concentrat a Barcelona, és un altre factor que explica el refredament del creixement per al bienni 2025-2026. Els aranzels també en tenen, en part, culpa: les males previsions per a l’economia estatunidenca limiten l’activitat dels visitants del país, un dels grans aportadors al teixit hoteler barceloní. En conjunt, concreta l’informe, s’espera una “forta desacceleració” de la despesa total dels turistes estrangers, amb un retrocés de les pernoctacions en mercats clau. Això generarà un forat econòmic a la demarcació de la capital més intens que el que patiran altres regions, que depenen més de la despesa de les llars. “Cada cop haurem de dependre més de la demanda interna”, sosté Cardoso, si bé apunta que “cal cuidar” l’activitat turística, sempre que aquesta creixi de forma “sostenible”. En aquest sentit, reivindica un sector serveis més centrat en el valor, que depengui menys de fluxos de visitants molt intensos i més d’un valor afegit que incentivi la despesa.
Més diners a algunes llars
L’augment de l’ocupació serà un dels factors que explicarà la resiliència catalana respecte d’Espanya i Europa. Segons les estimacions de l’informe, entre el 2025 i el 2026 es crearan uns 155.000 llocs de treball, uns 20.000 menys dels que s’esperaven ara fa sis mesos “pel deteriorament de les perspectives de creixement”. A aquest factor s’afegeix la baixada dels tipus d’interès, que agilitzen la demanda de crèdit i afavoreixen el gran consum; així com les millores dels salaris, que s’espera que es mantinguin entre el 3 i el 4% els pròxims cursos. Això facilita una major renda disponible per a les famílies catalanes, fet que accelera aquells sectors que depenen de les compres locals. Així, noten l’augment de les compres el gran consum, la restauració, l’oci i la cultura; mentre que es veu una pitjor salut en els àmbits econòmics més vinculats als visitants internacionals, com ara els hotels o el transport.
Tot i això, preocupa als economistes de BBVA qui concentra aquesta nova capacitat de despesa. Segons Cardoso, la renda disponible creix especialment en les franges d’edat més elevades, un fenomen que s’explica pel pes de la crisi de l’habitatge sobre les butxaques dels més joves. Els ciutadans més grans, com alerta l’economista, són menys propensos a la despesa. Així, la nova riquesa generada al país es dedica més a l’estalvi i menys a les inversions i al consum, fet que pot limitar l’aportació de les llars a l’economia local.
