L’entrada en vigor de la nova llei de l’habitatge no ha deixat a ningú indiferent. Les competències generals d’aquesta llei li pertoquen a l’estat espanyol, però hi ha una part que es pot regular a través dels territoris del país. És per això, que la Generalitat s’ha encarregat de fer el llistat de les zones tenses, aquells municipis on hi haurà un topall en el preu del lloguer. Mentre els sindicats celebren la decisió del govern espanyol, experts i institucions es mostren desconfiats davant d’una mesura que -segons ells- lluny d’ajudar a abaixar el preu del lloguer, faran que el parc sigui molt menys assequible per a les persones vulnerables. Amb tot, doncs, algunes organitzacions ja es preparen per presentar les al·legacions en contra d’aquesta decisió, que acabaran resolent-se i portant a una decisió final d’aquí a vint dies.
No és la primera vegada que Catalunya analitza el seu territori per trobar els municipis on la diferència entre la renda de les famílies i el lloguer dels pisos és més gran. La primera vegada que es va implementar una mesura similar al territori (Llei 11/2020), afectava una seixantena de municipis i fou tombada pel Tribunal Constitucional. En aquest nou intent, el govern català ha identificat més del doble de municipis en aquesta situació. En total, doncs, 140 localitats catalanes estaran sota la regulació del topall del preu del lloguer, una xifra que equival a aproximadament el 80% de la població. “S’ha utilitzat una metodologia massa inclusiva”, explica Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Ell mateix critica el mètode amb el qual s’han designat aquestes àrees, uns paràmetres que ha marcat l’estat espanyol i ha reproduït Catalunya per arribar a la conclusió que hi ha 140 municipis catalans que necessiten un topall al preu del lloguer.
De moment, però, aquesta situació encara es troba envoltada de molta incertesa, ja que amb unes eleccions a menys d’un mes, la situació podria canviar. “Realment no sabem si s’acabaran aplicant aquestes mesures”, explica Ferran Font, cap d’estudis de Pisos.com. Ell mateix reconeix que el topall el preu del lloguer no és la millor opció i que l’administració hauria de fer una aposta clara per comprar habitatge. Tot i això, Font assegura que ens haurem d’esperar a les eleccions per veure quin tractament es fa d’aquesta llei. De fet, en el cas que canviï el govern, el cap d’estudis de Pisos.com explica que “el PP ja va advertir que tombaria aquesta llei”.
Diferències entre la llei catalana del 2020 i l’espanyola del 2023
En aquests 140 municipis és on el Govern aplicarà les mesures de contenció de les rendes que recull la llei estatal, que té molts punts en comú amb la llei pionera que Catalunya va impulsar l’any 2020 en matèria de contenció de lloguers. D’aquesta manera, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte. I, a més, quan es tracti d’un gran tenidor, el lloguer no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu de lloguer. Catalunya ja disposa d’un índex propi, que està actualitzat, plenament vigent i que es va fer servir per implementar la regulació dels lloguers que ja preveia la llei catalana.
Però, les conseqüències no són el que més han preocupat a certes institucions, sinó la manera en la qual s’ha fet el triatge d’aquestes zones tenses. Segona explica el gerent de la Cambra de la Propietat “hi ha hagut molta pressa i poc rigor” en fer les mesures per designar aquestes àrees. De fet, els paràmetres que s’han aplicat són dos: Que la càrrega mitjana del cost del lloguer o de la hipoteca al pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30% dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars. També, que el preu de lloguer o compra de l’habitatge hagi experimentat els cinc anys anteriors a la declaració com a àrea de mercat d’habitatge tensat, un percentatge de creixement acumulat d’almenys tres punts percentuals superior al percentatge de creixement acumulat de l’índex de preus de consum de la comunitat autònoma corresponent.
El llistat de zones tenses de Catalunya
Abrera – Esparreguera – Palau-solità i Plegamans – Sant Sadurní d’Anoia – Alella Esplugues de Llobregat – El Papiol – Sant Vicenç de Montalt
Amposta Falset – Parets del Vallès – Sant Vicenç dels Horts – Arenys de Mar – Figueres – Pineda de Mar – Santa Coloma de Cervelló – Arenys de Munt – Les Franqueses del Vallès – Polinyà Santa Coloma de Farners – Argentona – La Garriga – Porqueres – Santa Coloma de Gramenet
Badalona – Gavà – El Prat de Llobregat – Santa Margarida de Montbui – Badia del Vallès – Girona – Premià de Dalt – Santa Perpètua de Mogoda
Balaguer – Granollers – Premià de Mar – Santa Susanna – Banyoles – Guissona – Puigcerdà – Sarrià de Ter – Barberà del Vallès – L’Hospitalet de Llobregat – Reus -La Seu d’Urgell – Barcelona – Igualada – Ripoll – Sitges – Berga – La Llagosta – Ripollet – Solsona – La Bisbal d’Empordà -Lleida – La Roca del Vallès – Sort – Blanes – Llinars del Vallès – Roquetes – Tarragona – Cabrera de Mar – Lloret de Mar – Rubí – Tàrrega – Cabrils – Malgrat de Mar – Sabadell – Teià – Caldes de Montbui – Manlleu – Salou
Terrassa – Caldes d’Estrac – Manresa – Salt – Tiana – Calella – El Masnou – Sant Adrià de Besòs – Tona – Calldetenes – Matadepera – Sant Andreu de Llavaneres – Torelló – Cambrils – Mataró – Sant Boi de Llobregat – Torredembarra – Canet de Mar – Molins de Rei – Sant Celoni – Torrelles de Llobregat – La Canonja – Mollerussa – Sant Climent de Llobregat – Tortosa – Canovelles – Mollet del Vallès – Sant Cugat del Vallès – Tremp – Cardedeu – Montcada i Reixac – Sant Esteve Sesrovires – Vallirana – Castellar del Vallès – Montgat – Sant Feliu de Guíxols – Valls – Castellbisbal – Montmeló – Sant Feliu de Llobregat – El Vendrell – Castelldefels – Montornès del Vallès – Sant Fost de Campsentelles – Vic – Cerdanyola del Vallès – Móra la Nova – Sant Fruitós de Bages – Viladecans – Cervelló – Olesa de Montserrat – Sant Joan Despí – Vilafranca del Penedès – Cervera – Olot – Sant Just Desvern – Vilanova del Camí – Corbera de Llobregat – Palafolls – Sant Pere de Ribes – Vilanova i la Geltrú – Cornellà de Llobregat – Palafrugell – Sant Pol de Mar – Vilassar de Dalt – Cubelles – Palamós – Sant Quirze del Vallès – Vilassar de Mar
Una bona idea que necessita millorar
El tercer pilar que tot i haver celebrat l’aprovació de la llei li veu mancances són els sindicats. En concret a Catalunya, el Sindicat de Llogateres afirma que veu “seriosos defectes” en aquesta nova normativa. Segons l’organització, la regulació en les àrees tensades deixa fora als lloguers turístics i de temporada, per la qual cosa els arrendadors que vulguin saltar-se la llei podran desviar l’oferta de lloguer residencial a lloguer de temporada sense cap sanció. En segon lloc, també conclouen que s’han gestionat malament els habitatges amb preu regulat, lluny d’assegurar la congelació dels preus respecte al contracte anterior, es podran fer pujades encobertes de fins al 10% al·legant simples millores en l’accessibilitat o incorporant noves despeses com l’IBI.
Amb tot, doncs, l’aplicació de la nova llei de l’habitatge ha creat rebombori en els principals actors del país. Si bé és cert que la idea principal d’aquesta llei és intentar lluitar contra la pujada massiva de preus, hi ha qui pensa que no farà efecte en un mercat amb més oferta que demanda, com és el cas català. Tot i això, encara queden vint dies perquè la normativa entri en vigor després del període d’al·legacions. Si se li suma la incertesa que provoquen les eleccions i el possible canvi de govern, la seva aplicació final està encara per concretar.
