Durant les darreres dècades, el conseller d’Economia de la Generalitat -amb només dues excepcions- ha estat reservat per a perfils d’experiència dilatada en el seu àmbit. De l’acadèmia al món de la banca privada, la majoria dels que han ostentat la cartera en les seves diferents versions -des d’Economia i Finances durant el tripartit a Economia i Hisenda d’ençà del 2016; passant per Economia i Coneixement durant el “govern dels millors” presidit per Artur Mas– hi han arribat després d’estades a multinacionals cotitzades, a la universitat o fins i tot a institucions reguladores d’escala internacional. Deixant de banda Oriol Junqueras i Pere Aragonès, els únics dos consellers nomenats durant el segle XXI provinents dels aparells dels partits en el poder -ambdós elevats per la conjuntura dels acords polítics, que van garantir la vicepresidència i la cartera als republicans en el repartiment de posicions-, els quatre perfils que han ostentat el càrrec d’ençà del 2003 venien avalats per carreres fora de la funció pública, amb escassa -o nul·la- veterania com a electes a cap escala. La flamant titular d’Economia i Finances del Govern de Salvador Illa, Alícia Romero, torna a desfer una continuïtat que s’havia recuperat la darrera legislatura: un perfil que hi accedeix després de protagonitzar un ascens tradicional dins les files de la seva formació. Ho fa, a més, amb canvi de títol: vuit anys després -des de l’entrada de Junqueras a l’executiu com a número dos de Junts pel Sí-, el departament deixa caure Hisenda de la seva tarja.
Graduada en Dret (UPF) i amb un màster en Direcció Pública (ESADE), Romero s’afegeix a Junqueras i Aragonès -sense les circumstàncies que envoltaven els republicans- en el grup de Consellers amb carrera als seus respectius partits: la nova incorporació a la llista consta a les files del Partit dels Socialistes des del 1996. Després d’una curta estada a la maresmenca Caixa Laietana en sortir de la universitat, la consellera va accedir al servei públic a les eleccions municipals del juny 1999, amb només 22 anys, des d’un seient al ple de Mataró -molt a prop de la seva vila natal, Caldes d’Estrac-. El va mantenir fins a l’any 2011, en la darrera legislatura al capdavant del consistori de l’històric Manuel Mas i durant el mandat de Joan Antoni Baron, sota qui va exercir de tinent d’alcaldia d’Innovació i Promoció de la Ciutat, el primer contacte amb una cartera econòmica. L’any 2011, coincidint amb la derrota electoral que va portar Convergència i Unió per primer cop a l’executiu de la capital del Maresme, Romero va accedir al món publicoprivat, amb una passa d’un any per l’agència GlobaLleida. En els mesos anteriors a les eleccions del 2012, quan va assolir un escó al Parlament que ja no ha deixat des de llavors, va fer gala de l’antiga entesa entre CiU i socialistes, incorporant-se a l’Ajuntament de Premià de Mar -dirigit pel que posteriorment seria conseller d’Interior, Miquel Buch– com a gerent.
Després d’anys a l’hemicicle, Romero ha culminat la seva carrera de partit en la darrera legislatura, en què ha esdevingut la mà dreta d’Illa des de les responsabilitats econòmiques, fins al punt d’ocupar el número 2 per Barcelona el passat 12-M. Des del 2015, de fet, és la portaveu del PSC a la comissió d’economia del Parlament. En els seus 11 anys a la cambra catalana, Romero ha estat immersa en alguns dels principals conflictes dels socialistes durant els anys del Procés: sense anar més lluny, era portaveu adjunta del seu grup parlamentari el 2017, quan l’Estat espanyol va envair les institucions del país via article 155. Més recentment, ha esdevingut una de les grans armes negociadores de la direcció del PSC, i ha format part central de les converses de la formació per garantir els vots necessaris per a la investidura. Destaca, de fet, entre els dirigents socialistes que van viatjar a Ginebra per reunir-se amb la secretària general d’ERC Marta Rovira, llavors encara a l’exili, a fi de desbloquejar el suport republicà al nou president; i va formar part del grup negociador que va acabar rubricant l’acord per a la reforma del finançament.
Conselleries de l’acadèmia
La carrera de Romero en el profund engranatge dels socialistes a l’Àrea Metropolitana -al Maresme, en el seu cas-, té poca comparació entre els seus predecessors. El darrer socialista que va ser titular d’Economia, Antoni Castells, va militar durant dècades al partit -fins que estripà el carnet el 2014 enmig de tensions ideològiques per la deriva centralista a Consell de Cent durant els primers anys del Procés- abans d’exercir de conseller en el marc dels dos tripartits, entre el 2003 i el 2010. Havia arribat a ocupar un escó anys abans del seu nomenament, entre el 1992 i el 1994, seient que va abandonar per incorporar-se al Tribunal de Comptes Europeu com a representant de l’Estat espanyol. Fora de l’activitat institucional, Castells va ostentar la càtedra d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, i va exercir com a professor visitant a la Universitat John Hopkins de Baltimore; entre altres abundants rols al món econòmic del país, des de Banca Catalana a la Sindicatura de comptes.
Similar és la relació amb les institucions del seu successor, Andreu Mas-Colell, que va ostentar la cartera d’Economia i Coneixement després d’haver format part del darrer Consell de Jordi Pujol com a titular de Recerca i Universitats. Malgrat que havia arribat a ser diputat per Convergència i Unió, Mas-Colell no va pagar quota de partit fins al 2003, el seu darrer any al capdavant del sistema de coneixement català. A diferència de Castells, la carrera acadèmica de Mas-Colell es va produir durant dues dècades íntegrament als Estats Units, amb llargues tenures primer a Berkeley i després com a catedràtic Louis Berkman a Harvard, abans de recaure a la Universitat Pompeu Fabra.
De Fainé a Mario Draghi
Més llunyà encara és el vincle dels darrers dos perfils amb la rutina dels partits: durant els anys anteriors al seu curt periple per Economia i Hisenda, Jaume Giró va ser un dels homes forts d’Isidre Fainé a la Fundació ‘La Caixa’, amb càrrecs també a Naturgy o Repsol, entre altres. No va ser fins al 2019, amb la conclusió del pla estratègic llavors vigent, que va abandonar l’univers de CaixaBank per fundar una agència de consultoria en comunicació i, posteriorment, incorporar-se al projecte de Joan Laporta per exercir com a vicepresident al seu retorn a la presidència del FC Barcelona. Càrrec -cal recordar-ho- que no va arribar a prometre per discrepàncies amb el mateix Laporta i davant l’oferta d’incorporar-se a l’executiu de Pere Aragonès després dels comicis del 2021. Militant de Junts per Catalunya des del 2022 -amb polèmiques associades a l’escassa experiència al partit amb la qual es va incorporar a l’executiva-, l’actual diputat juntaire no va recórrer camí administratiu abans de la seva primera entrada a Sant Jaume.
Sí que havia acumulat experiència pública Natàlia Mas, que va agafar el relleu de Giró amb el trencament del Govern el 2022. Dins l’organigrama de la Generalitat des del 2018, sota la presidència de Quim Torra, Mas va accedir a les institucions catalanes després de més d’una dècada entre el Banc Central Europeu -sota la dura governança del que posteriorment seria primer ministre italià, Mario Draghi– i el Banc Mundial. Dels reguladors va saltar al Banc Sabadell, a on va ocupar un càrrec dins la direcció de macroeconomia i entorn financer, abans de fer el pas a la Generalitat com a directora general d’Acció Exterior, despatx que va ser seu només uns mesos, perquè poc després ocuparia la Secretaria d’Economia per acabar a la Direcció General d’Indústria.
Els nous reptes de Romero
La gran carpeta que passa de la taula de Mas a la de Romero és la de la “millora del finançament de la Generalitat”, tal com l’ha descrit en la seva primera compareixença davant els mitjans la nova portaveu del Govern, Sílvia Paneque, després del Consell Executiu que ha inaugurat el mandat d’Illa. Malgrat que el nou President insisteix en cada intervenció que complirà els pactes, si bé diversos experts han reiterat, d’ençà de l’anunci, que la literalitat de les 25 pàgines signades per la secretària general d’ERC Marta Rovira i la viceprimera secretària dels socialistes Lluïsa Moret no fa referència a la sortida del règim comú, ni tampoc compromet les bases operatives d’un concert econòmic com a tal. La mateixa Paneque, de fet, ha posat l’èmfasi en la roda de premsa en les fórmules de solidaritat -dependents, com la resta de l’entesa, dels acords als quals s’arribi en les comissions bilaterals plantejades per al 2025-, a la cua de l’esclat que la reforma ha produït dins el Partit Socialista Obrer Espanyol. La consellera, doncs, serà l’encarregada d’equilibrar un projecte essencial per als republicans, que es va tornar més explícit durant les setmanes que van anar de les eleccions fins a la investidura; però que genera un intens rebuig entre els quadres més conservadors de la matriu madrilenya del seu partit, i fins i tot entre alguns actors de l’esquerra alternativa espanyola.
El primer encàrrec d’Illa, segons ha confirmat Palau en les darreres hores, no tracta sobre el nou -o millorat- model de finançament. El cap de l’executiu ha prioritzat reprendre les converses per als pressupostos de la Generalitat, després que la passada legislatura esclatés per la negativa dels Comuns a votar-hi a favor. Ara, amb l’escletxa de la fiscalitat al joc ja resolta -la recuperació del 55% prèvia als acords per acollir el Hard Rock consta dins les 13 pàgines que Illa i Jéssica Albiach van ratificar a Cornellà-, el president contempla recuperar uns comptes del 2024, que -convé recordar-ho- ja estaven acceptats per republicans i socialistes. Romero, doncs, serà l’encarregada de tornar a apropar les postures que, de llunyanes, van portar Catalunya a eleccions anticipades. O, ans al contrari, de fer gala de les virtuts de la geometria variable i explorar redactats més enllà del pacte d’investidura.
2 
