Les noves regles fiscals aprovades a finals de l’any passat pels països europeus i ratificades al Parlament Europeu alentiran, “previsiblement”, l’economia del continent. Així ho ha comentat aquest dijous a sotsgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado, on també ha assegurat que aquest retrocés de l’activitat es podria pal·liar sempre que s’executin “reformes estructurals ambicioses”. De fet, la sotsgovernadora ha arribat a aquesta conclusió després de comentar la tornada de la UE a les regles fiscals, que després de quatre anys congelades per la pandèmia. Aquestes noves normes el que fan és limitar el deute i el dèficit dels Estats membre de la UE, que en aquest cas, per exemple, si el dèficit supera el 3% del PIB -com passa a l’estat espanyol- aquest està obligat s’exigirà reduir-lo en els períodes de creixement fins a un nivell de l’1,5%.
“Si bé l’impacte econòmic d’aquest pla d’ajust és incert -i dependrà críticament de com estigui dissenyat-, la seva implementació implicaria, previsiblement, un menor grau de dinamisme de l’activitat al llarg de l’horitzó de projecció”, ha pronosticat Delgado. No obstant això, la sotsgovernadora ha subratllat que el seu impacte podria veure reduït si la volta als plans fiscals estigués acompanyada de “reformes estructurals ambicioses”.
Nou risc per a l’economia europea
A més a més, la ‘número dos’ del Banc d’Espanya ha comentat que la reactivació i reforma de les regles fiscals en l’àmbit europeu introdueix un nou risc sobre l’escenari central de les actuals projeccions, que pot ser “significatiu” en el cas de l’economia espanyola, ja que compta amb un elevat nivell d’endeutament i dèficit estructural. En aquesta línia ha apuntat que el compliment d’aquestes regles requerirà el disseny, i la implementació, d’un pla de consolidació fiscal que permeti una correcció del dèficit estructural més elevada del que es preveia fins ara.
Per altra banda, Delgado ha valorat positivament que el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, hagi assegurat que Espanya complirà amb les directrius marcades i que l’objectiu de cara al 2025 és comptar amb uns Pressupostos que permetin continuar complint els objectius. Pel que fa als pressupostos i a la seva última pròrroga, Delgado ha descartat que suposi un “impacte important” en l’activitat econòmica, perquè és una situació que ja s’ha viscut amb anterioritat i Espanya ha demostrat en aquest cas la seva capacitat d’adaptació.
Economia dinàmica a Espanya
Pel que fa a la situació macroeconòmica de l’estat, la sotsgovernadora ha destacat que l’activitat econòmica mostra un dinamisme més elevat que la mitjana de la Unió Europea Monetària. No obstant això, la sotsgovernadora ha incidit en el fet que la composició del creixement observat a la fi de 2023 deixa entreveure “alguns elements d’incertesa”, en particular a causa de la inversió i el consum privat. “Aquests elements habitualment constitueixen els principals suports de creixement estable per a qualsevol economia i haurien mostrat un comportament pitjor de l’esperat”, ha explicat.
En concret, ha indicat que la inversió ha presentat, des de la pandèmia, un dinamisme notablement menor que l’activitat, amb una evolució “particularment feble” dels components de transport i habitatge. Per sectors, mentre que la ràtio d’inversió pública sobre PIB el 2023 es va situar “clarament per damunt” del seu nivell prepandèmia, la d’inversió privada sobre PIB encara estava més de 10 punts per sota. A això s’afegeix que la productivitat “continua registrant una notable feblesa”, la qual cosa podria actuar com un factor limitant del creixement econòmic a mitjà i llarg termini. Aquesta atonia de la productivitat estaria contribuint, en part, a un augment dels costos laborals unitaris que podria redundar en possibles pèrdues de competitivitat internacional.
