L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), l’organisme públic espanyol que vigila les finances públiques, ha carregat contra el sistema fiscal de l’Estat. L’entitat presidida per Cristina Herrero ha emès aquest dilluns una opinió fonamentada en què titllen l’estructura impositiva espanyola de “poc sòlida, poc coherent i poc eficaç“. A parer de l’AIReF, és imprescindible entomar una “reforma integral” per “alinear-lo amb el marc europeu”.
La denúncia de l’AIReF contra la fiscalitat espanyola ve de llarg. El mateix informe, de fet, recorda que els successius estudis que han impulsat en els darrers anys ja han “identificat debilitats en el funcionament del marc fiscal” des del seu origen, l’any 2012. Les tares que hi identifiquen es troben en la pràctica totalitat del sistema; tant en el plantejament normatiu com en les institucions i instruments que l’han d’aplicar. L’Autoritat identifica “debilitats derivades tant del disseny del sistema fiscal com de la seva aplicació pràctica” que es mantenen des de fa més d’una dècada.
En aquest sentit, Herrero ha assegurat que Europa obre una porta per refer completament la forma en què Espanya tracta la fiscalitat. A mitjà termini, el govern d’espanyol ha de treballar en la transposició de la directiva de la UE 2024/1265, sobre els marcs pressupostaris dels estats membres. Entre altres qüestions, Brussel·les obliga els executius de cadascun dels 27 a establir un full de ruta per als comptes nacionals “creïble i efectiu” a mitjà termini, amb plans fiscals a com a mínim tres anys vista. L’aplicació d’aquesta ordre comunitària és, a parer de la presidenta, “una oportunitat per reformar el marc fiscal” i netejar-lo, argumenten, de les debilitats que pateix.
Els forats de la Llei d’Estabilitat Pressupostària
L’informe de l’AIReF detalla una “manca de consistència” entre les normatives, fet que erosiona el diàleg i la coordinació entre administracions. També apunten que les mesures correctores associades al model fiscal són “excessivament estrictes” i “resulten inaplicables”. Entre altres qüestions, denuncien que el principi d’eficiència fiscal, cabdal per a “la sostenibilitat a mitjà i llarg termini” dels comptes públics, no té un “desenvolupament específic”; fet que, en un context de normes fiscals europees estrictes, pot acabar provocant retallades de despesa pública. Reclamen, per altra banda, més “implicació” per part de les administracions territorials; necessària davant la “manca de mecanismes efectius de coordinació” entre les diferents escales del sector públic.
Així com l’eliminació dels mecanismes extraordinaris de finançament autonòmic, que, a parer seu, “limita el principi de responsabilitat fiscal”; perquè dona sortides forçades a aquells governs que no l’acatin. Amb un compliment estricte de totes aquestes normatives, ara erosionades per les ineficiències que detecta l’Autoritat, defensen que es podria haver retallar el deute públic espanyol fins al 69% del PIB, lluny del 103% actual.
Sobre aquest diagnòstic, l’AIReF reclama “desenvolupar” normativament molts d’aquests principis -com el d’eficiència, el de lleialtat institucional o el de transparència- que les lleis actuals deixen orfes, així com “reformular” els mecanismes extraordinaris de finançament de les administracions territorials. També plantegen ampliar la regulació de la clàusula d’escapament dels límits fiscals europeus, ara activa per permetre l’augment de la despesa en defensa per part dels estats membres. Altres demandes dels experts fiscals són la inclusió d’un període mitjà de pagament a proveïdors per part de les administracions públiques; i millorar els plans fiscals estructurals de mitjà termini perquè aquests incloguin “veritables estratègies fiscals a mitjà termini”.
