El sector aeri a l’estat espanyol viu moments agredolços. Ben superada la crisi de la covid-19, les aerolínies tornen a batre rècords d’usuaris i els aeroports estan més plens que mai. De fet, la xifra de turistes estrangers que van visitar aquest passat juliol Catalunya va superar totes les expectatives -i fins i tot els nivells prepandèmics-. Tot i això, els costos de gestionar aeroports, avions i passatgers no han deixat d’augmentar, fet que ha portat Aena a reprendre la seva política d’incrementar les taxes aeroportuàries, que va frenar abans de la pandèmia. La situació, ja de per si tensa, no ha agradat a la patronal d’aerolínies, IATA, ni a algunes associacions, que continuen remarcant el context no els hi és favorable, i l’increment de les taxes només repercutiria en el preu dels seus bitllets. Un mal negoci, doncs, que ha arribat fins al Tribunal Suprem on ara un jutge haurà de decidir si les empreses vencen el monopoli del sector aeri o, per contra, Aena continua dominant el cel espanyol amb la impunitat de sempre.
“Les companyies aèries operen amb les condicions d’Aena per contracte”, explica Juan Pedro Aznar, professor del departament d’Economia, Finances i Compatibilitat d’ESADE. Tal com ell reconeix, el monopoli aeri és propietat d’Aena i, per tant, “les regulacions s’accepten o s’accepten”, repeteix el professor. En aquest sentit, el pols tradicional entre aerolínies i gestor aeroportuari sempre té un clar guanyador, per això la patronal ha decidit portar la qüestió un pas més endavant, fins al Tribunal Suprem. D’ençà que la pandèmia va paralitzar el sector i les empreses van haver d’estrènyer el cinturó per sobreviure, Aena havia mantingut una política molt laxa amb les aerolínies. Tot va canviar, però, amb la guerra d’Ucraïna, quan els costos de l’energia es van disparar i a la companyia de gestió aeroportuària espanyola va reprendre els augments de les taxes que havia bloquejat el govern espanyol el 2018. “És un moviment legal dins del contracte que Aena té amb les companyies aèries”, descriu Aznar, qui recorda que “si el gestor aeroportuari té més despeses de les habituals les pot repercutir en les seves tarifes”.
La proposta del gestor va ser un augment de les taxes el 2023 del 4,09%, amb una nova revisió amb un increment del 0,56% el 2025. Amb aquestes noves tarifes, Aena va assegurar que podria reconduir les despeses extraordinàries que havia pagat per l’augment del preu de l’energia. La iniciativa -que va ratificar el mateix govern espanyol i la CNMC- collava més les companyies aèries que, aplicat aquest augment, van encarir els bitllets pels consumidors uns 40 cèntims. Ara, la patronal ha decidit reclamar els diners pagats al·legant un “càlcul erroni” de les taxes, que “no hauria d’entrar en vigor fins al 2025”, segons explicava IATA en un comunicat. En concret, la xifra puja fins als 1.000 milions d’euros i també exigeix la revisió de l’augment planejat pel 2025. Una demanda a la qual va fer referència el mateix president d’Aena, Maurici Lucena en l’última junta d’accionistes del gestor aeroportuari. El dirigent va remarcar que les tarifes espanyoles “eren les més competitives d’Europa” i va considerar “d’un dramatisme impostat” la reacció de les aerolínies. Un comentari que encara va encendre més les companyies aèries que finalment, van anunciar que la situació acabaria als tribunals.
“Aquí tant Aena com les aerolínies estan guanyant molts diners, i per tant ningú ho passa malament, però no és una negociació igualitària”, diu Aznar. Precisament, el poder absolut d’Aena en el sector aeri espanyol és el que es jutjarà en aquesta demanda. “Tenir un monopoli no és il·legal”, concreta el professor d’ESADE; si bé sí ho és fer-lo servir per imposar-se sobre el mercat: “la mala praxi és abusar d’aquesta posició superior”. Per a ell, la “situació és delicada” i “no hi ha una clara victòria” de cap dels costats, però les aerolínies sempre abaixen el cap amb les demandes d’Aena, ja que en ser l’única companyia gestora a l’estat espanyol, l’alternativa és no operar. “El jutge ha de determinar si només és un augment pel sobrecost energètic o bé una mesura abusiva que perjudica les empreses”, esmenta Aznar.
El dilema de les dues xifres
En els últims anys, les companyies aèries ha recuperat els passatgers que van perdre durant la pandèmia. Les xifres d’usuaris ja es troben al mateix nivell que abans de la covid-19 i, per tant, el negoci torna a funcionar correctament. És aquest un dels motius que Aena va posar sobre la taula per a recordar que “les aerolínies ja estaven obtenint beneficis”, tal com va descriure l’empresa. Per contra, el gestor aeroportuari havia hagut de fer algunes inversions extraordinàries a causa del preu de l’energia arran de les tensions geopolítiques. Això, però, no els ha impedit aconseguir xifres rècord de beneficis. Segons reclamen les companyies aèries, les taxes repercuteixen en els preus dels bitllets, una situació que els porta a pensar que podrien disminuir els usuaris si no es frena la pujada. La realitat és que l’ingrés màxim anual per passatger del gestor aeroportuari -que ja és de 10,35 euros- s’ha mantingut en l’última dècada per sota les dues xifres (9,95 euros), una dada inferior a la d’algunes capitals europees importants com Londres o Amsterdam. Un augment que, tot ser de 40 cèntims per passatger, ha suposat un ingrés de 115 milions d’euros en el compte de resultats del gestor espanyol d’aeroports del 2023.
L’Associació de Línies Aèries (ALA), una altra entitat compromesa amb els drets de les aerolínies al sector, va ser la responsable de contradir les necessitats que exposava Aena i va recordar en un comunicat que per molt que el gestor estigues per sota les xifres europees, “les aerolínies havien sortit molt endeutades de la crisi sanitària i necessitaven fer esforços financers”. En altres paraules, l’entitat descrivia una situació en què és pràcticament impensable que les taxes no repercuteixin en gran manera en els preus dels bitllets, causant-hi un augment constant. “Les aerolínies al·leguen que tenen una capacitat limitada d’augmentar preu abans que els repercuteixi negativament”, opina Aznar; si bé indica que les pràctiques d’Aena no van, en cap cas, en contra de la llei.
Augments segons el volum de passatgers
Les taxes aeroportuàries sempre han sigut un motiu de conflicte entre a les aerolínies i Aena. No seria la primera vegada que el govern espanyol o la CNMC han d’intervenir per alleugerir les tensions arran de la decisió d’uns o altres de congelar o augmentar els preus. És per això que un altre dels reclams que han posat sobre la taula les companyies aèries és el repartiment de les taxes en funció del volum de passatgers dels aeroports. Aznar reconeix que és un model que podria funcionar i, fins i tot, ser més just: “Mantenir les taxes més altes pels aeroports més transitats podria ser una solució a les desigualtats que reiteren patir les aerolínies”, diu el professor del departament d’Economia, Finances i Compatibilitat d’ESADE. El cert, però, és que Aena encara no s’ha pronunciat sobre aquesta possible qüestió i es remet a continuar gestionant les taxes per igual. Una decisió lícita, ja que tal com recorda Aznar: “Si ets el millor en fer una cosa, tens el dret a continuar fent-la de la mateixa manera”.
