Barcelona arriba a la cita tecnològica més important de l’any en bona forma. Les darreres dades d’evolució de les empreses innovadores a Catalunya -amb la capital com a epicentre- revelen una tendència alcista que escala sense aturador aparent d’ençà de la pandèmia. Segons el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, el Principat ha superat les 2.400 empreses emergents el 2025, el màxim de la sèrie històrica, després de créixer més d’un 5% en els darrers 12 mesos. La facturació d’aquest ecosistema start-up, essencial per a l’atracció d’iniciatives cada cop de més magnitud, ja frega els 3.000 milions d’euros (+26%); i uns 30.000 treballadors desenvolupen la seva activitat en aquest perfil d’empreses, un espectacular 34% més que ara fa un any. És sobre aquest fonament que el MWC obre les portes dilluns a Fira de Barcelona, en un moment històric per al congrés: dues dècades després, el Mobile continua “agrupant la comunitat tecnològica no només per ensenyar les novetats, sinó per preveure allò que ha de venir”. Donant compte d’aquesta capacitat, el Govern català facilitarà l’arribada als passadissos del recinte Gran Via de més d’un centenar d’empreses tecnològiques repartides entre els capítols centrals de la fira i el 4YFN, el nucli de l’activitat tecnològica més puntera, ja perfectament integrat amb el seu germà gran.
L’esclat de l’MWC com a gran node de la societat digital ha anat en paral·lel d’un creixement estel·lar de la tecnologia catalana en el darrer lustre. Segons un recent informe de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, Acció, el Principat ha atret 9.323 milions d’euros en inversió forana per a activitats tecnològiques en el període 2021-2025. La xifra bat tots els màxims històrics, i té una comparació difícil amb les dels períodes anteriors: en comparació amb el quinquenni anterior, comprès entre el 2016 i el 2020, la dinamització inversora a Catalunya per a noves tecnologies s’ha disparat un 165%. D’aquesta manera, es consolida dins el rànquing de les regions de tot el planeta amb un millor comportament quant a finançament per al sector. Es cola també en la part alta de la llista quant a noves iniciatives -que creixen a un menor ritme absolut que la facturació, fet que demostra una millora substancial del valor dels projectes que aterren al país- amb unes 388 en el període analitzat, un 32% més que en els cinc anys previs a la crisi sanitària causada per la Covid-19.
En certs àmbits concrets de la cadena de valor tecnològic, com ara la recerca i desenvolupament (R+D) Barcelona amplia encara més la seva difusió global, i se situa entre les tres primeres ciutats amb més inversió estrangera de tot el planeta. L’entrada de finançament en àmbits de recerca i digitalització es plasma en el creixement de la cartera de hubs tecnològics que empreses d’escala global -especialitzades en IT, però també tradicionals que busquen actualitzar la seva operativa-, que ja disposa de 203 espais dedicats a tot el territori català, amb més de 36.000 treballadors, segons les xifres del darrer informe especialitzat de la fundació Mobile World Capital Barcelona. En termes de nous entorns digitals i tecnològics en el món empresarial, asseguren des de la Capital, Barcelona concentra set de cada 10 que operen des del Principat; una xifra que els permet competir directament amb els grans nodes innovadors europeus, de l’escala de Berlín, Amsterdam o fins i tot Londres.
De fora de l’àmbit tecnològic, han aterrat a Barcelona firmes de l’escala DHL Express, el gegant alemany de la paqueteria i la logística; les britàniques Smith + Nephew i Monzo -dedicades a la biotecnologia i a les finances digitals, respectivament-. Fins i tot hi han arribat companyies asiàtiques com la xinesa Kage, fabricant de bateries essencial en el teixit asiàtic del cotxe elèctric; o la japonesa Trend Micro, especialista en ciberseguretat amb fonament també als Estats Units. S’afegeixen a marques tan conegudes com les alimentàries Danone o Nestlé, que concentren a Barcelona la seva activitat tecnològica; o l’aerolínia Lufthansa, que mobilitza 300 especialistes en digitalització a la capital del país. Més enllà d’aquests hubs, des del Govern destaquen l’activitat de gegants com Microsoft, Amazon, Alphabet, NTT Data o HP, que o bé operen a la ciutat o bé han participat en els projectes d’inversió estrangera dinamitzats en la darrera mitja dècada.
Les catalanes del Mobile
La presència del MWC a Catalunya i l’alta activitat tecnològica que continua produint-se fora de les parets de Fira permet que la setmana del congrés sigui una de les més lucratives per a les empreses catalanes. Any rere any, les firmes del país presents a l’exhibició han elevat les seves expectatives de negoci, fins a arribar a màxims, assolits el 2025, de prop de 23 milions d’euros; un 23% més que l’any anterior. Ja sobre aquestes xifres, la secretària de Polítiques Digitals, Maria Galindo, assenyalava el nou negoci com a “pista del dinamisme del sector tecnològic i digital a Catalunya”. El curs passat, cal recordar, el recinte Gran Via va rebre prop de 109.000 congressistes; una xifra que s’espera igualar o fins i tot superar enguany, amb uns 110.000 visitants esperats, segons ha informat la patronal mòbil internacional, la GSMA, encarregada d’organitzar l’esdeveniment.
Amb aquest públic al davant, empreses catalanes de tots els racons de la indústria digital es mostraran al món amb la pantalla del Mobile. Catalunya aprofitarà per mostrar el seu múscul en un àmbit tan demanat com la ciberseguretat, en què compta amb més de 500 empreses actives. Hi seran presents una munió de firmes que s’hi dediquen totalment o parcial, com ara CodiTramuntana, Faronics o OTCEngineering, totes elles marques establertes dins d’uns dels segments amb més futur de la indústria 4.0. En un curs especialment marcat per l’adveniment de la intel·ligència artificial, una munió d’empreses l’han integrat dins de les seves solucions, des de sistemes d’informació fins a la sensòrica. Al racó de les emergents destaquen projectes com Pro1X AI, dedicada a assessorar inversors en capital risc, divises i altres mercats financers amb eines intel·ligents. A l’altra banda del quadrilàter, destacarà un projecte com el d’Aima Beyond AI, que aplica aquesta tecnologia a desenvolupar assistents virtuals per ajudar en la cura de les persones grans. A les eines d’IA s’afegiran altres tecnologies ja més madures, com ara la realitat virtual i augmentada, que estarà present en empreses com Beyond Reality, especialitzada en la indústria 4.0; o Biel Glasses, un dispositiu que combina la robòtica i la IA per ajudar a persones amb problemes de visió a moure’s pel seu entorn.
20 anys més
Amb aquests vents de cua, el MWC i la tecnologia catalana busquen ampliar la seva aliança sine die. Segons ha apuntat l’Alcalde de Barcelona Jaume Collboni en la seva intervenció al Mobile Lunch d’enguany, la col·laboració entre ciutat i congrés “no és temporal”. El batlle ha lloat el paper del congrés en la garantia d’un “creixement físic i constant” de sectors d’alt valor afegit al voltant de la ciutat; una expansió que ha considerat un “èxit col·lectiu”. En un sentit similar, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha assegurat que “serà difícil” que el Mobile “no passi uns altres 20 anys a Barcelona”. Per garantir la cooperació en endavant, el titular d’Empresa s’ha marcat el repte “d’establir una comunió entre el Mobile i Barcelona”, per evitar que s’entenguin per separat. Ha destacat, a més el rol del congrés a l’hora de generar coneixement sobre les noves tecnologies, per ajudar la societat a adaptar-se als canvis disruptius que portaran. La IA, per exemple, “aporta moltes coses positives, però al temps moltes pors”. Així, un entorn com l’MWC permet associar-se per “trobar i regular els seus límits” del bracet amb un sector que s’hi troba any rere any. En paral·lel, a parer de la fundació, ciutat i congrés han “protagonitzat els canvis tecnològics de la darrera dècada”. Segons el president de l’ens, Francesc Fajula, “quan viatgem pel món en el sector de la tecnologia, si dius Mobile World Congress, et diuen Barcelona”.
La preocupació per la vida útil del congres ha aparegut, recentment, des d’altres sectors de l’economia, amb marcadament menys capacitat productiva. La patronal dels pisos turístics, Apartur, ha fet servir l’MWC -així com l’ISE, i altres trobades empresarials de calibres similars- per enfrontar-se a la regulació dels lloguers temporals i vacacionals. Segons els propietaris, la retirada de les llicències de pisos turístics anunciada per Collboni deixarà “sense allotjament més de 52.000 assistents” al gran congrés tecnològic. “La ciutat no podrà oferir prou llits per acollir els professionals”, alertava a finals del 2025 la directora general, Marian Murol. Aquest mateix diumenge, però, des de la GSMA han tret ferro a aquesta amenaça: en declaracions amb la cadena SER, el conseller delegat de l’agrupació empresarial, John Hoffman, ha assegurat que “no estan preocupats en absolut” per la regulació. “Hi haurà oportunitats per tothom que busqui allotjament. Serem creatius i treballarem amb els socis per trobar la manera”, ha reblat Hoffman. Similar és la lectura que feia el director general de l’ISE, Mike Blackman, que en una entrevista amb Món Economia va assegurar, just abans del congrés audiovisual, que “Barcelona ens proporciona espai suficients per als nostres assistents. S’estan creant més hotels a l’entorn, més facilitat per acollir els congressistes”. Ningú pateix, sembla ser, pels pisos turístics entre els passadissos de la Fira.
