Les empreses de telecomunicacions espanyoles estan a l’espera de l’aprovació d’un dels canvis més importants de la història del sector. La fusió entre Orange i MásMóvil és una iniciativa que podria trastocar el mercat, ja que les empreses són grans titans capaços d’aglutinar el 40% de les portabilitats mòbils de l’Estat si s’ajunten. És per això, doncs, que Europa ha posat el fre a l’operació i fa mesos que “estudia” les seves conseqüències dins del mercat. Si bé és cert que els experts no tenen molt clar el pròxim pas que farà la Comissió Europea, no hi ha cap dubte que posarà sobre la taula alguns requisits per aprovar l’operació, els ja anomenats remedies. Entre ells, hi ha la venda dels actius sobrants a un nou operador, que seria l’encarregat de cobrir el lloc que deixarien les fusionades. Sense aquesta incorporació, la CE pateix per l’estabilitat dels preus i la qualitat del servei. Digi és el nom que més sona entre bambolines i fins i tot l’empresa ha declarat que hi hauria un acord preliminar per comprar els actius, una decisió que podria ser l’al·licient necessari per desencallar la fusió a Europa.
MásMóvil i Orange van anunciar el juliol del 2022 la seva intenció de fusionar-se en una joint venture al 50%, valorada en 18.600 milions d’euros. La decisió no va agafar per sorpresa el sector, ja que països com els Estats Units o la Xina hi ha poques empreses que lideren el mercat de les telecomunicacions, el que converteix el sector en un oligopoli. Tot i això, des de la Comissió Europea van saltar les alarmes sobre la competitivitat del sector si l’operació s’acabava fent realitat, el que va provocar que l’organisme europeu atures la fusió per investigar-ne les conseqüències. Una de les primeres conclusions que preocupava Europa era l’aglutini del mercat en només tres grans empreses, que en el moment de l’operació, controlarien més del 80% del mercat. “És una decisió que clarament marcarà el futur del sector, per això es prenen el seu temps”, explica Juan José Ganuza, catedràtic del departament d’Economia i Empresa de la UPF, qui afegeix que “l’empresa resultant de la fusió seria un gegant amb el control del 40% del mercat”.
No hi ha dubtes, doncs, que per pal·liar els possibles problemes, Orange i MásMóvil s’han de desprendre d’alguns dels seus actius i reduir la seva repercussió dins del mercat. Una decisió que ambdues empreses estan disposades a acceptar, ja que asseguren que la raó de ser de l’operació és aconseguir reduir costos per poder invertir en més innovació. Paral·lelament, la Comissió Europea reconeix les mancances d’un mercat amb tres operadors i, per tant, estudia la possibilitat de facilitar l’entrada d’un quart jugador a la partida del mercat de telecomunicacions espanyol. “Hi ha estadístiques que proven que millora la competitivitat i creixen els beneficis pels consumidors quan hi ha quatre operadors al sector”, descriu Ganuza. En aquesta part de l’equació és on els operadors més petits juguen un paper clau, i alguns d’ells ja han comunicat la seva voluntat de quedar-se amb els actius restants de la fusió. Digi ja ha obtingut un acord preliminar no vinculant per a assolir els actius dels quals s’haurien de desprendre. El conseller delegat de Digi, Marius Varzaru, va assegurar el setembre passat -en una entrevista a Europa Press– que la companyia, si finalment s’apodera dels actius sobrants, estaria en disposició d’invertir uns 2.000 milions d’euros en els pròxims set anys. “Per a nosaltres els remedies no són un premi, els considerem com una responsabilitat”, reconeixia el directiu. Tot i això, la companyia de telecomunicacions de Romania no és l’única que ha presentat l’oferta, tot i ser la primera a fer-ho públicament.
Un problema pels operadors low-cost
Un dels punts més conflictius d’aquesta operació i el que pot suposar pel mercat és el preu de les tarifes. De fet, una de les principals preocupacions de la Comissió Europea és precisament el possible augment de preus en concentrar el mercat. En aquest sentit, Digi podria ser un dels operadors més adients per convertir-se en el quart operador, a causa de la seva naturalesa low-cost, companyies molt competitives que estan començant a menjar-se el mercat de les grans. Tot i això, aquests preus baixos que defineixen Digi podrien convertir-se en un problema pel sector espanyol. De fet, tal com explica Jordi Bastardes, fundador de l’operador XTA, “si Digi aconsegueix ser el quart operador amb els preus que té, podria significar que abaixessim preus per ser competitius”. Així doncs, la preocupació d’Europa pel desequilibri dels preus podria jugar una mala passada a operadors que no són low-cost. A més, Bastardes també reconeix que les polítiques de Digi no són sostenibles en el temps, perquè “no és rendible abaixar tant el preu”. Per tant, l’expert deixa clar que amb l’entrada del quart operador els preus podrien quedar alterats, però no a l’alça com li preocupa a la Comissió Europea, sinó a la baixa.
En la mateixa línia, però diferint sobre l’afectació del mercat, Marc Mundó, fundador de l’operador de telecomunicacions català Vera, diu que “realment la fusió serà un problema per a les empreses de baix cost, no tant pels operadors amb tarifes més altes”. Ell mateix resumeix que el mercat espanyol està fent un canvi cap al low-cost, i per tant si Digi entra a ser el quart operador, “hi haurà molta més competència amb les empreses de tarifes més baixes”. La teoria de Mundó no és cap secret i, de fet, segons l’estudi Telco: Mobile and Fixed broadband connectivity elaborat per la consultora Oliver Wyman, el 41% dels espanyols que canviïn de companyia de telefonia mòbil en els pròxims 12 mesos deixaran una operadora tradicional per una low-cost.
El consumidor sempre és el primer
Una de les raons per les quals Europa ha posat el fre a l’operació i encara s’està pensant com aprovar-la o amb quines condicions és la incertesa sobre l’afectació en els consumidors. De fet, un dels pilars essencials per la llum verda al projecte és que hi hagi un clar benefici pels usuaris, per tant, que les tarifes de preus s’estabilitzin o bé que hi hagi més qualitat del servei. Ara bé, la reducció del mercat no sempre és un sinònim de la millora de la qualitat dels serveis, fins i tot pot crear l’efecte contrari. Aquesta situació obliga a Orange i MásMóvil a justificar molt bé la raó de la seva fusió i com aquesta no afectarà els consumidors: “El criteri sempre és que el consumidor surti beneficiat”, explica el catedràtic del departament d’Economia i Empresa de la UPF, qui afegeix que “encara no es pot saber si l’operació s’acceptarà o no”.
Brussel·les va iniciar l’abril passat una recerca en profunditat per a determinar si la fusió d’Orange i MásMóvil, que crearà un nou líder per clients a Espanya, podria posar en risc la competència en l’oferta de paquets de serveis múltiples i en el servei al detall de banda ampla mòbil i fixa. A la fi del juny passat la Comissió Europea va retirar les seves consideracions sobre l’impacte que aquesta operació podria tenir en el mercat majorista, és a dir, referent al fet que un operador ofereixi les seves xarxes a uns altres. No obstant això, va assenyalar que tem que aquesta operació redueixi el nombre d’operadors de xarxes en els mercats al detall espanyols de serveis de telecomunicacions mòbils i internet i això redundi en “grans pujades de preus” per als clients finals.
