Catalunya ha fet una aposta clara per la tecnologia de l’espai. En els últims dos anys, el Govern ha llançat dos nanosatèl·lits amb l’objectiu de desplegar iniciatives per a les noves tecnologies, tant espacials com terrestres. La tercera missió satel·litària que impulsa la Generalitat en el marc de l’Estratègia NewSpace de Catalunya s’enlairarà a l’abril. Sota el nom de Minairó, aquest tercer nanosatèl·lit s’encarregarà de demostrar casos d’ús de la connectivitat 5G -tal com fa l’Enxaneta, el primer satèl·lit català de l’espai-. El punt diferencial d’aquest nou artefacte és la seva capacitat d’adaptació, ja que es podrà reprogramar per fer diferents feines un cop en òrbita. “Aquest nanosatèl·lit servirà per a la gestió d’infraestructures, la mitigació dels efectes del canvi climàtic i també l’agricultura“, ha explicat la secretària de Polítiques Digitals, Gina Tost.
Durant l’acte de presentació, Tost ha desvelat el nom d’aquest nou producte català per l’espai, així com les funcions que tindrà. Ho ha fet de la mà de Sergi Figuerola, CTIO de la Fundació i2CAT, entitat que gestiona la missió i que n’ha licitat el servei; i Jaume Sanpera, CEO i cofundador de Sateliot, l’empresa desenvolupadora del nanosatèl·lit que proveirà el servei. Tal com els dos experts han deixat clar, aquesta és una oportunitat perquè Catalunya es posicioni en el mercat aeroespacial. “No només es tracta de consumir tecnologia sinó de crear-la”, ha expressat Figuerola. Aquest nanosatèl·lit és el primer de la història que es llançarà sota l’estàndard 5G, cosa que suposa un canvi de paradigma a les telecomunicacions satel·litàries. El satèl·lit donarà cobertura a tota la superfície terrestre i permetrà que qualsevol dispositiu de IoT pugui connectar-se via satèl·lit o mòbil a qualsevol lloc i amb un cost molt baix, la qual cosa suposa “democratitzar” la Internet de les Coses.
La missió Minairó té per objectiu demostrar en espai casos d’ús amb el protocol de connectivitat 5G NB-IoT NTN (xarxes no terrestres o NTN, per les seves sigles en anglès) i desplegar un laboratori en òrbita per validar tecnologies i serveis desenvolupats a Catalunya. Amb aquesta tecnologia es podran canviar les funcions del nanosatèl·lit mentre aquest està en òrbita. Més concretament, el laboratori en òrbita, desenvolupat i gestionat per la Fundació i2CAT, permetrà validar noves tecnologies creades des d’aquí, però pensades per l’espai. “Ens permetrà tenir tecnologia de l’espai, provada a l’espai”, ha especificat Figuerola. En aquest entorn, i2CAT treballarà en la validació de casos d’ús com poden ser el monitoratge de cultius, la gestió de recursos hídrics, el control de transports i mercaderies o la gestió d’infraestructures remotes, entre d’altres.
El Minairó és el segon nanosatèl·lit desenvolupat per Sateliot, i a la vegada el segon que dona servei a una missió de l’estratègia New Space de la Generalitat de Catalunya. Per ser més concrets, es tracta d’un CubeSat de 6U (sis unitats/cubs de 10 cm³) i d’uns 10 kg de pes que s’enlairarà aquest mes d’abril des de la base espacial de Vandenberg, a Califòrnia (EUA), a bord d’un coet llançador Falcon9 de la companyia nord-americana SpaceX.

L’Enxaneta, la prova de foc
Tal com han explicat els representants de les empreses i la secretària de Polítiques Digitals, aquest satèl·lit és el segon que va dedicat a la tecnologia 5G. De fet, l’Enxaneta ha estat la prova de foc d’aquesta tecnologia perquè el Minairó es pugui enlairar actualment. “Hem de valorar la feina que ha fet l’Enxaneta”, ha explicat Tost en unes declaracions després de l’acte. De fet, aquest tercer nanosatèl·lit demostra la implicació que té Catalunya amb la tecnologia espacial. Actualment, el país compta amb gairebé 100 empreses i entitats del sector espacial que ocupen més de 1.500 treballadors i facturen anualment més de 800 milions d’euros. En concret, l’àmbit del NewSpace suposa un 20% del sector, i es preveu que multiplicarà per quatre les xifres de facturació i ocupació en els pròxims 5 anys.
Però la funció del Minairó i els seus predecessors és posar Catalunya en el mapa espacial i aconseguir crear un ecosistema prou fort que tingui ressò mundial. Aquesta estratègia planteja un programa d’actuacions específiques, com ara les missions satel·litàries, amb la voluntat d’avaluar l’adopció d’aquesta tecnologia en els serveis de la Generalitat i fer de tractor per al seu desenvolupament en els diferents sectors productius i, al mateix temps, situar l’ecosistema espacial català al tauler de joc internacional.
De fet, el govern català també ha anunciat que aquest mateix 2023 acabaran de tancar la licitació per un quart nanosatèl·lit que farà funcions similars al Menut -el segon nanosatèl·lit català que té per objectiu observar la terra-. Tot i que la secretària de Polítiques Digitals no n’ha donat més detalls, tot apunta que a finals d’any els dos satèl·lits ja estaran en òrbita.
Els nens catalans tornen a donar nom a la missió
Com ja va fer en les dues missions anteriors, la Secretaria de Polítiques Digitals ha tornat a comptar amb la col·laboració i suport de l’InfoK, programa informatiu infantil i juvenil del canal SX3, per donar la possibilitat als nens i nenes catalans de triar el nom que es posaria a aquest nou nanosatèl·lit. Aquesta acció no està feta a l’atzar, sinó que Tost ha assegurat que és una manera que els nens s’interessin per la ciència i la tecnologia i “no hagin de marxar fora”. El nom triat és el que va quedar segon en les votacions realitzades per més de 20.000 nens i nenes en el concurs de l’InfoK que es va fer l’any passat per batejar el segon nanosatèl·lit de l’Estratègia New Space i en què va resultar guanyador Menut.
Amb tot, doncs, aquesta nova missió catalana a l’espai no només busca els resultats immediats que aconseguirà en termes de connectivitat sinó que també ha de servir per al posicionament del país. Tal com ha explicat Sanpera, projectes com aquest fan que el talent torni a trobar un lloc a Catalunya, ja que ell mateix ha afegit que de la cinquantena de treballadors de la seva companyia, “el 30% són catalans que havien marxat fora i han pogut tornar a Catalunya”.