El regulador europeu, com demostren els darrers moviments del BCE i les recents declaracions dels governadors monetaris, s’ha adonat que no pot continuar evitant el debat de les criptomonedes. L’institut emissor ha començat a cercar proveïdors per als seus futurs serveis a la blockchain, amb un contracte a l’emergent d’IA Feedzai, una subsidiària de PwC, per garantir-ne la seguretat. En paral·lel, la banca del continent comença a explorar les diverses alternatives que deixa la flamant regulació de Brussel·les, la MiCA, per accedir a aquest mercat. “Arribem tard, no sé si és definitiu, però anem tard respecte dels Estats Units”, lamenta el consultor especialitzat Albert Salvany. I, a més de tard, sense gaire ordre: els nord-americans han decidit que el sector públic sortirà completament d’aquesta indústria, i deixarà via lliure a entitats privades per emetre actius, especialment les monedes estables indexades al dòlar. Per la seva banda, Europa vol explorar totes les vies. La banca comunitària ja ha llançat diverses iniciatives d’stablecoins, una d’elles indexada en euros. En paral·lel, el Banc Central preveu el llançament de l’euro digital, la moneda fiat a la blockchain dels 27, per al 2029. La convivència d’ambdós models és, segons les veus del sector consultades per Món Economia, “una de les grans preguntes” de cara al futur de la tokenització.
Part de la cessió als actors privats que ha triat el món econòmic nord-americà respon, com explica Salvany, a la importància que pren al país la privacitat econòmica. “La gent no voldrà tenir-ho tot exposat al banc central”, explica l’expert. En aquest sentit es pot llegir l’èxit de monedes com l’USDT, la moneda estable de l’exchange Tether, el principal valor referit al dòlar del món crypto dels Estats Units. També explica el domini del dòlar com a divisa de referència a la indústria; fins al punt que fins i tot els emissors europeus la triguen per davant de la moneda única. El gegant financer Société Générale ha llançat una stablecoin ancorada a la moneda de Washington, ignorant la seva pròpia divisa. “Per què voldries canviar euros per stablecoin en euros, si no genera gens d’interès?”, qüestiona el CEO de l’exchange català CommonSense, Edu Forte. Per tant, tant l’administració com els sector privat europeu tenen la responsabilitat de fer-se atractius de cara als potencials usuaris.
Per a Forte, l’àmbit d’actuació de la moneda comuna digital és especialment important. En cas que l’euro digital es mogui en una cadena de blocs interna i, per tant, operi només en els confins de la Unió Europea, les stablecoins privades guanyen sentit. La primera instància d’aquestes, la que llançaran CaixaBank, ING, UniCredit i una munió d’entitats del continent, de fet, emfatitza el seu caràcter internacional; i la capacitat de portar a terme operacions fora de les fronteres dels 27 a qualsevol hora i de forma pràcticament instantània. “Què puc fer amb l’euro digital? Me’l puc emportar on sigui, o té una cartera específica?”, qüestiona l’expert, davant les incògnites que encara genera la CBDC de Frankfurt.
Logística contra privacitat
Per a Forte, doncs, el sentit de la moneda digital del BCE és logístic. “Podrem eliminar un mitjancer, que és el banc, de les transaccions europees”, descriu. A canvi, però, els tenidors deixarien anar la ja escassa privacitat en les seves transaccions econòmiques. Una tendència que, segons Salvany, ja es nota en l’actual conjuntura de digitalització bancària. “Sempre que el regulador pugui augmentar el control, ho farà”, retreu el consultor; que no tem tant una vigilància -que ja hi és- com futurs impediments a les despeses que vulguin fer els ciutadans. En aquest sentit, les monedes estables guanyen pes com una alternativa a la fiscalització estricta del regulador. A més, ho fan en un entorn més amistós que el que es troben els inversors nord-americans. “La diferència és la custòdia. És un banc tradicional qui adopta el producte, i no una empresa nova creada directament per a fer-ho”, indica Salvany. D’aquesta manera, s’espera que els compradors tradicionals tinguin més facilitats per accedir als nous actius i que, a més, confiïn més en una transició cap als criptoactius que es faci del bracet del seu banc de tota la vida. “L’objectiu de la banca és mantenir el seu target actual, no perdre el client que ja tenen”, postil·la. Així, les entitats financeres ho desplegaran tot amb el comprador al cap.
El debat estratègic
A parer del regulador, les stablecoins tenen un rol d’ús important al mercat europeu; però l’euro digital guarda una “importància estratègica” dins d’un futur mercat únic de capitals. En un recent article al lloc web del BCE, l’economista en cap de la institució, l’irlandès Philip Lane, el futur euro digital “entoma reptes únics de la unió monetària, i enforteix la posició de l’euro en un món cada cop més fragmentat”. Un exemple és la unió de pagaments: amb una moneda digital centralitzada, el conjunt de ciutadans evitaran l’ús de sistemes de pagament estrangers, que dominen el mercat del comerç digital. “Ordenant l’acceptació de l’euro digital, podem crear efectes de xarxa instantanis que unifiquen el mercat”, assegura Lane. A més, oferiria una xarxa comuna per a totes les alternatives digitals privades ; i “reduiria els costos per a les empreses i mercats” a l’hora d’adoptar la tokenització, en tant que, com a actiu públic, seria una “iniciativa sense ànim de lucre”. En resum, per a l’economista, “l’euro digital servei per assegurar que Europa controla el seu destí monetari i financer, contra una geopolítica cada cop més esquinçada”.
