Si totes les expectatives sectorials es compleixen, el videojoc a Catalunya tancarà el 2024 com una indústria milmilionària. Segons les ambicioses previsions de creixement elaborades per l’entitat Desarrolladores Españoles de Videojuegos (DEV) en col·laboració amb la Generalitat, els ingressos del sector videolúdic català el present curs podrien superar els 1.024 milions, una xifra que col·loca el país clarament com un dels principals mercats europeus en una branca digital en absoluta alça. “A Europa –analitza a Món Economia el vicepresident editorial de la companyia suïssa FunPlus Europa i Amèrica Llatina Enric Cabestany– hi ha els nòrdics, que són el número 1; Alemanya, un segon molt potent, i després ja ve Barcelona”. Dues dècades després de l’aterratge d’algunes de les multinacionals clau de la producció videolúdica europea a la capital del país, el videojoc català té “tots els ingredients” per consolidar-se com un referent a escala global.
FunPlus ha estat una de les companyies que han decidit recentment establir-se a Barcelona, primer amb un hub tecnològic i després amb un nou estudi propi. El roster de firmes de videojocs d’abast internacional va, amb adquisicions com aquesta, creixent a bon ritme. “El 2011 només hi havia Ubisoft, que encara no feia jocs molt grans”, recorda Eduard López, director d’IO Interactive a Barcelona i un veterà de més d’una dècada a la producció d’entreteniment digital. “Arribem totes les grans alhora, i això és bo per a tots”. Les marques internacionals amb una pota a Barcelona, diverses, es van multiplicant: THQ Nordic, l’estudi darrere de la icònica franquícia Darksiders i que recentment ha llançat l’èxit Lords of the Fallen, produeix des de la ciutat. La mateixa IO compta amb peces clau, com ara la saga Hitman; mentre que Ubisoft s’ha establert com un dels titans de la indústria amb IPs com Prince of Persia, FarCry o Assassin’s Creed. Recentment, hi ha aterrat Rovio, la finesa darrere del superèxit Angry Birds; i bastant abans, l’any 2012, hi arriba King, la gegantina productora de Candy Crush. “A Barcelona hi ha una gran quantitat de talent i oportunitats per explorar en els pròxims anys”, declara a aquest diari el seu director de màrqueting, Luken Aragon.
Els “ingredients”, com reitera Cabestany, sempre hi ha estat. Amb més de 140 hubs tecnològics d’empreses internacionals, la capital catalana s’ha consolidat com una referència digital al sud d’Europa –una referència que es replica en àmbits necessaris per al bon rendiment del videojoc, com ara les indústries creatives o l’audiovisual–. Segons Aragon, Barcelona ofereix a les multinacionals que hi posen la vista “un entorn vibrant per a la innovació i el creixement”, amb cada cop més casos d’èxit en l’atracció corporativa. El sector, de fet, s’emmiralla en entorns que ara són el cim del sector. “Recorda als principis de Montreal, quan es va començar a crear el seu ecosistema”, apunta López; una consideració especialment optimista quan es té en compte que la ciutat canadenca és, a hores d’ara, el gran entorn productiu per al món videolúdic. La roda, a més, no para de girar. “Com més empreses obrin a Barcelona, més imatge donem que som un lloc a on la gent vol venir”, postil·la el directiu.
La creació d’un ecosistema sòlid a la ciutat ha permès també el sorgiment d’iniciatives de categoria des de la base productiva barcelonina. Casos com els recents GRIS, de Nomada Studio, o Narita Boy, d’Studio Koba, ambdós radicats a Barcelona, comencen a projectar la marca cap al món. Les organitzacions del sector, com ara Devicat o Game BCN, mobilitzen totes les realitats. La relació entre tots els nivells productius, relata Cabestany, “no és gens nociva”: les corporacions establertes es “nodreixen” de la producció independent, oferint escalabilitat als projectes incipients; mentre que el talent sènior de les grans empreses sovint, un cop consolidat, fa el salt a l’escena indie per portar endavant els seus projectes artístics. “No per ser un equip petit has de deixar de sobresortir”, argumenta el directiu de FunPlus. Les dues branques, afegeix Aragon, “fan força per potenciar la indústria des d’aquí i cap a Europa”.
Professionals del videojoc
La clàssica escletxa que la majoria d’empresaris del sector digital troben no només a Barcelona, sinó als mercats més punters de les noves tecnologies, és la manca de talent. La producció de professionals per al desenvolupament de nous productes tecnològics és més lenta que la necessitat del mercat, fet que genera una enorme competència. Una competència, però, que es va calmant al voltant del videojoc barceloní. “És un sector molt únic, molt especial. Hi ha molts camps tecnològics i artístics treballant junts”, descriu López. Les empreses del sector coincideixen a apuntar que “sempre hi ha mancances” pel que fa a la renovació de la base de treballadors, si bé encaren l’evolució amb optimisme. Les tres firmes consultades, de fet, subratllen el seu “gran interès” a col·laborar amb institucions acadèmiques, tant amb visites de les seves oficines com en l’elaboració del currículum i els estudis especialitzats. Barcelona, comenta Aragon, “assegura una oferta constant per a l’ecosistema”.
Més enllà de la creació de talent local, en procés d’optimització, les empreses del sector apunten a la capacitat de Barcelona d’aterrar perfils d’alta qualificació de fora de les fronteres catalanes com una de les claus de volta de l’èxit de la ciutat. “Si li dius a un treballador que triï entre París i Barcelona ho tindrà clar”, celebra Cabestany, tot apuntant la bona infraestructura que la capital catalana ofereix als treballadors globals que s’hi instal·len. Les raons són diverses: l’arribada de gran capital internacional ha fet girar la maquinària, si bé la marca de la ciutat és cridanera. “Barcelona es veu com un centre d’innovació tecnològica i creativitat”, celebren des de King. Els salaris també compten: per a les empreses, els costos laborals són més baixos que a altres grans capitals tecnològiques –perquè també ho són els salaris–; però el baix cost de la vida i la qualitat de la mateixa sovint compensa els professionals més competitius. “Fa 30 anys pensàvem que Barcelona era una merda; però ara sabem que és l’hòstia”, sentencia, parlant clar, el dirigent d’IO Interactive.
No hi ha inversors
Sobre un ecosistema format per grans marques internacionals i petits estudis locals aclamats per crítica i públic, el gap està clar: un capità de la indústria del videojoc nascut a Barcelona. “Està bé que els independents hi siguin, perquè retroalimenten el sector, però calen grans empreses”, estableix López. Els experts coincideixen a valorar que “els ingredients hi són” perquè la ciutat acabi generant la seva pròpia multinacional, i el talent hi acompanya. També ho fan les administracions, segons les fonts consultades. Aragon celebra que les institucions barcelonines i catalanes hagin “donat suport actiu a iniciatives destinades a fomentar aquesta indústria, com la concessió d’ajudes o la promoció de la col·laboració entre grans i petits”. La mancança, però, és més gran que tot plegat: el capital. Si bé els diners públics són una gran crossa per accelerar nous projectes, és el capital privat el que ha d’acompanyar quan una iniciativa està en fase de creixement.
“Els fons de capital inverteixen en IA, biotech, e-Commerce; però no veurem una categoria de gaming“, lamenta Cabestany. La clau de volta, per ara, la maduresa: molts dels fons d’inversió clau als diferents sectors digitals neixen de la mà d’emprenedors de gran èxit que han venut els seus projectes per milions de dòlars i recondueixen la seva carrera cap a l’impuls d’altri. “Com que aquí encara no n’hem tingut cap, tenim aquesta mancança”, raona el representant de FunPlus. Les empreses de la indústria, però, asseguren que és qüestió de temps, i d’un cert cop de sort. La turca Dream Games, de la mà del joc mòbil Royal Match, factura 2.000 milions de dòlars l’any. “I qui ens diu que no trobarem la nostra Dream Games?”, declara el vicepresident, optimista. En aquest sentit, el consens és alcista. “El futur del videojoc a Barcelona és prometedor”, contempla Aragon. López, per la seva banda, és encara més contundent: la ciutat “reuneix totes les condicions perquè el món dels videojocs esclati en positiu”.
