La innovació no s’atura a Catalunya. Una de les pròximes fites que es podrien donar a casa nostra és la creació de xarxes de drons per facilitar el control dels incendis. Aquesta nova invenció arribarà, si tot va bé, l’any 2024 de la mà d’una col·laboració entre la Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Califòrnia a Irvine, que ja estan desenvolupant aquesta nova tecnologia per “automatitzar les tasques de control del foc” a través de la comunicació sense fils i la intel·ligència artificial.
Una de les grans preguntes d’aquest projecte és perquè s’ha de desenvolupar. Doncs els investigadors ho tenen bastant clar perquè consideren que la facilitat i flexibilitat per desplegar els drons pot ser especialment útil quan s’hagi de controlar el foc en condicions adverses, com per exemple a la nit o en llocs on els humans no poden accedir fàcilment. A més, la presència de drons també podria evitar o minimitzar els riscos de seguretat per als professionals. Alhora, des de la UPF i la Universitat de Califòrnia consideren que aquests drons “poden tenir un paper important en la recollida de les dades necessàries per desenvolupar models dinàmics per predir el comportament del foc”.
Superar les limitacions tècniques
Ara bé, no tot va tan bé, ja que els investigadors tenen per davant una important barrera perquè els drons encara presenten diverses limitacions. La principal és que, actualment, aquests aparells s’han d’activar manualment i transmeten el senyal a una pantalla que han de visualitzar i interpretar els professionals. La segona és que els drons funcionen individualment i, per tant, no es poden integrar en xarxa ni treballar de forma col·lectiva fàcilment. A més, això també implica que en cas de voler-los fer servir per apagar incendis necessites un operador per a cada dron, un sistema que avui dia no és eficient. Una altra de les dificultats que planteja aquesta tecnologia és que en cas que es facin servir en incendis, la gestió manual de drons es fa encara més difícil, sobretot a mesura que el foc s’apropa a la localització dels equips d’emergència. El seu ús també comporta alguns reptes tècnics com la curta durada de la seva bateria i el seu temps de vol limitat.
Com és natural, el projecte de la UPF i la Universitat de Califòrnia vol superar tot aquest seguit de limitacions. De fet, el principal objectiu ara com ara és automatitzar les trajectòries dels drons al mateix temps que es comuniquen amb el centre de comandament i els bombers que treballen sobre el terreny. L’equip de recerca també està treballant per optimitzar els algoritmes que determinen la trajectòria i desplegament automàtic dels drons. En aquest sentit, el director del grup de recerca del Wireless&Secure Communications del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, Àngel Lozano, explica que el grup de treball està treballant a superar les limitacions tècniques actuals al seu consum d’energia i la seva capacitat de bateria o recàrrega. Al mateix temps estan “cercant mecanismes que evitin la seva col·lisió amb altres objectes o que pateixin interferències amb altres senyals de comunicacions”. Amb aquesta investigació, també es vol facilitar que els drons aportin informació sobre la localització inicial del foc i d’altres dades de caràcter preventiu, com les zones habitades o les infraestructures properes més properes al focus de l’incendi.
Per afrontar aquests reptes, el professor d’enginyeria electrònica i ciències computacionals a la Universitat de Califòrnia, Hamid Jafarkhani, explica que estan aplicant una tècnica d’intel·ligència artificial denominada Reinforcement Learning. Aquesta tecnologia es basa a estudiar, explica Jafarkhani “com els agents intel·ligents haurien de prendre accions en un entorn per maximitzar la recompensa acumulada subjecta a determinades limitacions”. En aquest cas els agents són els drons, l’entorn és el creat per l’incendi forestal, la recompensa és la quantitat d’informació recollida sobre l’incendi i les limitacions inclouen totes les esmentades anteriorment, sobretot la necessitat de recàrregues freqüents de la bateria. A partir d’aquesta tècnica, s’espera poder dissenyar un sistema automatitzat de drons en xarxa per actuar en cas d’incendi, en zones forestals, urbanes o periurbanes, o d’altres emergències, ja sigui per radiació, fugues de productes químics o biològics o fenòmens meteorològics extrems.
Lluita contra el canvi climàtic
La conformació d’aquest grup de recerca busca trobar solucions per reduir el risc d’incendis creixent en l’actual context de canvi climàtic. Cal recordar que a Califòrnia, es va batre el rècord històric d’hectàrees cremades el 2020 amb més de 800.000. A l’Estat espanyol, enguany s’ha intensificat l’impacte dels incendis, fins i tot abans de la temporada d’estiu. Entre gener i maig de 2023, s’han cremat 47.785 ha. per incendis forestals sumats als quals s’han donat l’última setmana, com per exemple l’incendi de Portbou. Els majors incendis s’han produït a les províncies de Càceres, Astúries, Castelló i Lugo i no a Catalunya, que no ha seguit la tendència a l’alça del conjunt de l’Estat en el qual portem d’any. Això no obstant, Catalunya sí que va experimentar un fort augment de les hectàrees cremades el 2022 (5.834,66) respecte al 2021 (2.422,3), segons dades de la Generalitat.
Què s’ha aconseguit fins ara?
Fins ara, una de les fites més importants de l’ús de drons per acabar amb incendis va ser el dispositiu activat per l’incendi de la catedral de Notre-Dame de París l’any 2019. En aquella ocasió, les imatges obtingudes gràcies als drons van ajudar a prendre moltes decisions tàctiques, que van acabar sent clau per aturar el foc i reduir els danys del foc. Des d’aleshores, s’ha estès l’ús de drons equipats amb càmeres fotogràfiques i rajos infraroigs per a diferents objectius, sobretot la localització inicial de focs forestals, la vigilància en les operacions d’extinció, la inspecció de llocs de difícil accés i el seguiment del perímetre i progressió del foc.
