Barcelona fa temps que busca el seu lloc dins el mapa de l’autonomia estratègica europea en el camp dels semiconductors. Impulsada per l’ecosistema al voltant del ja veterà Barcelona Supercomputing Center, la ciutat és ja un dels grans pols d’atracció de talent i finançament en una de les indústries imprescindibles per executar les solucions als reptes que es plantegen les grans economies del planeta: la lluita contra la crisi ecosocial i la digitalització de les societats. De les tres grans potes de la tecnologia de microcomputació, la capital del país és especialment excel·lent en l’estadi del disseny, com ho constaten les inversions de Cisco i Intel a l’entorn immediat. “Hi ha tres pilars importants: talent, ecosistema i inversions”, assegura el general manager de Cisco a l’Estat Andreu Vilamitjana.
“L’ecosistema hi és, però estava dispers”, lamenta Vilamitjana a una intervenció a la seu del Cercle d’Economia aquest mateix dijous. La concreció d’apostes per la ciutat, així com l’impuls d’iniciatives públiques al voltant del Perte Chip –el projecte dels fons Next Generation millor dotat per l’Estat espanyol, amb més de 12.000 milions d’euros– han servit, apunten des de Cisco, perquè els actors clau s’hi trobin: L’acadèmia, les grans empreses i, sobretot, les start-ups. “Ens sorprèn moltíssim descobrir empreses i institucions que no sabíem que existien treballant camps com la fotònica o la computació quàntica”, etziba el representant empresarial. El mateix centre de supercomputació lidera una potencial estructura tecnològica que també compta amb, per exemple, l’institut de fotònica de la UPC a Castelldefels.
“Barcelona està plena d’start-ups avançadíssimes que no hem vist en tot el planeta”, celebra Vilamitjana, tot justificant el dinàmic ecosistema al voltant del disseny de microelectrònica al país com un dels motors principals de l’atracció de grans inversions com les que ha concretat la multinacional que representa. En un sentit similar, el director del BSC Mateo Valero ha emfatitzat la importància d’una transferència tecnològica que ha de traslladar la recerca dels centres especialitzats cap al mercat. “Tenim les portes obertes als empresaris –assegura Valero–, que són els que saben de crear riquesa. Si no transferim el que fem, haurem fracassat”.
L’objectiu, per a Valero, és acabar construint un sistema que situï Barcelona al capdavant de les primeres fases de la producció de microxips a Europa, especialment aquelles relacionades amb la recerca –un sistema sostenible econòmicament–. Històricament, la creació de talent a les universitats barcelonines ha nodrit empreses d’altres mercats europeus –és coneguda la gran afluència de treballadors especialitzats provinents de l’Estat espanyol que ocupen llocs prioritaris a les files d’ASML, la multinacional neerlandesa que monopolitza la producció de maquinària per a la cadena de valor dels microxips–. “Ja no hauran de marxar”, raona el director del BSC, assegurant salaris superiors als 70.000 euros per als joves que s’especialitzin al disseny de microxips.
Europa és el mercat
L’aposta de Cisco per Barcelona s’ha centrat, des del seu plantejament, en l’àmbit del disseny –en una decisió que reivindica el mateix Vilamitjana–. El centre ampliat del 22@, de fet, s’hi especialitza. “No podem competir amb Alemanya en la captació d’una fàbrica; a escala tecnològica encara no hi som”, apunta. En producció de coneixement, però, l’acadèmia catalana compta amb prou potència per esdevenir un “hub d’atracció de talent”. “Enfrontar-te físicament amb un gegant no té sentit, però ho pots fer amb el cervell”, ironitza el directiu. En aquest sentit, si bé el focus sovint s’ha posat a l’aterratge d’una factoria de microxips, des del sector transcendeixen les fronteres catalanes a l’hora de definir-se. El conjunt de la cadena de valor, així, no s’ha de concentrar a un territori: Catalunya, com a espai de disseny, pot complementar la fabricació a Alemanya o els béns intermedis neerlandesos.
Tecnologia d’avantguarda a Barcelona
Una de les principals inversions aterrades a Barcelona en els darrers exercicis ha estat la d’Intel, que concentrarà a la ciutat -al BSC, de fet- el desenvolupament de la tecnologia RISC-V, una sort de codi obert de la microelectrònica que, segons el director del Supercomputing Center, té el potencial de transformar el sector en conjunt. “Hi ha més de 1.000 empreses al món potenciant-lo”, subratlla Valero, tot elevant la importància que un dels centres neuràlgics de la recerca en aquest estàndard sigui barceloní. “En 10 anys, serà l’única aplicació que es faci servir”, apunta; i del rendiment que Intel assoleixi a Barcelona depèn bona part del seu potencial al mercat europeu. “Ara és el moment, en l’àmbit tecnològic i del disseny, en què des d’aquí podem arribar a fer grans coses”, conclou Valero.
1 
