MónEconomia
La indústria dels microxips catalans lluita per dominar el mercat europeu

La microtecnologia és la indústria més important d’aquest segle i també la que més diners genera i necessita per funcionar. Arran de la crisi de la pandèmia, quan l’hermetisme es va apoderar de tots els països del món, Europa i els Estats Units van patir la manca més gran de microxips de la història. La raó és senzilla, cap dels dos tenia la seva base pròpia, sinó que compraven la tecnologia a Taiwan i la Xina. Actualment, les fronteres tornen a estar obertes i sembla que el mercat de la microtecnologia torna a funcionar amb normalitat. Tot i això, molts països d’Europa han posat en marxa projectes per crear indústries de microxips i així evitar qualsevol crisi que pugui ocorre en el futur. Catalunya no n’és l’excepció i les iniciatives de nova microtecnologia ja són una realitat.

“Catalunya disposa de teixit industrial, empresarial i de recerca per a posicionar-se com a localització per al disseny i producció de microxips”, assegura un informe d’Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. Aquest estudi remarca la necessitat que té Europa de crear aquest nou mercat i com Catalunya podria arribar a convertir-se en un centre de tecnologia prou potent per no només tenir empreses competents sinó captar talent estranger. “És molt complicat i car crear aquest ecosistema de zero, però la clau és fer que les empreses instal·lin aquí la seva fàbrica de microxips”, explica Luis Fonseca, el director de l’IMB-CNM, una de les primeres sales blanques per a la investigació i producció de prototips de microtecnologia.

Les instal·lacions dirigides per Fonseca -juntament amb gairebé una dotzena més- són els únics centres de recerca, dissenya i producció de microxips de tot Catalunya, però Fonseca assegura que “l’ecosistema es troba en creixement”. De fet, tal com apunta l’informe d’Acció: “A Catalunya hi ha 12 centres amb activitats d’R+D+I i de transferència tecnològica. Destaquen l’IMB i el BSC (Barcelona Supercomputing Center), que coordina el Xip Europeu. A part, també hi ha sis universitats catalanes i diversos centres d’FP que ofereixen formació centrada en l’electrònica, la física, la química i els materials”.

La indústria dels microxips està dividida en tres grups. Els de lògica funcionen en codis binaris (0 i 1) que serveixen com a cervells de la informàtica. Els analògics tradueixen senyals analògics com la veu en senyals digitals. Aquests dos primers grups són més fàcils de dissenyar i produir, ja que “la tecnologia que utilitzen és més senzilla i accessible”, explica Fonseca. El tercer grup, però, són els microxips de memòria que s’utilitzen per emmagatzemar la informació necessària per realitzar càlculs. Aquests són els més complicats de produir per la naturalesa de la seva tecnologia que -en paraules del director de l’IMB-CNM- “és més complexa”.

Una indústria que genera i gasta molts milions

Un dels principals inconvenients de la creació d’aquesta tecnologia és el seu preu. L’estudi realitzat per Acció detalla que la facturació mundial de semiconductors i microxips va ser de 583.480 milions d’euros el 2021, un 25% superior que la del 2020. Amb aquestes xifres és inevitable pensar que és una de les indústries més rendibles del segle XXI. A més, l’informe també explica que és un mercat en moviment i, per tant, s’estima que el creixement anual fins al 2030 serà del 6-8%.

Tot i això, tal com explica Fonseca, perquè sigui rendible cal invertir-hi molt. En concret, el director de la sala blanca barcelonina reconeix que una fàbrica de producció a gran escala de microxips pot arribar a costar entre 15.000 i 20.000 milions d’euros: “És pràcticament la meitat dels pressupostos de la Generalitat per aquest 2023”, reconeix el director de l’IMB-CNM. És per això que des del govern català s’està incentivant molt més la recerca i el disseny que la producció, ja que és pràcticament impossible que en un país on més del 90% del teixit empresarial són pimes, hi hagi algú capaç de gastar-se aquests diners en obrir les portes a un mercat desconegut. “Tot gira entorn de la captació de grans empreses ja existents. Per què Catalunya no podria ser el nou Taiwan?”, diu Fonseca.

El Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) / EP
El Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) / EP

L’efecte Barcelona, una clau per captar talent

El moviment per intentar fer-se un lloc en el mercat de la microtecnologia no només ha començat a Catalunya sinó que altres parts d’Europa també hi han entrat o, fins i tot, porten més temps que els catalans busquen la manera de fer-se un lloc en aquest nou espai tecnològic. “Països com Alemanya, França o Irlanda ja tenen un ecosistema molt més preparat, amb grans empreses al capdavant”, explica Fonseca. Tot i això, cal destacar que la fàbrica de microxips mundial és Taiwan, on es produeix gairebé el 90% dels microxips i semiconductors. Catalunya, però, continuar volent ser líder a Europa i segons el director de l’IMB-CNM el país té un punt diferencial per retenir i captar talent: “Nosaltres gaudim de l’efecte Barcelona”.

I és que la capital catalana s’ha convertit en tot un clam tecnològic. A Barcelona s’hi concentra la majoria de la producció de tot el territori català, però també tots els centres de recerca. A més, cal recordar que la capital catalana ja és el hub digital més important del sud d’Europa, per tant, les noves tecnologies formen part activament de l’ecosistema empresarial i el teixit productiu català. A part, el BSC és el primer superordinador d’Europa que coordinarà el Xip Europeu, una iniciativa de la qual se’n beneficiarà tota la Unió Europea. Amb tot, doncs, Barcelona es converteix en un centre d’interès per a les empreses més innovadores i entre elles -“si continuem treballant en els nostres prototips”, diu Fontseca- les companyies que es dediquen a la indústria dels microxips i semiconductors.

Un ecosistema de start-ups i microempreses

Les start-ups i les microempreses també formen part d’aquest ecosistema tecnològic barceloní i algunes d’elles també estan disposades a posar el seu granet de sorra en la cursa per a la nova era de la microtecnologia. Una d’aquesta empreses és Flexiic que des de fa més d’una dècada van començar la investigació d’una nova manera de dissenyar xips, per tal de substituir el silici per materials orgànics. “El que ens diferencia de la resta és la flexibilitat que poden aconseguir els nostres prototips i la sostenibilitat dels materials que utilitzem”, explica Eloi Ramon, soci de la companyia i investigador. Gràcies a empreses com Flexiic, Barcelona no només es podria convertir en un centre d’alta tecnologia, sinó que també cobriria les necessitats més bàsiques d’aquest mercat, com poden ser els xips més barats i senzills.

Ramon, però, reconeix que no és una transició senzilla i Catalunya encara se situa molt lluny d’obtenir crear l’ecosistema adient per intentar competir amb els grans gegants asiàtics. Per l’investigador, tecnologies com la de Flexiic demostren la capacitat i el talent del territori, però “la manca de finançament públic”, en paraules del soci de la companyia, “deixa enrere moltes investigacions que no acaben sent executades”. Amb tot, doncs, els experts asseguren que complementar les grans indústries de microtecnologia amb noves start-ups pot acabar creant l’ecosistema sòlid i necessari perquè Catalunya es converteixi en el nou centre de producció de microxips d’Europa.

Més notícies
El nou laboratori de bateria de Seat / ACN

L’ERTO de Seat es torna a ampliar fins el juny per falta de semiconductors

Notícia: L’ERTO de Seat es torna a ampliar fins el juny per falta de semiconductors
Comparteix
Fa tan sols una setmana l'empresa i treballadors havien pactat la mesura per a tres mesos
Les oficines de Cisco a Ca l'Alier, a Barcelona / ACN

El sector dels semiconductors factura 160 milions a Catalunya

Notícia: El sector dels semiconductors factura 160 milions a Catalunya
Comparteix
El país concentra un centenar d'empreses i entitats dedicades a aquesta indústria amb més de 4.400 treballadors i es postula com a potència europea
La planta de Seat a Martorell / EP

Seat demana ampliar l’ERTO per la manca de semiconductors

Notícia: Seat demana ampliar l’ERTO per la manca de semiconductors
Comparteix
L'automobilística sol·licita allargar la regulació d'ocupació a les seves línies de fabricació de Martorell i Barcelona
Imatge d'un semiconductor fabricat per MPS / ACN

L’empresa de semiconductors MPS amplia les instal·lacions a Catalunya

Notícia: L’empresa de semiconductors MPS amplia les instal·lacions a Catalunya
Comparteix
MPS construirà un nou edifici de 3.000 metres quadrats a l'Hospitalet de Llobregat

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa