Encabir la roba en una motxilla, portar dues jaquetes o fins i tot un coixí amb espai d’emmagatzematge secret eren alguns dels recursos que s’havien fet virals a l’hora de viatjar amb algunes companyies de baix cost. La raó era ben senzilla: l’equipatge de mà s’havia convertit en un malson pels passatgers i una opció poc ètica de recaptar més diners per part de les aerolínies. Unes pràctiques per les quals, el 31 de maig d’aquest 2024, Ryanair, Vueling, Volotea i Easyjet van ser multades amb 150 milions d’euros per part del ministeri de Consum. Les organitzacions de consumidors de l’estat espanyol han estat les encarregades durant anys de denunciar el que ells consideraven males praxis i a finals del mes passat, l’administració pública els hi va donar la raó: “L’equipatge de mà no és un servei addicional; no s’hauria de fer pagar”, exclama Rubén Sanchéz, secretari general de Facua, en una conversa amb el Món Economia. Tot i que la sentència no és ferma i, per tant,les operadores encara poden presentar un recurs, les organitzacions celebren la victòria emparades pel reglament europeu, una llei que fins i tot els experts avalen com a punta de llança per a l’eliminació d’aquests “abusos” -en paraules dels consumidors-.
L’equipatge de mà no és l’única mala praxi que han posat sobre la taula associacions de consumidors com Facua, però sí que és una de les més comentades pels passatgers. En altres paraules, que Ryanair és molt estricte amb les mesures de l’equipatge quan ha d’anar a la cabina és de coneixement general, igual que la infinitat de vídeos de persones havent de facturar el seu equipatge perquè Vueling considera que no és apta per la cabina. Una situació que les associacions de consumidors han estat denunciant des de fa anys i que, fins i tot, el 2014 va arribar a Europa. “El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va sentenciar que l’equipatge de mà, a diferència del facturat, no pot ser objecte d’un suplement de preu, si compleix els requisits de seguretat i respon a unes exigències raonables de pes i dimensions”, explica Enric R. Bartlett, professor de Dret Públic a Esade Law School (URL). Fins i tot abans, “el 1960, la Llei 48/1960, de 21 de juliol, sobre Navegació Aèria obliga a transportar, de forma gratuïta a cabina, l’equipatge de mà, amb els condicionants esmentats de seguretat, pes i dimensions”, afegeix Bartlett.
La normativa, però, deixava entreveure que les companyies podien posar els requisits que volguessin i, per tant, era decisió de les empreses escollir què era equipatge de mà i que no. Tot i això, la recomanació de la IATA (Associació Internacional de Transport Aeri) -que va arribar el 2015- va proposar que no excedissin de 55 x 35 x 20 cm, rodes, anses i butxaques incloses. Amb tots els reglaments a la mà, tal com assegura Sánchez, hi havia prou matèria perquè les denúncies es fessin efectives, però fins al maig del 2022 el ministeri de Consum no tenia la potestat de sancionar i, per tant, les denúncies que havien arribat des de les associacions i també del govern de les Balears “la quantia era molt reduïda”. Ara bé, la situació actual ha estat valorada com un èxit, ja que amb la personació del mateix ministeri, Ryanair, Vueling, Easyjet i Volotea han estat multades amb 150 milions d’euros pel cobrament de l’equipatge de mà.
Una oportunitat per recórrer
Tot i això, encara hi ha alguna oportunitat perquè les quatre aerolínies se surtin amb la seva. Segons va explicar el govern espanyol, la direcció general de Consum va instruir la investigació i va enviar les propostes de sanció i les raons a les companyies afectades. Les quatre aerolínies van tenir el dret a fer les seves al·legacions davant la secretaria general de Consum i Joc. Aquest organisme va estudiar les al·legacions i les propostes de resolució de la direcció general de Consum i va comunicar la resolució final a les aerolínies fa unes setmanes. Ara, però, les aerolínies tenen dret a presentar un recurs d’alçada davant el ministeri de Consum i un cop esgotada la via administrativa poden recórrer als tribunals. “Les aerolínies argumenten que el seu model de negoci dona més opcions als passatgers: viatjar amb o sense equipatge en el compartiment de cabina a sobre els seients. En funció de l’opció que prenguin paguen un preu diferent, la qual cosa, sostenen, és congruent amb el principi de llibertat de fixació de preus establert a la normativa europea”, descriu el professor de Dret Públic a Esade Law School (URL). Una situació que Facua critica, ja que el seu secretari general remarca que busquen fer més beneficis cobrant una cosa com a servei addicional quan no ho és: “És com si ara et diguessin que has de pagar cinc euros per utilitzar el lavabo de l’avió“.
Més recursos per sancionar
El sector de l’aviació és un dels més problemàtics, sobretot de cara a la vulneració de drets dels consumidors per part d’algunes aerolínies. Ara bé, Sánchez explica que el ministeri de Consum té molta feina, ja que “a tots els sectors hi ha irregularitats d’aquest àmbit”. El secretari general de Facua, explica que caldria tenir en compte l’augment dels inspectors en els pressupostos generals de l’Estat, perquè “en el ministeri de Consum s’hi hauria d’invertir seguint el mateix patró que el ministeri d’Hisenda“. En aquest sentit, per a l’associació de consumidors s’hauria de veure aquest poder sancionador com a una oportunitat no només per millorar l’experiència del consumidor, sinó per obtenir beneficis de les males praxis de les companyies. “Invertir en inspectors va en benefici dels consumidors, però també de les reserves de l’Estat”, remarca Sánchez.
La normativa espanyola, un exemple per a Europa
Aquesta denúncia marca un precedent a totes les altres pràctiques problemàtiques que comenten aquestes aerolínies. Segons Facua, encara hi ha molt més a fer, com per exemple, eliminar el pagament per seure al costat d’un menor o una persona amb necessitats especials o el cobrament per imprimir una targeta d’embarcament. “Així i tot, l’estat espanyol té una de les millors normatives en protecció de consumidors”, explica Sánchez, qui repeteix que “un model únic europeu podria evitar més problemes“, però s’hauria d’emmirallar en l’espanyol. D’aquesta manera, l’associació de consumidors està d’acord en poder tenir un reglament més clar: “Un reglament europeu podria estipular en el preu un volum i mida màxims per l’equipatge de mà”. Per a Sánchez, les associacions de consumidors com Facua “no s’oposen a aquesta limitació”, però han de ser “ordres de l’administració, i no de la companyia” conclou. Una opinió que també comparteix Bartlett, qui assegura que “per evitar ambigüitats i discussions sobre el pes i dimensions raonables de l’equipatge de mà, aniria bé tenir una regulació europea”.
