Catalunya és un dels grans hubs d’innovació europeus. Ja fa anys que els principals estudis -tant públics com privats- demostren que l’ecosistema emergent del país creix més i millor a mesura que avancen els anys. Segons els experts del sector, aquest creixement no és casualitat, ja que en els últims anys s’ha creat un efecte crida en l’emprenedoria i s’ha insistit a impulsar aquestes empreses, però especialment aquelles amb models de negoci que beguin directament del desenvolupament de tecnologia o l’usin de forma intensiva. Si fa deu anys la gran start-up catalana era Glovo, ara el model sembla superat i es van a buscar d’altres exemples molt més tecnològics, com Mitiga Solutions.
En aquest sentit, el director de desenvolupament corporatiu i responsable de talent digital de la Mobile World Capital Barcelona, Jordi Arrufí, indica que aquest canvi de paradigma es deu a la recerca “d’una major competitivitat”, ja que l’alta tecnologia -com podria ser la IA, la robòtica o la quàntica- ofereixen “un avantatge competitiu” per a les companyies i pels inversors. En la mateixa línia es pronuncia el director d’innovació i transformació tecnològica d’ACCIÓ, Jordi Aguasca, que relata que en un inici el pal de paller de l’ecosistema innovador català eren empreses enfocades al B2C -amb serveis digitals al consumidor-, però amb el temps el capital i els emprenedors han virat cap al coneixement buscant aquesta “diferenciació tecnològica”. Aquest motiu es dona, asseguren tots dos experts, perquè aquest subsector de start-ups ofereix una gran rendibilitat i marges més elevats que aquells tradicionalment destinats al sector serveis. De fet, Aguasca destaca que Catalunya “continua tenint un ecosistema divers de start-ups”, encara que la major part de la inversió es destini a tecnologia.
Per la seva part, el CEO del Tech Barcelona, Miquel Martí, destaca que les empreses emergents basades en una solució tecnològica són molt més eficients a llarg termini. Alhora, el directiu apunta que en aquest trànsit dins de l’ecosistema és molt probable que en un futur es detecti un augment de les companyies que es dediquen a la venda de llicències que comercialitzin tercers, un fenomen molt comú en les companyies del sector salut, com Oniria Therapeutics o Nema Health. Per altra part, Martí també destaca que aquesta base tecnològica de l’ecosistema podria acabar produint empreses que usin la tecnologia creada a Catalunya per desenvolupar una segona generació d’empreses de serveis B2C molt més competitives i eficients. En aquest sentit, el directiu considera que l’ecosistema usarà aquesta nova tecnologia desenvolupada per aquestes start-ups per ser més eficients, encara que apunta que cal que tots els actors implicats continuïn treballant com fins ara per continuar avançant en la mateixa direcció, que podria acabar portant “grans inversions” en l’ecosistema tecnològic català.
Transferència tecnològica
Ara bé, tota aquesta formulació no arribarà mai sense un sistema que premiï la transferència tecnològica i tregui tot el suc possible del bon sistema de recerca tecnològica i científica del país. Actualment, els exemples de derivades d’universitats o centres de recerca presents dins de l’ecosistema català d’emprenedoria encara són molt limitats, encara que en els últims anys han augmentat considerablement. Tots tres experts reconeixen que aquest sistema de generació de companyies emergents “encara té molt marge per créixer” i encara més amb centres d’excel·lència com el Barcelona Supercomputing Center, el Sincrotró Alba o el Centre de Visió per Computació, entre molts altres. De fet, Arrufí indica que s’hauria d’incentivar als investigadors a emprendre amb les seves investigacions i fer-les arribar al mercat, ja que tradicionalment és una sortida laboral que s’ha deixat en un segon pla.
Per altra part, el dirigent de la MWCapital també apunta que seria molt interessant que grans empreses presents a Catalunya comencessin a considerar el fet d’anar a buscar equips científics per desenvolupar productes, perquè actualment només ho fan aquelles que tenen una divisió potent d’R+D. Si això passes, afegeix Martí, també obriria una nova porta al talent que produeix Catalunya.
Potència en el ‘deep tech’
En aquest context, Catalunya ja compta amb un total de 340 startups deep tech, segons un estudi d’ACCIÓ. Així, les 340 companyies ja generen un total de 2.735 llocs de treball i un volum de negoci de 166 milions d’euros. Respecte de l’any 2022, el nombre de startups deep tech ha crescut un 17%, mentre que la facturació ho ha fet en un 34% i els llocs de treball en un 58%.
Aquestes empreses representen el 16% de l’ecosistema d’empreses emergents a Catalunya i es dediquen a negocis especialment intensius en desenvolupament tecnològic: la biotecnologia (37%), la intel·ligència artificial (28%), els materials sostenibles i de frontera (11%), les bateries i l’energia neta (6%) o la robòtica (6%). També destaquen àmbits com la fotònica, el blockchain, la supercomputació, els semiconductors o la quàntica. D’altra banda, és rellevant el fet que el nombre de startups deep tech ha crescut en els darrers tres anys (17%) a un ritme superior que el del conjunt de l’ecosistema d’empreses emergents (11%), evidenciant aquest viratge cap a l’alta tecnologia.
Aquest creixement del conjunt d’empreses emergents basades en el coneixement també té repercussions en la generació de patents. No en va, un 52% de les empreses tenen alguna patent o sistema de protecció del seu coneixement. L’informe també analitza el perfil dels professionals d’aquestes empreses. L’ecosistema deep tech català el conformen altres agents a banda de start-ups, com ara 44 centres generadors d’empreses derivades, 11 incubadores i acceleradores; i 42 fons de capital risc, entre d’altres.
Cal engrescar els inversors privats
En l’apartat dels deures del sector emprenedor a Catalunya sempre sorgeix el problema del finançament, especialment del sector privat. En aquest sentit, Aguasca reivindica que fa anys que des de la Generalitat estan impulsant el sector a través de diverses línies, però destaca que la majoria són per fer una “incorporació inicial” als diferents projectes, un fet que tot just està donant els fruits en els últims anys, ja que són inversions a llarg termini. Tot i això, Arrufí reclama a les administracions que generin una regulació que faciliti als investigadors fer el salt al mercat i emprendre. Per la seva part, Martí reclama un augment dels pressupostos en la matèria any a any per continuar apostant pel sector, un fet que podria portar que els inversors privats a sumar-se a les inversions, generant un efecte crida que impulsaria el sector. “No avançarem sense una combinació d’inversió pública i privada”, sentencia el directiu.
En l’apartat de la inversió privada és on els experts posen més marge de millora, ja que actualment hi ha pocs inversors que s’atreveixin a apostar realment per l’alta tecnologia perquè tot i que donen un major rèdit és més difícil que arribi l’èxit. En aquest sentit, Arrufí considera que calen més i millors incentius per al sector privat per acabar-lo d’engrescar. Tot i això, recorda que el context de tipus alts dels últims anys pot haver retardat l’aterratge d’aquestes inversions. Per altra part, Aguasca assegura que aquestes apostes “acabaran arribant” i que la solució “és qüestió de temps”, ja que quan el sector maduri del tot es produirà un efecte crida cap a Catalunya. De fet, el directiu d’ACCIÓ recorda que en els últims anys aquesta mateixa situació es va produir amb el sector de la salut i que amb el deep tech acabarà passant el mateix.
Tot i les reclamacions, l’estudi d’ACCIÓ també posa de manifest que actualment Barcelona se situa com el primer hub del sud d’Europa en finançament captat per startups deep tech, amb 544 milions d’euros entre el 2019 i el 2024. En el conjunt d’Europa, la capital catalana se situa per davant de Copenhaguen, Madrid o Amsterdam. En aquest sentit, el 78% de les empreses emergents catalanes deep tech ha aconseguit finançament de capital risc i d’aquestes, un 40% han captat rondes d’inversió superiors al milió d’euros. Una xifra que per molt que soni cridanera, en segons quins estadis de la companyia acostuma a ser poc, ja que normalment són companyies que requereixen molts diners per a la investigació.
