Abans de fundar Heura, Marc Coloma era, i encara és, un activista mediambiental. L’emprenedor va veure com, a través d’un projecte empresarial, podia generar un impacte positiu per a la societat i la salut de les persones. Així, Coloma s’endis en el món de la proteïna alternativa; per acabar desenvolupant un producte que ja és conegut a tota Europa. El món de les startups, però, no sempre és fàcil; i en l’últim any i mig, l’enduriment de les polítiques financeres a Europa, unit a una significativa desacceleració del sector de tecnologia alimentària, ha obligat a replantejar-se el projecte i avançar els objectiu de rendibilitat. A més, en les últimes setmanes s’han donat les majors protestes d’agricultors al país de les últimes dècades, un fet que Coloma identifica amb l’inici d’un model de producció alimentària on tothom surti guanyant. L’empresari seu amb Món Economia per parlar d’innovació en el menjar, sostenibilitat i el futur d’una indústria que creix, però encara no és majoritària.
Com està el sector de l’alimentació alternativa a Catalunya? I Europa? Fa tres anys s’intuïa un molt bon creixement molt elevat, continuen igual les previsions o s’han estacat?
Venim de creixements exponencials i anòmals en qualsevol categoria alimentària. De fet, l’alimentació alternativa era la categoria amb més creixement a tota Europa. Ara s’ha desaccelerat una mica aquest creixement. La Covid va accelerar molt la venda als supermercats, per la preocupació de la gent en trobar productes més saludables. Aleshores, totes les alternatives van tenir molta cobertura mediàtica com a solució, sobretot, de la crisi climàtica, un fet al que apunten tots els estudis científics com una de les palanques de més impacte. Posteriorment, hem viscut una gran pujada de costos de matèries primeres -que han impactat molt a uns preus que ja eren molt elevats-, i que hi havia moltes start-ups que estaven finançades pel mercat de capital, com nosaltres, que també ha baixat molt els nivells d’inversió… Tot això ha sigut un mix que, unit a que molts productes no complien les expectatives de sabor del consumindor, ha provocat que moltes companyies no han tingut una segona repetició. Això ha desaccelerat molt el creixement de la categoria i el nombre de jugadors que hi havia. En qualsevol cas, les expectatives de molts estudis sectorials són seguir creixent a doble dígit a escala europea.
Un dels grans problemes de la categoria és que el vostre producte és realment car, fet que, de vegades, impedeix que esdevingui massiu. Com es pot fer aquest pas per ser un producte de gran consum i reduir preus perquè tothom hi pugui tenir accés de manera regular?
Aquest és un dels grans reptes a resoldre. Al final té a veure amb la maduració de qualsevol indústria. És molt interessant que, per exemple, quan mirem com moltes indústries han anat cap a un consum més sostenible, com les renovables o l’electrificació del cotxe, hi ha tot un període de maduració de tecnologies, d’escala i de desenvolupament de companyies. Això és clau per poder aconseguir aquest objectiu de reduir preus. Quan Tesla va començar, el 2003, feia cotxes molt prèmium.
De moment, és impossible abaixar preus, tenint en compte tots els avantatges que té l’statu quo actual, pel que fa a subvencions públiques i fins i tot d’incentivar el consum -perquè hi ha productes animals que tenen un IVA més baix que nosaltres-, així com l’escala que tenim i la maduresa de les tecnologies que utilitzem. Al final, estem jugant amb marges molt més baixos que les empreses de gran consum. Aquest punt és clau, però dependrà de la maduració del sector. Això vol dir escalar, que hi hagi diversos canvis en l’àmbit d’incentius i augmentar la maduresa de les tecnologies i l’ús de tecnologies que permetin reduir els costos als beneficis que estem aportant.
Cada cop està més a prop aquesta reducció de costos?
Sí. I també depenem molt del producte. Ara ja tenim alguns productes substitutius de la vedella que ja són més barats, en l’escala euros-quilo, que el producte animal. Això permet que, per defecte, diversos establiments puguin tenir aquestes opcions per fer una salsa bolonyesa, per exemple, i que la carn picada sigui vegetal.
Com afecta la situació del camp català a Heura? Us han afectat les protestes de les últimes setmanes?
En les matèries primeres que usem no ens està afectant tant, però en la cadena de subministrament patim problemes similars. Un dels ingredients que més usem és l’oli d’oliva verge extra, i la sequera està incrementant molt els preus, ens redueix uns marges que ja de per si són estrets i ens complica l’operativa. Aleshores, i tenint en compte com és la nostra cadena de subministraments respecte dels ingredients que usem, les protestes no estan impactant, però el que s’està posant sobre la taula és la necessitat de canviar el model alimentari; com poder generar aliments on tothom surti guanyant. Tant pels productors així com pel planeta i la nostra salut. Totes aquestes proteïnes alternatives seran una gran oportunitat, quan aquest sector creixi, perquè el sector agrícola també pugui formar-ne part amb ingredients i productes d’alt valor afegit.
Ara també ho comentaves, en ser una empresa alimentària, us heu vist afectats per l’augment de preus. Com ho heu gestionat aquesta crisi? Us han augmentat els costos? A causa d’això es va produir l’ERO de l’any passat?
Ens va impactar molt la inflació. A més, es va ajuntar en un moment en el qual va desaparèixer gran part de l’interès d’inversió que hi havia al sector. En aquell moment estàvem invertint molt de cara al futur i l’impacte en els mercats financers ens va portar al fet que haguéssim de replantejar el projecte, sobretot a l’hora de decidir quant capital necessitàvem per arribar a la sostenibilitat financera i haver de redimensionar l’estructura per adaptar-la al capital que crèiem que podíem aconseguir la rendibilitat, que tenim marcada pel 2025. Abans de la crisi la teniem marcada pel 2028.
Ara que em comentes que voleu ser rendibles l’any que ve, com veus l’estat actual de l’ecosistema català. S’està optant més cap a les start-ups que es volen consolidar per sobre de les opcions de vendre-la a un tercer. S’està donant aquest canvi de tendència per a buscar generar empreses consolidades?
En aquest sentit, la pregunta va més cap a les motivacions de l’emprenedor i de la visió a llarg termini amb els projectes i aquí et pots trobar de tot. Però el que sí que sento que el fet rellevant és que abans hi havia molta més possibilitat de tirar quasi qualsevol cosa endavant, ara, en canvi, hi ha molta més exigència respecte de la robustesa del que estàs fent. Crec que el principal canvi és la major demanda d’aquesta robustesa i molta més aversió al risc. Abans, potser, amb idees o poca atracció podies aconseguir molts més recursos que ara. Això requereix que la gent hagi d’aconseguir fer molt més amb menys. Nosaltres hem viscut tots els moments. Vam començar amb pocs, vam tenir recursos i ara hem vist com augmentaven les exigències.
Acabeu de tancar una ronda de 40 milions, com ho heu gestionat tenint en compte que el moment no és del tot propici per aconseguir finançament? A què destinareu el finançament que ha de servir per ser rendibles en un any?
Tenint en compte que hem aconseguit capital, l’exigència de l’inversor és molt més alta i el compromís per la visió de l’inversor també és més alt. Aleshores, al final hi havia molta menys gent interessada en el risc d’accelerar un futur que ha d’arribar. Tenir uns fonaments molt sòlids en l’àmbit de tecnologia, producte, equip, mètriques, etc, ens ha permès poder tancar amb bones condicions aquesta Series B que principalment es destinarà per poder seguir impulsant l’expansió internacional on estem centrats molt en el sud d’Europa, en països com França i Itàlia, encara que també tenim presència a Alemanya, Àustria, Suïssa i Regne Unit.
Tenim la visió de ser un dels acceleradors d’aquesta categoria a Europa i, aleshores, aquesta inversió ens permet seguir fent el que ja hem fet a l’estat a tot el sud d’Europa. Per altra banda, també ens permetrà seguir apostant molt en ciència i tecnologia per seguir resolent els següents reptes de la categoria com democratitzar encara més el consum.
Si el negoci només fos Espanya, seríeu rendibles?
Sí. A finals de l’any passat vam aconseguir que la unitat de negoci espanyola ja pugui ser rendible. Ara bé, cal tenir en compte que descomptem l’estructura de costos de la seu que és on tenim tot l’R+D.
Una part important del vostre negoci es basa en l’R+D, quin tant per cent de la facturació o del finançament dediqueu a la innovació? Esteu centrats a crear nous productes o en millorar els que ja teniu al mercat?
No comuniquem la dada d’inversió exacte, però és molt rellevant, estem per sobre del doble dígit. A més, un 25% del talent humà d’Heura es dedica a l’R+D, aleshores, som molt intensius en aquesta inversió. Dins de la innovació tenim dues parts, una destinada a millorar tot el que ja tenim per anar treien diferents versions. Per exemple, la nostra hamburguesa és la més venuda de tot el mercat, però ja anem per la tercera versió. Cada 18 mesos seguit millorant tenint en compte el feedback del consumidor. A més és un factor molt interessant perquè és molt difícil millorar un animal, però poder millorar un producte que parteix de components naturals és molt més senzill. Aleshores, seguir millorant els productes amb sensorialitat i amb cost és un dels punts clau i seguir generant moments nous de consum amb tecnologia totalment diferenciada, com per exemple al que tenim amb el pernil 100% vegetal en rodanxes fines. L’altre part va dedicada a productes nous i aquest any tornarem a fer algun nou llançament.
Sempre que llegeixo notes de premsa vostres sempre se’t qualifica d’activista, és Heura la teva manera d’exercir aquest activisme o és només el mitjà pel qual canalitzar-lo? En cas de ser el mitjà, com vas arribar a parir la idea?
Al final, el meu activisme em porta a Heura i, la final, comuniquem molt que som un propòsit convertit en empresa. El que volem és generar un impacte i, a través del mercat i la tecnologia, creiem que podem aconseguir una escala molt i molt gran i poder ser un referent per a la indústria alimentària i que pugui formar un sistema alimentari millor.
En la nostra missió parlem molt de “contribuir a” perquè aquest canvi ha de venir per part de molts actors i nosaltres som un actor més, molt petit encara, però que intenta entendre que hem d’integrar en la cadena de valor el planeta, la societat amb la nostra salut i els animals en tot el que fem. El que veiem en Heura és un vehicle d’impacte a través de la tecnologia i les dinàmiques de mercat.
Com vau tenir la idea de fundar Heura?
Per complementar el que deia, el que pensem sovint és que per complementar els negocis del segle XXI han d’aconseguir que la democratització del consum sigui positiva o sigui menys negativa de forma deliberada. Això és el que vam pensar com a base del negoci i sobre això vam actuar. A més, encara que la companyia creixi, les nostres emissions mitjanes de CO₂ per producte van decreixent tot i que partim de diferències amb la indústria animal de més del 80%, depenent del producte la diferència arriba a més del 90%. Tot el que fem és com reduir tot l’impacte negatiu que generem les companyies visualitzant un impacte net positiu. Això és el que intentem promoure, que les companyies formin part de la solució als problemes, integrant no només l’empoderament del consumidor sinó fer-ho resolent problemes. Aquest és el gran punt, i per això també som una empresa BCorp.
Vinculat a la idea, jo venia de l’activisme social de conscienciació, vaig començar en l’estudiantil i després mediambiental i de drets animals. Aleshores, veia que molta gent estava d’acord amb la idea que la ramaderia és un dels reptes globals que tenim com a humanitat, però a la gent li agraden molt els hàbits que tenim i la cultura i la forma de comportar-nos marca molt en l’impacte que generem. M’adonava que, en aquest cas, i m’interessava molt l’altruisme eficaç i veure en les estadístiques que molta gent estava d’acord, però que no es comportava de la mateixa manera. Aquí veiem que faltaven productes que ajudessin a alinear millor les idees que tenim com a societat amb els comportaments. Aquest va ser el detonant de buscar generar més impacte sobre el que m’importava i, per tant, com entendre que, per aconseguir-ho, era important generar tecnologia.
Si no recordo malament produïu a través de tercers, el pròxim pas és construir una planta pròpia o encara queda molt lluny?
A Heura tot és possible. El que sí que veiem és que la indústria alimentària -i tornant quasi al repte de la pagesia- ja hi ha molta capacitat instal·lada, ja hi ha moltíssimes fàbriques. Hi ha una capacitat productiva, sobretot a l’estat espanyol, impressionant. Hi ha un gran nombre d’empreses alimentària i moltes d’elles, fins i tot, no tenen equips d’innovació i no estan formant part de l’impuls dels aliments del futur. Al final, com volem produir molts productes i poder-los fer a escala el que veiem és que el model és generar aliances amb aquells productors que ja existeixen i que ja tenen línies productes. Actualment, tenim més de cinc fabricants produint tots els nostres productes, la majoria a l’estat i Catalunya i això ens permet una escalabilitat més alta i una velocitat també més elevada. Aleshores, de moment, el que imaginem és reproduir aquest model a altres parts d’Europa, però no tenim plans d’integrar producció. Sí que volem obrir plantes pilot per poder accelerar la innovació i fer testatge.
