Amb les últimes hores de l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell ja a sobre, la batalla entre els implicats ha deixat enrere la prima i les reaccions del mercat, a on s’havia mantingut d’ençà de l’inici del període d’acceptació. El nou capítol de l’oferta és, encara, encara més tens que l’anterior. El van encetar els accionistes minoritaris del Sabadell, que sempre han constat entre les veus més adversàries del Banc de Bilbao i del seu president, Carlos Torres. En una trobada amb periodistes, els petits inversors, que agrupen més del 40% del capital del banc català, van anunciar que preparaven un requeriment davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors per exigir més transparència i claredat al BBVA, a qui acusaven de “manipular” el mercat amb les informacions que donaven els seus directius. Ara, només 72 hores abans que s’acabi la consulta a l’accionariat, el Sabadell s’ha sumat a aquestes acusacions, i ha reclamat al regulador borsari que garanteixi que aquestes “manipulacions del mercat” desapareguin de tots els càlculs accionarials.
En un comunicat emès aquest mateix dimarts, el Sabadell apunta no només a la cúpula del BBVA; també a accionistes propis, especialment fons d’inversió i grans tenidors. Els directius vallesans reclamen, principalment, que els accionistes que comuniquin en públic la seva adhesió a l’oferta basca expliquin tota la veritat: l’entitat ha reclamat al regulador “que qualsevol nova comunicació pública contingui tota la informació rellevant per assegurar-se que, efectivament, fan el que comuniquen i no manipulen el mercat”. En concret, la direcció que capitanegen Josep Oliu i César González-Bueno reclama que els fons que avancin el seu posicionament final detallin també la quantitat d’accions que hi dedicaran. Cal recordar que qualsevol accionista, no només els vehicles d’inversió, pot entregar qualsevol quantitat d’accions al BBVA, no necessàriament el conjunt dels seus paquets inversors. Així, des de Sant Cugat sospiten que alguns fons podrien estar avançant les seves posicions per moure a favor seu els designis del mercat, encara que no tinguin intenció d’acudir a l’operació BBVA amb el 100% de la participació.
De fet, l’entitat reclama que la vigilància s’apliqui amb efecte retroactiu, i que la CNMV “corregeixi immediatament l’actuació particular de qualsevol accionista” que hagi comunicat una intenció incompleta, amb el fi d’informar a tots els inversors de l’estat real del bescanvi. Val a dir que no és el primer cop que des de la plaça Sant Roc es mira amb recels al BBVA i als seus aliats per la informació que fan arribar al mercat. Ja abans de la publicació dels respectius plans estratègics, González-Bueno va retreure a Torres que no posés en xifres concretes els detalls de l’operació, així com el futur immediat del banc basc, per oferir una comparació clara als accionistes. Finalment, la Vela sí que va llançar un pla financer detallat a quatre anys vista, si bé el mercat no el va veure amb bons ulls, en tant que, com diagnosticaven diversos analistes consultats per Món Economia, mostrava “el millor escenari possible” en totes les magnituds de la companyia.
L’alerta dels minoritaris
Les acusacions de manipulació del mercat dels inversors retail també es remunten setmanes; en concret fins a la publicació del fullet, el passat 5 de setembre. En la primera versió del document que marcava les pautes de l’OPA, el BBVA deixava diverses portes obertes: a una millora del preu, a un allargament del termini de vot -establert en primera instància en 30 dies, i que previsiblement es complirà- o a una renúncia al llindar d’acceptació del 50% que el mateix banc basc marcava com a objectiu ineludible per tirar endavant la compra del Sabadell. Les declaracions de Torres, però, negaven totes aquestes sortides alternatives: segons explicava el president, no hi hauria cap modificació del preu, en tant que, en les seves condicions originals, l’oferta era “enormement atractiva”. A més, no hi havia cap intenció d’aventurar-se a una segona OPA, i qualsevol acceptació inferior a la meitat dels drets de vot seria considerada un fracàs. Un mes després, el preu va fer un salt del 10% -ara bescanvien 4,8376 accions catalanes per una de basca- i la Vela ja delinea les condicions per quedar-se amb el 30% del banc i portar el partit a la pròrroga.
Aquesta doble cara podria, a parer dels menudistes, constituir una manipulació del mercat. Segons el president de l’associació, Jordi Casas, els compromisos públics dels directius bascos haurien d’haver anat perfectament alineats amb el fullet, i “això no ha passat”. Fins al punt que, fins i tot quan el BBVA va emetre una declaració davant la CNMV assegurant que renunciava a noves modificacions de l’oferta, alguns analistes consultats per aquest mitjà encara deixaven la porta oberta a millores del preu d’última hora. En aquest sentit, acusen el banc opant -i, especialment, Carlos Torres- d’haver portat a terme un “discurs de la por” que buscaria “condicionar el mercat” amb posicions que no haurien estat “transparents”.
També van llançar dards cap a la Comissió, a qui acusaven de “no estar regulant” en els moments més tensos de l’OPA. També han apuntat, com el mateix Sabadell, als majoritaris que han avançat la venda per possibles “aliances” amb el BBVA. En concret, posaven a la diana David Martínez Guzmán; una acusació que Torres ha negat amb vehemència, però que no ha estat desmentida per Oliu i González-Bueno. De fet, el president ha arribat a lamentar que el mexicà “no comuniqués al consell les seves converses amb BBVA”.
L’escut de la segona OPA
Si bé el període d’acceptació està pràcticament enllestit, accionistes i directius encara veuen una possible escletxa per a les males pràctiques entre els dos bancs: el preu equitatiu. En cas que el BBVA es quedi entre el 30 i el 50%, podria decidir activar l’alternativa, i tirar endavant l’operació renunciant a la meta d’acceptació prèvia. En tal cas, ell decret espanyol d’OPAs obligaria a llançar-ne una segona, completament en efectiu i amb un preu pactat amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors, que s’hauria de concretar completament en efectiu, sense component en accions. Segons la norma, el preu pactat hauria de calcular-se d’acord amb la cotització mitjana de la jornada en què es transaccionin els drets de vot. Aquesta indicació ja obre un debat, en tant que la liquidació de les accions ja adquirides es donaria entre el 17 i el 21 d’octubre. Tot i això, el Sabadell ja ha deixat veure la primera data podria encaixar.
Un càlcul com aquest, però, estaria subjecte a potencials incidències: inversors interessats podrien, per exemple, vendre paquets d’accions per provocar baixades en la cotització i retallar el preu equitatiu. La norma, val a dir, deixa marge al regulador per modular les xifres en cas que detecti fenòmens com aquest. Tot i això, tant menudistes com directiva ja han demanat que la CNMV faci públics els paràmetres que farà servir per esbrinar el muntant que imposarà en cas de segona OPA, per donar als accionistes tota la informació possible abans de prendre una decisió. Ara per ara, no ho ha fet. Consultada per Món Economia, la Comissió ha respost que no comunicarà “les següents passes” fins que no es faci públic el percentatge d’acceptació de la primera oferta, que s’espera per a finals de la setmana vinent.
