En els últims tres anys l’statu quo ha canviat per complet per a les petites i mitjanes empreses del país. Un dels aspectes que més afectació han patit les pimes ha estat a l’hora de distribuir les seves despeses. Després de l’explosió de la covid va arribar el gran boom per la digitalització, alhora que es van veure afectades per un increment de costos derivat de la crisi de les cadenes de subministrament. Per si no n’hi hagués prou, en plena recuperació postcovid va esclatar la guerra a Ucraïna que va portar una inflació que feia més de quaranta anys que no es veia derivada dels alts preus de l’energia. Això ha obligat aquestes pimes a reinventar-se a marxes forçades en els últims anys per adaptar-se a una nova realitat que no havia d’arribar tan de sobte.
Tres anys després de la covid el neobanc Qonto, ha estudiat les despeses dels seus clients, la immensa majoria pimes, per veure a què dediquen els seus recursos mes a mes. La realitat és que la digitalització i els serveis digitals juntament amb l’alimentació i els lloguers destaquen molt per sobre de la resta de despeses actualment. En aquest punt cal apuntar que Qonto ha fet l’anàlisi a través de les despeses d’aquestes empreses a través d’un altre banc, per la qual cosa podria ser que les pimes facin altres despeses en altres bancs o entitats financeres, una pràctica molt estesa en el món empresarial.
Les pimes avancen cap a la digitalització
Una de les principals partides dels pressupostos de les pimes en la digitalització en tots els àmbits de la vida empresarial. Des de Qonto asseguren que ja fa temps que registren creixements importants en l’ús d’eines que confirmen que un canvi de paradigma, com l’increment de targetes virtuals. En aquest sentit, destaquen que les pimes ja són plenament conscients que estar 100% digitalitzades els aporta un gran valor en la seva gestió interna dels processos, la integració amb els seus proveïdors o la relació amb els seus clients.
En un sentit molt semblant es pronuncia Moisès Bonal, responsables d’estudis i política sectorial de Pimec, que també ha vist un augment en l’ús dels serveis digitals per part de les pimes, com per exemple amb el Kit Digital, una eina a la qual les empreses catalanes han acollit molt bé. Tot i això, l’economista també assegura que en el cas concret de Catalunya i les pimes catalanes el fet de començar a usar solucions digitals depèn més del que reclami el proveïdor. En aquest sentit, Bonal recorda que si una empresa fa trenta anys que té un mateix proveïdor el més normal és que la transacció es faci per transferència i no tant a través d’una solució digital.
Augments dels lloguers i en alimentació
A propòsit d’això, Qonto també ha notat que en el context d’inflació elevada que ha viscut Europa en l’últim any, la despesa de les empreses europees va augmentar en partides com l’alimentació i el combustible. A més, l’augment del treball a distància a causa de la covid i la posterior política de flexibilitat a les oficines també sembla haver repercutit en el pagament del lloguer d’oficines i en les condicions laborals dels empleats i autònoms de les pimes. L’import mitjà destinat al lloguer d’oficines a l’estat ha augmentat un 40% en l’últim any i mig. Tot i això, pel que fa al lloguer d’oficines pot ser que hagi augmentat el preu de les mateixes i que, per tant, aquest augment no sigui en l’àmbit qualitatiu dels espais sinó una conseqüència directa de la inflació i l’augment dels preus. Des de Pimec, Bonal assegura que aquest augment de la partida és una impressió qualitativa, ja que no tenen dades concretes, però recorda que el teletreball ha perdut molta força des de la tornada a la normalitat posterior a la covid.
Per altra banda, la volatilitat en el preu de les matèries primeres i especialment dels aliments, va tenir també el seu reflex en l’augment dels imports mitjans destinats per les pimes a Europa. Durant el desembre del 2022, a l’estat la partida destinada a la compra d’aliments es va incrementar un 27,5% en comparació amb el mes anterior, una dada molt semblant a la que va registrar Alemanya. Itàlia va registrar un augment superior, concretament del 32,5%, mentre que a França, amb un 15%, va ser el país on es van registrar menors increments intermensuals entre els clients de Qonto.
Ferrocarril sí, però no del tot
Pel que fa a l’ús del tren, des de Qonto apunten que quan es tracta de viatges de negocis continua sent el mitjà de transport que acumula més reserves de bitllets en tots els mercats on opera Qonto. Pel que fa a Catalunya, la situació és lleugerament diferent, ja que Bonal recorda que el sistema ferroviari al país és limitat i pràcticament l’única ruta realment eficient és cap a Madrid. És per això que l’economista assegura que els empresaris catalans, quan poden, sí que prefereixen usar el tren, encara que molts cops la manca de rutes realment eficients provoca que es decantin pel transport aeri.
A més, Bonal també assegura que des de l’esclat de la pandèmia les empreses han limitat molt els viatges de negocis i actualment només es fan quan són realment imprescindibles o importants, com per exemple anar a tancar tractes o assistir a congressos. En aquest sentit, assegura que molts empresaris es decanten per reunions virtuals quan aquestes són poc importants o han de ser molt curtes, ja que aplicacions com Zoom o Microsoft Teams els fan ser molt més eficients.
Espanya i Itàlia confien més en les targetes virtuals
Ple que fa a l’ús de les targetes, Qonto ha detectat un increment en les denominades virtuals. En terme de nombre mitjà de pagaments per empresa, les targetes virtuals ha crescut el triple de ràpid que les tradicionals els últims mesos. Malgrat aquest important creixement, la xifra de transaccions amb targetes virtuals no és la mateixa que la de targetes físiques, que continuen sent les més utilitzades entre les pimes i autònoms europeus, amb un 60% d’ús mitjà de les targetes físiques. Tot i això, a Espanya les virtuals ha tingut molt èxit en els últims anys.
Des del neobanc apunten que les pimes i autònoms espanyols “mostren especial preferència per l’ús de les targetes virtuals”. En conjunt, les transaccions realitzades amb targeta virtual van representar el 60% del total realitzades a Espanya durant l’últim any i mig entre els clients del banc i el nombre mitjà de transaccions en línia ha augmentat un 8% a Espanya, en comparació amb el mateix període de 2022.
Pel que fa als pagaments online, des de l’any passat, la mitjana de transaccions per empresa ha augmentat significativament tant per a pagaments offline com en línia. No obstant això, els pagaments en línia comencen a guanyar en freqüència, mostrant un creixement del 40% en el primer trimestre de 2023, enfront de només un 5% registrats en els pagaments offline.
