La mida del teixit empresarial català és, per al món patronal del país, un dels grans obstacles per al creixement. Segons un estudi elaborat per l’Observatori de la Pime de Pimec, només un 0,2% de les empreses que operen des del principat són grans. És menys de la meitat que, per exemple, a Alemanya, a on la ràtio és del 0,5%. “Tot el món és un món de pimes; però aquí falten empreses més grans”, reflexiona el professor d’econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra i director de l’Observatori, Oriol Amat. Segons la patronal, “aquesta realitat limita la productivitat, la capacitat d’inversió, la internacionalització i la competitivitat del país”. Per eliminar aquests límits, han proposat més d’un centenar de mesures per afavorir l’expansió de les empreses del país, articulades al voltant d’una Llei d’Impuls al Creixement Empresarial, dedicada a “superar el dèficit de dimensió” que pateix tant el Principat com el conjunt de l’Estat espanyol.
Cañete recupera, entre les mesures que ha destacat, algunes reivindicacions històriques de la patronal, com ara “una finestreta única veritable” per restar tràmits burocràtics a les empreses. També exigeixen una harmonització normativa entre les administracions, per evitar que les pimes del país hagin d’entomar tràmits paral·lels, sovint contradictoris, amb diversos nivells reguladors. L’eliminació de la burocràcia centra bona part de les reclamacions que planteja la patronal; des de fixar terminis màxims per a la resolució d’expedients administratius fins a una reducció del cost notarial i registral, que sovint fa d’aturador per a l’emprenedoria.
Mesures noves i velles
Segons l’enquesta publicada per l’entitat, la mida de les empreses catalanes és símptoma d’una malaltia estructural, que no té res a veure amb la voluntat dels emprenedors. Les xifres presentades per Pimec revelen que set de cada 10 empresaris del país “volen créixer, però tenen problemes per fer-ho”. Es troben, entre altres qüestions, amb tanques reguladores, una legislació poc adaptada a les seves situacions particulars, impostos excessius i un forat de finançament que es va agreujant en un sistema bancari cada cop més concentrat. “Els empresaris catalans farien de tot per créixer, però no els hi deixen. Hi ha excessives barreres”, ha denunciat Cañete. En aquest sentit, ha reivindicat la tasca de Pimec en els darrers anys, recordant mesures com el paquet legislatiu SME Relief, impulsat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; o la rebaixa de l’impost de societats a les microempreses, que passarà del 23 al 17% per als primers 80.000 euros tributats a partir del 2026.
De cara a la relació de les empreses amb l’administració pública, Cañete també proposa reformes que articulin una fiscalitat “justa i tractora”, que faciliti les inversions de les empreses i les encamini cap al creixement. Per a Amat, un apunt important és eliminar els desincentius impositius a la caixa de les empreses. “Cal incentivar que les empreses reinverteixin els beneficis en creixement, innovació i digitalització, en comptes de repartir dividends”, assegura el professor. Amb la fiscalitat actual, l’agència tributària força els empresaris a desfer-se de la seva caixa, perquè colla més les empreses que tenen una ràtio més elevada de caixa sobre deute a curt termini. Això, sosté l’expert, treu el coixí de seguretat que protegeix el teixit productiu de batzegades macroeconòmiques: “quan ve una crisi o esclata una bombolla, les empreses sense tresoreria es moren”, alerta.
Pressió als partits
Per a Cañete, la llei de creixement seria un vehicle possible per implementar aquestes reformes. Tot i això, “moltes d’elles, si no totes, podrien anar a la llei de pressupostos”, tant de la Generalitat com del govern espanyol. En aquest sentit, la patronal s’ha mostrat preocupada per la manca d’acords, sovint per “motius partidistes”, per tirar endavant els comptes públics. Més encara quan ni l’executiu de Madrid ni el català van a temps per presentar la que hauria de ser la llei central de les respectives legislatures, que no han pogut tirar endavant en els últims dos cursos. “La llei ha de ser un compromís polític amb el creixement de les empreses, i els pressupostos han d’anar en el mateix sentit”, exigeix Cañete. No ha volgut esmentar cap partit concret com a objectiu de les seves crítiques, malgrat haver estat preguntat explícitament per la posició de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats. “Esperem que deixin de banda consideracions partidistes i trobin acord per aprovar els pressupostos. Una empresa no funciona sense comptes, i un estat, tampoc”, lamenta el líder patronal.
