L’Associació Espanyola de la Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA) recorreran l’impost a la banca del govern de Pedro Sánchez. Les entitats que agrupen les entitats del sector financer a l’Estat optaran per la via contenciós-administrativa per impugnar el tribut amb què Hisenda busca gravar els beneficis extraordinaris que les finances han acumulat durant el 2022. Les grans firmes espanyoles van disparar els seus guanys fins a superar els 20.000 milions d’euros durant el curs.
Les patronals bancàries espanyoles fonamenten el recurs en el document en què el Banc Central Europeu qüestionava a principis del passat novembre certs detalls de l’entramat legal amb què l’executiu de Sánchez ha bastit l’impost. Segons l’organisme monetari, la taxa podria “posar en perill una transmissió fluida de les mesures de política monetària”. El BCE qüestionava, en la seva anàlisi, la “proporcionalitat” del cobrament respecte de la baixa rendibilitat sobre capital de la banca espanyola.
L’executiu espanyol justifica el seu impost com a resposta als “beneficis extraordinaris” que han deixat a les arques dels grans bancs de l’Estat de la mà de les cinc pujades de tipus d’interès imposades pel Banc Central Europeu. Si bé les entitats no neguen els guanys, consideren que hi ha certs punts cecs legals en la seva construcció. Tot i això, no han demanat mesures cautelars que poguessin provocar la suspensió temporal del tribut. Així, el procés podria allargar-se mesos.
Recaptació milionària
Segons ha definit el ministeri d’Hisenda, l’impost grava el 4,8% dels interessos i comissions de les entitats amb ingressos superiors als 800 milions d’euros el 2019. Així, en els dos anys que hauria de romandre en vigor la mesura, acabarien a les arques espanyoles un total de 3.000 milions d’euros, a ordre de 1.500 milions el 2023 i uns altres 1.500 el 2024.
Entitats afectades
La gran banca de l’Estat ha tancat el 2022 amb un creixement dels seus beneficis nets proper al 30% en termes interanuals. Els principals afectats pel gravamen –BBVA, Santander, Caixabank, Sabadell, Bankinter o Unicaja– acumulen 20.849 milions d’euros en guanys nets durant el curs. Els dos bancs catalans de la llista, Caixabank i Sabadell, han declarat 3.145 i 859 milions d’euros de balanç definitiu, mentre que abonaran només 400 i 170 milions d’euros a les arques de l’Estat. Tot i això, les entitats representants sostenen el recurs contra l’aportació.
2 
