La patronal espanyola es resisteix a deixar entrar veus catalanes en un organisme consultiu per a la gestió de convenis col·lectius. Segons ha avançat La Vanguardia, la CEOE ha presentat un recurs davant l’Audiència Nacional per evitar que Pimec tingui accés a la Comissió Nacional Consultiva de Convenis Col·lectius. L’entitat que presideix Antonio Garamendi argumenta que la representativitat de la patronal de les pimes catalanes és “limitada i residual”, i busca excloure-la dels espais de deliberació empresarial de l’estat. Actualment, la CEOE concentra cinc dels sis seients del consell, mentre que la Cepyme ostenta el restant. En cas d’aplicar-se l’ordre del ministeri de Treball, serien els de Garamendi els que perdrien un vocal en favor dels d’Antoni Cañete.
La CEOE fa temps que cerca aïllar Pimec fora dels comitès de presa de decisions empresarials a escala estatal. De fet, ja va recórrer l’ordre de donar a la patronal catalana accés a la comissió de convenis el passat mes d’agost. Amb aquest moviment, Garamendi intenta assegurar-se ser l’única veu empresarial en la gestió dels acords col·lectius, en tant que la Cepyme, l’organització de petites i mitjanes empreses que també forma part del comitè, és dins l’estructura de la confederació de la gran empresa espanyola.
“Preocupant i sorprenent”
La patronal de les pimes catalanes s’ha mostrat “sorpresa” per les resistències del gran empresariat espanyol a la seva entrada a la comissió de convenis. L’organització que presideix Antoni Cañete s’ha anat fent lloc en alguns dels espais clau de la representativitat empresarial a l’Estat. Després de guanyar l’accés a la Comissió Consultiva el febrer del 2024, es va garantir una cadira al Consell Econòmic i Social, la “màxima representació a escala estatal” entre les organitzacions patronals. La veu de l’entitat, defensen els de Cañete, “no pot continuar ignorant-se”, en tant que representen el 70% de l’ocupació i el 99% del teixit empresarial de Catalunya. La seva entrada a les taules gestores de l’Estat, reiteren, garanteix “un model de diàleg social realment plural, justificat i representatiu”.
