“El liberalisme també són regles, també és un conjunt constructiu”, va proclamar dissabte passat al Fòrum Re(I)nnovem de l’Institut Ostrom Juan Ramón Rallo, degà de la Universitat de les Hespèrides i professor de les universitats Francisco Marroquin, la IE University i la IE Bussines School. Autor de diferents manuals de consulta obligada per a liberals desperts i el tercer economista més influent del món a la jungla digital, per darrere només dels patums Paul Krugman i Yanis Varoufakis, Rallo suma i multiplica quasi un milió de seguidors al seu canal de YouTube.
A les deu del matí cent cinquanta persones -quasi tots jóvens, quasi tots hòmens- omplien la sala habilitada d’un cèntric hotel de Barcelona per escoltar Juan Ramón Rallo, que havia volgut titular la seua conferència “El liberalisme el 2024. Les idees poden canviar el món”. Empresaris, universitaris, estudiosos, economistes, polítics o aspirants a qualsevol d’aquestes categories no es volien perdre la intervenció del jove economista que determina tendències i adhesions al món de llarga tradició liberal.
Juan Ramón Rollo no hi va poder ser en presència i va impartir enginy en una videoconferència, en la qual va espigolar i destriar entre “institucions formals” -reglaments, codis, lleis, normatives i aquells que les han de fer complir- i “institucions informals” -tradicions, religions, cultura, moral… Les idees liberals formen part d’aquesta segona categoria. Rollo les va reivindicar, enfront del catecisme marxista, com a “motor de la història” que condiciona les institucions formals i limita els abusos polítics i econòmics. “La batalla de les idees per transmetre principis liberals influeix en els valors i alhora facilita l’impuls tecnològic i econòmic”. “És una batalla que s’ha de donar perquè és el nostre gra de sorra per millorar la societat i s’ha de fer generació rere generació”, va reblar.
Creixement empresarial, economia verda i administració pública
Després d’aquesta primera intervenció es van anar encadenant les taules redones, que van abordar el rellançament del creixement empresarial a Catalunya, els reptes i les oportunitats de la transició energètica i l’economia verda, i la reforma de l’administració pública.
En la primera van participar Cristina Pruñonosa, directora de l’Oficina de Gestió Empresarial i impulsora de la Finestreta Única Empresarial; Mercè Conesa, CEO de l’associació empresarial Barcelona Global, i David Garrofé, empresari, membre de Fem Vallès i de la junta directiva de Mútua de Terrassa.
Pruñonosa va explicar què és aquesta finestreta única, que pretén “resoldre les necessitats dels nostres clients”, sovint desbordats i atabalats per una selva normativa i una lasanya administrativa que dissuadeixen els més audaços. Conesa va desgranar les dificultats que ha d’intentar vèncer qualsevol intent de negoci a Barcelona: “barreres burocràtiques, barreres fiscals i accés a l’habitatge”. Garrofé va definir l’Estat com “un soci obligat i robust de qualsevol empresa, que des del començament no ens ho posa fàcil”. Va reivindica recuperar la il·lusió col·lectiva i va denunciar que, si en tingueren l’oportunitat, la majoria dels empresaris catalans es vendrien el negoci. L’empresari va enumerar els problemes que ha d’intentar superar qualsevol projecte en aquest àmbit: “hiperregulació, canvis sovintejats en la normativa, fiscalització selectiva, lentitud exasperant en la resolució de conflictes, mancances en infraestructures i magra inversió pública en innovació”.
Els ponents de la segona taula, sobre transició energètica, van ser Carmen Gimeno, secretària general de GEODE; Virgínia Guinda, vocal del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, vicepresidenta de Foment del Treball i presidenta de la Comissió d’Energia d’aquesta entitat; Susanna Grau, directora de l’Autoritat Catalana de la Competència, i Pau Vila, empresari del sector del paper i president de l’Institut Ostrom.
Catalunya, ni energies renovables ni productivitat
Gimeno va contextualitzar la situació europea i va explicar que, arran de la crisi de la guerra a Ucraïna, la Unió Europea ha accelerat el desplegament de les energies renovables per reduir les dependències del gas rus. La secretària general de GEODE va explicar els nous reptes de la nova Comissió presidida per Ursula von der Leyen. Al seu parer, proposarà nous preus energètics i moderarà la velocitat de l’Agenda Verda, una situació que permetria a Catalunya “fer els deures pendents”. Guinda va demanar als assistents que llegeixin l’Informe Draghi i va constatar que mentre que a Espanya les energies renovables han augmentat en els darrers anys el 40 per cent -“no és el cas de Catalunya”, que és a la cua de tot- la indústria només ha crescut l’1 per cent. Aquesta millora, doncs, no condiciona la productivitat”.
Virgínia Guinda va afirmar també que Foment està a favor de la moratòria nuclear, una proposa que va ser rebatuda per Pau Vila, segons el qual arran de l’accident de Fukushima les mesures de seguretat que han de regular les centrals encareixen excessivament el preu d’aquesta energia: “Només amb subvencions estatals pot competir amb les fòssils i les renovables”. El mateix Vila va definir el creixement d’aquestes darreres com “una gran oportunitat”, però que a Catalunya s’ha frustrat fins ara per “una regulació excessiva i una judicialització de qualsevol petit conflicte encara més insuportable”: “Hem perdut una dècada per unes normatives que, en tots els àmbits, fa més de 100.000 pàgines, que tenen més gruix que alçada la Sagrada Família”. Susanna Grau va demanar al sector públic més responsabilitat: “Ha de fixar objectius, ha de planificar estratègies i les ha d’executar amb encert”.
Moltes regles, però poc observades
La darrera taula, que abordava la reforma de l’administració pública -eternament pendent o executada amb resultats que provoquen més nosa que servei-, va ajuntar Guillem López Casasnovas, cartedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra; Germà Bel, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona i director de l’Institut de Recerca en Economia Aplicada, i Elena Costas-Pérez, doctora en Economia per la Universitat de Barcelona i sòcia de KSNET, empresa especialitzada en la transferència de coneixement i l’avaluació de polítiques públiques.
La ironia sempre esmolada de Germà Bel -celebrada pels assistents- va acompanyar la displicència crepuscular i intel·ligent de Guillem López Casasnovas i les aportacions que miraven de resultar constructives d’Elena Costas-Pérez.
Germà Bel va començar fixant el marc autòcton que ens condiciona: “La nostra tradició administrativa ve del dret napoleònic, que, al contrari que la nòrdica, partidària de poques regles però observades, pretén fixar moltes regles però poc observades. Això contempla excepcions perquè les coses funcionen, però aquestes excepcions reforcen el poder”. Bel va sentenciar que les comissions que es formen davant qualsevol problema “acaben sent inútils per a l’acció efectiva”, perquè “el sector públic viu dins un núvol i dins la certesa que aquí no passa res”.
Per a l’exdiputat, “caldrien reformes profundes, però cap de les part involucrades, ni comissions ni polítics, no hi veuen un guany, sinó un risc evitable”. Com que al seu parer, “tampoc hi ha una demanda social que exigesca canvis, l’únic remei possible hauria de ser la via penal, la modificació del codi penal per castigar els incompliments i les incompetències, una eventualitat que paralitzaria les administracions, provocaria el big bang i faria que apareguera aquesta demanda social”. Mentrestant, Germà Bel va proposar continuar amb “les prescripcions clàssiques”, provar “el radicalisme selectiu”, que va definir com “portar un canvi, només un, fins al final”, i millorar “el suport tecnològic de les administracions”.
Guillem López Casasnovas va definir, com tots els altres participants, el mal de les administracions públiques com l’“alta regulació”, que “no té solució”. El catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona va concloure que es mira amb pessimisme les propostes de reforma global. Elena Costas-Pérez, però, va concretar una de les vies per intentar millorar la situació: “Soc partidària de les avaluacions en la implementació per aconseguir objectius públics”, que al seu parer s’han demostrat útils en diversos casos.
Juan Ramón Rallo i Ernest Pérez-Mas
A la nit l’Institut Ostrom va celebrar el lliurament anual dels seus premis al lideratge intel·lectual i a l’empresarial, amb un sopar de gala que va aplegar representants de les principals patronals catalanes i polítics, entre els quals hi havia el conseller d’Empresa i Treball. Miquel Sàmper va intentar restablir la confiança perduda a còpia de dècades remarcant el compromís del seu govern “amb la reducció de la burocràcia i la simplificació administrativa per erigir Catalunya en un ecosistema empresarial i industrial altament atractiu”. A les taules n’hi havia que comentaven que, si haguera assistit a les taules redones, el conseller potser no hauria recorregut als brindis a l’esperança habituals.
Els dos guardonats en aquesta convocatòria van ser, d’un costat, l’empresari i president de Parlem Telecom, Ernest Pérez-Mas. Pérez-Mas ha creat el primer gran grup de telecomunicacions d’origen català i ha aconseguit situar Parlem Telecom entre els líders en quota de mercat de serveis generalistes de telecomunicacions. De l’altre, Juan Ramón Rallo, que a la nit sí que va assistir al seu homenatge i que va ser reconegut per la seua trajectòria intel·lectual i acadèmica.
