El sector de les telecomunicacions sempre ha estat de difícil accés per culpa de la gran inversió que suposa desplegar tota la tecnologia i infraestructura que requereix. Ara bé, amb l’arribada de la fibra òptica tot feia pensar que aquest fet canviaria i van començar a sorgir operadores més petites que aporten més competència a un mercat que, tot i això, segueix sent un oligopoli encobert. A Catalunya aquesta fal·lera per les operadores de telecomunicacions ha portat a tenir-ne més de 70 repartides per tot el territori -la majoria molt petites- que lamentablement en els pròxims anys hauran de lluitar, de nou, contra la concentració del sector després de les últimes modificacions legislatives de la Unió Europea, que busca tenir pocs operadors i molt grans. Els exemples d’aquests operadors són clars, Telefónica, Vodafone, Orange, Tim o Deutsche Telekom.
Davant d’aquesta circumstància, el CEO i fundador de Parlem Telecom, Ernest Pérez Mas, assegura que si les empreses catalanes no volen acabar diluïdes en empreses més grans la solució és ajuntar-se en un sol operador català i així, com a mínim, poder negociar millors condicions gràcies al gran nombre de clients que podrien arribar a captar. Ara bé, l’empresari català també recorda que aquestes operadores catalanes amb prou feines arriben al 5% de la quota de mercat, el que vol dir que el 95% del mercat l’ocupen les operadores tradicions com Telefónica, Orange o Vodafone.
Davant d’aquest conflicte ja tenim els primers casos de concentració d’empreses de telecomunicacions a Catalunya. L’últim exemple va ser el naixement de Vera, sorgit de la fusió entre Goufone, Iguana i Soomfibra. De fet, el CEO de la nova companyia, Marc Mundó, assegura que en els últims anys s’ha produït una concentració enorme dins del sector perquè, en efecte, si aquests operadors locals volen competir en el mercat actual han d’unir-se per sobreviure. De fet, a llarg termini Mundó coincideix amb Pérez Mas i també li agradaria que s’arribés a la creació d’un operador nacional amb capital 100% català i infraestructura pròpia, un fet que seria clau per a les infraestructures del país.
Per la seva part, els fundadors de Fibracat, Meritxell Bautista i Josep Olivet, recorden que la idea d’aquesta concentració sorgeix de la normativa europea i ha provocat que tot el mercat europeu hagi tendit a aquesta fusió d’empreses. De fet, ells defensen que aquestes fusions també arriben per aspirar a competir amb les grans operadores. Ara bé, tot i aquesta aspiració, consideren que si les operadores locals volen ser realment competitives hauran de buscar algun tipus de col·laboració o aliança amb una gran empresa per poder accedir a millor tecnologia. A més tot aquest context s’uneix al fet que les grans empreses i fons d’inversió també han entrat en una fase molt agressiva de compra o absorció d’operadores més petites.
Vendre “és un risc”
Davant d’aquesta situació hi ha empreses -com va fer Fibracat en el seu moment- que opten per donar entrada a fons d’inversió externs, com recentment ha estat el cas de la catalana XTA. Jordi Bastardas, fundador i director general de la companyia, assegura que, evidentment, donar entrada a un fons d’inversió és un risc per a la companyia, perquè sempre pot sortir malament. Alhora, però també recorda que és una oportunitat per a l’empresa de seguir creixent i aglutinar més infraestructura. En aquesta línia, assegura que la seva confiança en el fons, Olin Group, compleix les condicions necessàries que buscaven des d’XTA i afegeix que ells feien un any i mig que buscaven un soci financer per donar un nou impuls a l’empresa i poder arribar a abastar tot el territori català. De fet, Bastardas considera que haver seguit sols també hagués estat un risc i ara poden mantenir el projecte i l’equip de cara al futur, encara que admet que, evidentment, en cas de discussió qui acabarà manant serà el fons d’inversió. A més afegeix que tot i que el fons tingui la seu a Madrid, ell creu que si fos català la situació seria molt semblant i no canviaria massa.
Sobre aquesta venda d’un negoci local, Bautista i Olivet, que ho han viscut, recorden que el volum d’inversió per a una operadora és altíssim i afegeixen que arriba un moment en el qual “no pots créixer més per tu sol” i has d’acabar buscant una inversió externa. Alhora, els cofundadors de Fibracat recorden que darrere d’aquestes operacions hi ha una intenció genuïna de creixement de la companyia i que quan accedeixen a l’entrada d’un fons o empresa més gran t’has d’acabar fiant dels contractes signats. Tot i això, recorden que si no es compleixen els contractes hi ha repercussions legals, un camí que ells mateixos ja estan seguint. Sobre la compravenda d’empreses, Bautista afegeix que ara mateix el sector de les telecomunicacions a Europa viu un moment molt competitiu i fins i tot una mica de “canibalisme”, ja que moltes empreses estan aprofitant per comprar i creu que les empreses petites “ho passaran malament”.
Sobre això, Bastardas afegeix que ell creu que els operadors locals se seguiran venent en els pròxims anys, ja que en el negoci de les telecomunicacions o creixes o decreixes i no hi ha un terme mitjà normalment. A més considera que si adherint-se a empreses més grans se’ls brinda aquesta oportunitat de seguir creixent. Ara bé, també avisa que fusionant-se, com ha estat el cas de Vera, a vegades pot ser complicat, ja que cada empresa funciona diferent i no sempre pots trobar punts en comú.
Amb la venda d’empreses es perd “la visió del territori”
A propòsit d’això, cal recordar que en els últims anys han estat diverses operadores catalanes les que han estat venudes a fons d’inversió estrangers, com recentment ha fet XTA o ja va fer la mateixa Fibracat fa un parell d’anys. Davant d’aquesta situació Mundó lamenta que amb l’entrada d’aquests grans players al mercat català “es perd la visió del territori”, que era el que caracteritzava les empreses locals els últims anys.
Per la seva part Pérez Mas considera que aquestes vendes són una “notícia lamentable” pel sector de les telecomunicacions català. Alhora, el CEO de Parlem ha assegurat que el camí que ha emprès XTA li recorda al que va passar amb Fibracat. A tot això ha sentenciat que no creu que sigui realista que una empresa inverteixi més de 100 milions d’euros en una companyia que només en factura vuit, afegint que l’anunci és per “dissimular”.
La fusió de MásMóvil i Orange no deixarà res a Catalunya
A tota aquesta situació, se li suma que en els pròxims mesos, si tot va tal com està previst, es consumarà la fusió entre MásMóvil i Orange, que originarà l’operador de telefonia més gran de tot l’Estat, fins i tot per davant de Telefónica. Davant d’aquesta circumstància tant tots quatre empresaris del sector asseguren que el més probable és que cap empresa catalana podrà assumir la compra perquè no hi ha prou múscul empresarial i la idea, a més, és que qui compri aquesta xarxa esdevindrà -tret de sorpresa majúscula- el quart operador de l’estat. En definitiva que passi el que passi per als operadors catalans tot continuarà igual, ja que hauran de seguir llogant la xarxa de telefonia mòbil a una gran empresa de telecomunicacions d’àmbit estatal. De fet, Olivet considera que les empreses millor situades per aquesta compra són Digi, Adamo – amb seu a Barcelona-, Finetwork i Avatel, encara que la primera de la llista és la que té més números per emportar-s’ho.
15 
3 