El sector petrolier tira endavant una de les seves demandes històriques tot i el caos de la comissió d’Hisenda del passat dilluns. Enmig d’una intensa batalla fiscal, les associacions empresarials del món dels hidrocarburs aconsegueixen que la reforma de l’IVA que carrega les interaccions de les operadores passi al ple del Congrés -sota el paraigua de l’impost complementari del 15% a les multinacionals-. La coneguda com a “solució italiana” que les principals associacions del sector demanaven per combatre el frau creixent vinculat als hidrocarburs, doncs, serà incorporada al dictamen que els diputats votaran el pròxim dijous -sense una majoria assegurada, tal com va demostrar la maratoniana reunió, que es va allargar prop de 8 hores-. La victòria en la reforma de l‘Impost sobre el Valor Afegit suposaria el gran punt positiu per a una indústria que esperava també guanys que finalment no han arribat, com ara la caiguda definitiva de l’impost a les energètiques -que Moncloa recuperarà, amb la incògnita dels vots favorable, en forma de decret llei-. D’aquesta manera, la mesura reclamada per l’empresariat adreçada a tapar una de les principals escletxes que detectaven entre el seu teixit de negoci sobreviu a una jornada que ha acabat amb moltes de les aspiracions de l’executiu -com ara l’impost a la banca o el tipus aplicable a les socimis-.
Malgrat que la urgència més gran, a ulls de la indústria, estava al manteniment de l’impost de les energètiques -ressorgit per l’acord entre govern espanyol, BNG, ERC i EH Bildu, però amb poc recorregut a l’hemicicle-, el de l’abonament de l’IVA era un conflicte que arrossegaven des del 2015, quan la reforma de la llei d’hidrocarburs va autoritzar les empreses detallistes a vendre carburant sense haver assolit el títol d’operador del sector. D’ençà, tal com denuncien les patronals que aixopluguen els negocis petroliers a totes les escales, el decalatge entre l’ingrés de l’IVA dels compradors i l’abonament del mateix a les administracions ha deixat la porta oberta a un frau que, segons recordava el president de Nieves Energia, Luís Nieves, podria ascendir fins al 20% de la facturació de la indústria. Les empreses en qüestió creaven societats fantasma per comprar carburant a un dipòsit fiscal sense abonar l’Impost sobre el Valor Afegit i el revenia repercutint la taxa, per després dissoldre-la abans de complir les seves obligacions impositives. Ara, a l’espera d’un tràmit parlamentari que sembla comptar amb la majoria de l’hemicicle, aquest greuge quedaria resolt.
L’IVA, per avançat
D’acord amb diverses esmenes presentades principalment pel PNB i el PSOE, que han estat aprovades i passaran al ple per a la seva votació definitiva, les empreses ja no podran colar-se per aquesta escletxa legal. Segons detallen fonts sectorials, en cas que els legisladors ratifiquin la norma, “qui vulgui traure producte de les terminals petrolieres haurà d’abonar el 110% de la quota de l’IVA per avançat; o bé assegurar aquesta mateixa xifra via aval bancari”. Així, per una banda, l’erari públic s’assegura l’ingrés en termes de valor afegit que abans defugien els defraudadors i, per l’altra, s’evita que operadores no majoristes – sense els requisits reguladors que sí que afecten les especialitzades – tinguin accés a aquestes transaccions sense un important suport financer, atès que només les firmes amb prou múscul financer podran entomar aquesta despesa. Amb aquest moviment, asseguren els operadors, s’adreça un forat impositiu que el 2023 va arribar als 2.000 milions d’euros, segons fonts del sector. A més, la mesura permet la vigilància de l’extracció, en tant que abans de cada moviment “es farà una consulta per comprovar si l’extractor compleix els requisits d’haver presentat l’aval o haver liquidat l’IVA”.
Una majoria solvent
Malgrat que només els diputats bascos i catalans havien, en un primer moment, declarat el seu suport a la iniciativa, finalment els grans partits espanyols s’han avingut a concedir aquesta qüestió. Les esmenes del Partit Nacionalista Basc i grup socialista referents a aquest afer, de fet, han entrat al dictamen de la comissió pràcticament sense oposició, recollint el clar sí de Populars i Socialistes. El diputat conservador Santiago Rodríguez, però, no ha deixat anar el seu vot sense presentar batalla política, en record a una de les derivades del cas Koldo. “Han hagut de trincar el soci d’Ábalos perquè ho tirin endavant”, ha etzibat el portaveu dirigint-se als representants socialistes; en referència al negoci de Víctor de Aldama i Claudio Rivas, que hauria generat més de 180 milions d’euros en beneficis irregulars als empresaris. Tot plegat, cal recordar, roman a l’espera de la votació al ple del pròxim dijous, que el sector preveu assequible, atès que han caigut del dictamen les esmenes més conflictives, i les que han romàs semblen obrir la porta a una majoria parlamentària. Un no, a més, suposaria un important batzac no només per a l’executiu, sinó també per a la relació de l’Estat amb la UE: l’impost mínim del 15% a les multinacionals que encapçala el dictamen s’havia d’haver aplicat el passat 31 de desembre, i no aprovar-lo suposaria posar en risc fins a 11.000 milions d’euros en fons europeus.
