Un estudi de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) culpa “l’oligopoli agroalimentari” de “l’encariment persistent” de la cistella de la compra que s’ha produït en els últims anys. Entre el 2019 i el 2024, el preu dels aliments s’ha disparat un 35% a Espanya, segons les dades del Banc Central Europeu (BCE). Una de les causes “estructurals”, segons recull l’informe, és la gran concentració empresarial del sector, que porta a un sistema “oligopolístic que maximitza beneficis” d’unes grans empreses que tenen una posició dominant a tota la cadena de producció i distribució. La principal prova de càrrec de la seva tesi és que els marges empresarials del sector agroalimentari han crescut un 38% en els últims quatre anys.
Rubén Martínez i Adrià Rodríguez, autors de l’estudi Per què puja la cistella de la compra, també assenyalen les mancances de la regulació pública a l’hora de contenir la inflació dels productes alimentaris i proposa controlar els preus dels aliments essencials, que són els que més s’han encarit els últims anys. També reclamen reorientar els subsidis i la fiscalitat per prioritzar l’interès general i revertir aquesta dinàmica. L’estudi, que també ha tingut en compte “causes externes” com els costos energètics, les disrupcions logístiques o els conflictes geopolítics, centra la seva anàlisi en les dinàmiques empresarials del sector agroalimentari com a factor “estructural” darrere de l’encariment de la cistella de la compra.
La inflació alimentària, que va tenir el seu punt àlgid després de la invasió d’Ucraïna el 2022, “s’ha convertit en una de les principals fonts d’estrès econòmic per a milers de llars”. De fet, segons l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’alimentació és la segona despesa familiar més important —s’endú el 23% del sou—, només per darrere de l’habitatge (34%).
Quins són els aliments que més s’han encarit
L’estudi de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) calcula que, en els últims anys, productes bàsics com la carn o la llet s’han encarit entre un 30% i un 50%, mentre que altres com l’oli d’oliva, el cafè i el cacau costen un 80% més. Els autors de l’estudi també alerten que en els últims anys s’ha produït el que en anglès s’anomena cheapflation, és a dir, que els aliments més assequibles són els que proporcionalment s’han encarit més. En concret, a l’estat espanyol el preu dels productes més barats s’han disparat un 37% entre el 2021 i el 2024, mentre que els més cars s’han encarit un 23%. “Aquest fenomen impacta especialment les llars amb menys ingressos, que substitueixen productes de qualitat per opcions més barates, però no menys afectades per la inflació”, adverteixen.
Segons les dades d’aquest mes de setembre, la inflació alimentària es manté en el 3% en l’índex harmonitzat de preus de consum (IHPC), però arrossega la motxilla de la inflació disparada d’anys anteriors. El 2023, per exemple, va superar el 15% i des del 2019 ha crescut més d’un 30%, segons el BCE.
Les causes darrere l’encariment dels aliments
L’estudi identifica dues causes estructurals per entendre la relació entre la inflació alimentària i l’augment dels beneficis del sector agroalimentari. La primera són les operacions especulatives de compravenda a curt termini de certes matèries primeres, fet que provoca variacions arbitràries del preu que no tenen relació amb la demanda o la disponibilitat. “Durant la crisi alimentària de 2007-2008, el preu de l’arròs es va triplicar, i el del blat i la soja es va duplicar, sense correlació directa amb la producció o la demanda física”, expliquen. La segona causa és el procés de concentració empresarial, que provoca una integració vertical de tota la cadena de subministrament que permet als grans grup reduir costos i fixar preus “menys sensibles a la competència del mercat”. Entre 2021 i 2022, les cinc grans multinacionals del sector van registrar beneficis amb increments d’entre el 75% i el 300%.
