Europa comença a reactivar la seva capacitat industrial. Després que el Banc Central Europeu hagi dissipat part de les pors del món econòmic a la guerra comercial llançada el passat mes d’abril pel president dels Estats Units, Donald Trump, el sector manufacturer de la Unió confirma la seva primera bona notícia en més de tres anys. El passat juliol, l’índex de gestors de compres (PMI, per les seves sigles en anglès) es va elevar fins als 50,7 punts. Cal recordar que qualsevol nivell per sobre de 50 suposa un creixement. Es tracta del primer període alcista des del març del 2022, abans de la crisi inflacionista provocada per la guerra d’Ucraïna.
L’Estat espanyol (54,3) i Grècia (54,5) lideren l’escalada en el mes central de l’estiu; mentre que Alemanya (49,8) i Àustria són (49,1) són les dues grans economies del continent que encara es mantenen en zones negatives. La locomotora de la UE, val a dir, s’apropa a l’escala positiva, però l’ancora la mala salut del sector de l’automòbil. Per la seva banda, França surt per primer cop en més de tres anys de l’espiral baixista en què havia caigut; així com ho fa Itàlia, si bé ambdós països registren increments de l’activitat comercial molt lleugers, amb un índex de 50,4.
Segons l’anàlisi, elaborada per l’històric Banc Comercial d’Hamburg i S&P Global, el motor de la recuperació ha estat el consum intern. De fet, les vendes industrials dins la mateixa Unió Europea han estat prou sòlides per superar una nova caiguda de les exportacions, que ja encadenen dos mesos a la baixa, sota el jou dels aranzels de Trump. Segons els experts d’HCOB, de fet, la davallada del mercat exterior és més intensa del que s’esperava, i el mercat comunitari n’haurà de prendre el relleu.
Malgrat la tendència a la recuperació, les empreses industrials de la Unió han retallat tant en termes d’aprovisionament com en força de treball. Segons l’informe del Banc Comercial, la majoria de negocis han aconseguit retallar les seves llistes d’espera de treball i, com a conseqüència, s’ha anotat una nova retallada en les plantilles del sector; si bé la del juliol ha estat “marginal, entre les menys importants que s’han vist en els últims 27 mesos”. Per la seva banda, moltes firmes productives han cercat millorar la gestió del seu working capital, limitant el producte disponible en magatzem i adaptant-lo a la demanda real.
Una recuperació “sostenible”
Segons l’economista en cap de l’HCOB, Cyrus de la Rubia, les xifres publicades aquest dilluns donen vises d’una “recuperació sostenible” entre les indústries de les principals economies del continent. Les fàbriques, raona l’expert, han “accelerat la producció més del que s’esperava”, i els consumidors interns han traslladat al mercat més demanda que en els primers mesos del 2025. D’aquesta manera, hi ha “esperança” perquè eñ creixement sigui sostingut en el temps. “La millor resposta contra els aranzels és enfortir la demanda domèstica, incloent-hi el mercat intern de la UE”, raona De la Rubia; que alerta que la manca d’unitat econòmica entre els 27 provoca costos addicionals per als exportadors “equivalent a unes barreres comercials del 44%”, al·ludint a un recent informe de l’FMI. Amb tot, l’economista crida a no caure en la complaença. “La recuperació és real, però fràgil. Les empreses encara pateixen per la incertesa; però l’augment de la producció i de les comandes de productes industrial és un signe de resiliència”, conclou.
