Grifols sembla haver-se baixat de la muntanya russa que conduïa des de fa un any i mig. La farmacèutica catalana encadena dos trimestres amb creixements del benefici a diverses magnituds -va triplicar entre el gener i el març, fins als 62 milions; i ha quintuplicat fins al juny, amb 177 milions al semestre-, i algunes de les seves fites clau apunten a un curs millor del que s’esperava. Durant una trucada amb analistes després de la publicació dels resultats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el CFO, Rahul Srinivasan, ha reiterat en diverses ocasions que “si s’aplica una progressió lineal, estaríem per sobre del full de ruta” indicat al Capital Markets Day del passat mes de febrer. Atès que el segon semestre de l’any sol ser més intens pel que fa a l’activitat dels hemoderivats; i que algunes de les càrregues de despesa, especialment la financera, també aniran a la baixa, els 3.677 milions en ingressos i l’Ebitda de 876 milions auguren, com a mínim, complir amb les metes pactades –7.600 milions pel que fa a facturació i més de 1.900 milions en el resultat brut d’explotació-. “El fort inici del 2025 ha continuat durant el segon trimestre”, ha celebrat el conseller delegat, Nacho Abia; que ha exposat davant els ulls del mercat uns comptes “robustos en tots els segments financers i de negoci”. L’expectativa per a l’accionariat, així com per a la jerarquia de l’empresa, és clara: cauteritzar la ferida oberta per l’informe baixista del fons especulador Gotham City Research el gener del 2024, i fer convergir l’operativa amb la visió del mercat.
Les aigües en què ha hagut de navegar l’empresa no han estat manses. Amb prop del 60% del seu negoci procedent dels Estats Units i el Canadà, la catalana està al punt de mira de la guerra comercial; més encara atès que el sector farmacèutic no gaudeix de les noves certeses generades per la capitulació comercial de la Comissió Europea. Tot i que la seva indústria encara no coneix els aranzels que Washington aplicarà a curt termini, Srinivasan celebra una “resiliència” organitzativa i de negoci que es fonamenta en una xarxa productiva més ampla que la de la competència. Com destaca el CFO, la firma compta amb més de 300 centres de plasma en territori estatunidenc, i compta amb “la xarxa més ampla de la indústria” fora del país. Això permet que els resultats sobrevisquin als hipotètics aranzels, a banda i banda: pot centrar la cadena de valor a totes dues ribes de l’Atlàntic, com demostra la seva recent inversió en una nova instal·lació a Lliçà de Vall, en la que invertiran uns 160 milions d’euros.
També han aconseguit un important escut contra el desequilibri de divises: en tant que concentra tanta part del seu negoci als EUA, l’abaratiment del dòlar respecte de l’euro arriscava un resultat a preus corrents “decebedor”, a ulls d’alguns analistes consultats -malgrat que no hi atorgaven més importància-. La companyia reconeix que l’apreciació de l’euro “pot afectar els ingressos i l’EBITDA”, tant al segon trimestre com a partir del juny. Ara bé, asseguren que “l’impacte serà pràcticament neutre” en les variables més rellevants, com ara el benefici, el palanquejament i la generació de caixa. “Aquesta previsió es fonamenta en la solidesa del negoci subjacent i la implementació de mesures específiques”, raonen. Estats Units afegeix un altre jou -aquest més esperat- al balanç, en forma dels efectes de la Inflation Reduction Act, un dels paquets legislatius estrella de l’administració Biden, que ha tingut un impacte de 58 milions d’euros sobre el balanç. Ara bé, Srinivasan apunta al creixement del resultat abans d’impostos -un 170% més que en el mateix període de l’any anterior- per assegurar que, fins i tot amb aquesta despesa, “l’avenç del negoci és fort”. Així ho observa també el head of equity de TREA Capital, Xavier Brun, que apunta la rellevància que “els resultats hagin anat bé quan l’fX ha anat a la contra”.

Les bones perspectives han permès avançar les previsions de generació de caixa, la gran variable observada pels analistes d’ençà de la crisi de Gotham, en tant que detalla la capacitat de la companyia per enfrontar els pròxims venciments del deute. Amb les dades del primer semestre a la mà, Srinivasan i Abia han millorat en 25 milions la previsió de FCF per al 2025, fins a una forquilla d’entre 375 i 425 milions d’euros. També ha millorat a un ritme satisfactori el despalanquejament: la ràtio de deute a Ebitda ha caigut fins al 4,2 vegades, un factor de 0,6 per sota del tancament del 2024 i de més d’un punt complet si es compara amb el mateix període del curs anterior. Aquestes dues variables han estat centrals perquè el Consell hagi aprovat un retorn al dividend quatre anys i escaig després: el darrer pagament a compte corresponia al primer semestre del 2021. La frenada del 2022, enmig de la compra de Biotest i encara sota els efectes de la pandèmia, sembla haver-se revertit completament. “Tornem al cicle tradicional de Grifols”, ha declarat el cap financer. És a dir, s’espera un segon dividend a compte corresponent al 2025 de cara a la primera meitat del pròxim curs.
Benvinguda al mercat
Malgrat que Grifols ha esperat fins al tancament de mercat a l’Estat per pronunciar-se sobre els resultats, la cotització als Estats Units denota una bona rebuda. Els ADR de la catalana a l’índex industrial Nasdaq escalen prop d’un 3%, i tornen a superar els 10 euros per acció per primer cop des del 2023. Al parquet local, els títols de Grifols han tancat la jornada de dimarts als volts dels 12,4 euros, un lleuger retrocés respecte del dilluns en una jornada moguda per al sector farmacèutic a la borsa. Els accionistes consultats per aquest mitjà van en la mateixa línia que el conjunt dels inversors i, de fet, esperen que les alces esdevinguin estructurals. Eduardo Breña, president de l’Associació d’Accionistes Minoritaris de Grifols (AMG), assegura que “el retorn al dividend, la reducció del deute i de la ràtio de palanquejament, així com l’increment del flux de caixa lliure i del benefici net fins a 177 milions d’euros, permeten que contemplem que el valor intrínsec es comenci a reflectir en la cotització”. Tant els menudistes com altres experts sostenen que, observant els fonamentals de la companyia, els títols s’haurien de moure per sobre dels 20 euros; i esperen que aquesta convergència es produeixi més aviat que tard.
La senda de creixement que revelen aquests resultats, a parer dels accionistes minoritaris, allunyen encara més les interpretacions de Gotham i altres actors. Segons Breña, la gestió d’Abia i Srinivasan, així com la del conjunt del consell -família fundadora inclosa- “ens ha permès conèixer la falsedat dels interessats i dirigits atacs contra els Grifols i, amb igual proximitat i col·laboració, protegir l’interès social i la creació de valor”. Ja en un comunicat el passat dilluns, l’entitat apuntava que “es complirien les previsions i Grifols milloraria totes les magnituds comparables” -i així ha estat, amb cert marge a l’alça-. La multinacional, doncs, sembla estar fora del perill creat per l’informe baixista del gener del 2024. Ara, com sostenen els directius, el repte és al pla de creació de valor. “Hi ha molts factors externs, però Grifols està ben posicionat per navegar la incertesa”, ha declarat Abia.