El 2018, el Tribunal Suprem dels Estats Units va legalitzar al país les apostes esportives. D’ençà de la decisió, més de la meitat dels estats del país han introduït legislacions favorables al joc, i les grans cases ja facturen milers de milions de dòlars l’any –DraftKings va declarar prop de 3.000 milions en ingressos el 2024, mentre que BetMGM va superar els 2.000 milions en el mateix període-. L’avenç del gambling digital ha estat imparable, tant que, en els darrers cinc anys, han aparegut iniciatives que el volen aplicar a altres àmbits de la vida social. Fora d’un camp de futbol, de bàsquet o de beisbol també s’hauria de poder apostar: la velocitat del vent en un huracà, una condemna en una trama judicial o fins i tot el resultat d’unes eleccions també podrien esdevenir un actiu financer. Aquesta és la tesi que impulsa dues de les firmes en línia que més han crescut després de la pandèmia: Polymarket, fundada el 2020, i Kalshi, nascuda el 2021. Els mercats de prediccions, si hom es guia pels seus resultats, són el futur; i els seus fundadors s’imaginen un món en què el capital financer serà el mediador de totes les relacions socials. “En els pròxims anys, hem d’aconseguir monetitzar qualsevol diferència d’opinió”, deia, obertament, Tarek Mansour, un dels dos cervells darrere de Kalshi, en unes recents jornades tecnològiques.
El 2024, segons dades oficials de la companyia, Polymarket va moure actius per valor de més de 9.000 milions de dòlars; mentre que Kalshi, que ja ha comunicat els seus resultats del tercer trimestre del 2025, concentra un volum d’apostes superior als 2.000 milions de dòlars fins al setembre. El format és més que senzill: com qualsevol usuari faria a plataformes d’apostes esportives, els inversors al mercat de prediccions poden intentar endevinar el resultat de conflictes polítics, socials i econòmics d’allò més variats. Ara bé, el funcionament és innovador respecte d’anteriors intents de mercadejar amb la massa social: Polymarket és un lloc d’apostes blockchain. Els seus usuaris compren i venen contractes intel·ligents fonamentats en una predicció, tot plegat pagat amb criptomonedes. Per a apostar, bàsicament, un inversor compra actius similars a una acció d’un esdeveniment, a un preu establert segons les probabilitats que atorga el lloc a què aquest es doni. Per exemple, qualcú pot comprar contractes vinculats a un procés electoral a l’equivalent a 0,45 dòlars cadascun. Si aquest es resol a favor de l’apostador, els contractes passen a valer un dòlar complet, i el guany és la diferència. Si no, valdran zero.
El lloc web de Polymarket obre, ara per ara, amb tres bets d’implicacions geopolítiques extremes: qualsevol amb un compte i un grapat de dòlars pot fer una aposta sobre si la Reserva Federal rebaixarà o no els tipus d’interès en la seva reunió de política monetària del gener; sobre qui succeirà a Jerome Powell al capdavant de la institució, o sobre la data exacta en què l’assalt pseudomilitar de Donald Trump a Veneçuela provocarà la caiguda del president Nicolás Maduro. La República Bolivariana és un dels actius preferits per als clients de la companyia, que ja han apostat més de 175.000 dòlars combinats a la captura de més narcovaixells a les aigües del Carib. Per la seva banda, Kalshi pregunta als inversors qui serà el candidat Demòcrata al Senat dels Estats Units el 2026, i ja ha aconseguit atraure prop de 500.000 dòlars en estimacions.
I les propostes com aquestes es multipliquen: l’exchange de criptomonedes Crypto.com també ofereix una pestanya de prediccions; i altres companyies com RobinHood o PredictIt escalen posicions entre els apostadors. En total, segons estimacions de la mateixa Polymarket, el sector ja ha mogut prop de 28.000 milions de dòlars en només els primers nou mesos del 2025. De fet, el fundador de la companyia, el jove Shayne Coplan, un novaiorquès de 27 anys, ha esdevingut el milmilionari més jove de la història dels Estats Units. Només durant les eleccions presidencials del 2024, Coplan va aconseguir moure més de 3.200 milions de dòlars en apostes sobre el resultat.
El preu de la informació
Segons escrivia l’analista tecnològic Jason Wingard a la revista Forbes, el mercat de prediccions “no va d’apostar, va d’informació”. Els fundadors d’aquestes companyies consideren que la financerització de les interaccions socials introdueix un risc en l’opinió pública i, per tant, dibuixa un panorama polític o social més acurat que el que faria una enquesta, que ni ofereix ni amenaça les persones que formen part de la mostra. Sense anar més lluny, en el darrer tancament del govern dels Estats Units provocat pels desacords entre Demòcrates i Republicans en el pressupost sanitari, les plataformes van atraure múltiples milions de dòlars en apostes; i consideren que la pressió que va afegir aquest senyar financer va contribuir al fet que alguns senadors del partit blau es rendissin abans de temps i obrissin la porta als comptes de Trump. En la mateixa intervenció pública en què va defensar la “financerització de tot”, Mansour reivindicava que plataformes com la seva “fan una feina molt, molt bona a l’hora de destil·lar informació i revelar la veritat de la gent”. Coplan ha anat un pas més enllà, i ha arribat a assegurar que Polymarket “és l’eina més precisa que tenim com a humanitat ara mateix”.
Les implicacions digitals, econòmiques i fins i tot democràtiques dels mercats de prediccions enfronten analistes i experts de tot el planeta. Les postures més tecnooptimistes sostenen que té la capacitat de democratitzar els mercats financers; així com de generar beneficis immediats per als ciutadans de processos polítics i socials sovint aliens. Els més crítics alerten que provocarà una fuita d’informació cap a les grans corporacions, i contribuirà a la vigilància de la població. A més, en termes més econòmics, alerten que -com en el mercat de capitals tradicionals- els grans actors acabaran movent els valors a favor seu. Amb un greuge afegit, a més: que, a diferència d’un partit de futbol, les apostes en un procés electoral poden afectar-ne el resultat. “Mai ha estat un mercat igualitari, però ho serà encara menys a partir d’ara”, reflexiona el professor de la Universitat Pompeu Fabra i investigador del Global Democracy Project Josep Lluís Martí, en convers amb Món Economia.
Martí recorda que l’informàtic i tecnòleg Jaron Lanier ja va esmentar, a la seva obra Who owns the future, una idea de tokenització de les intervencions al món digital; si bé als seus ulls hauria de servir com a eina de redistribució de la riquesa generada pels usuaris a les plataformes, que ara es concentra en les mans dels executius de les companyies tecnològiques. Ara bé, per a l’expert, la tendència a la concentració del capital serà molt més forta que la minsa descentralització que ofereix el Web3. “Passarà com amb la borsa tradicional: la idea d’obrir el capital a petits inversors era una promesa democratitzadora; però d’aquí no se n’ha derivat res”, lamenta. En aquest sentit, quan en el mercat de prediccions “arribi el moment en què els petits inversors no puguin competir amb els grans fons”, les firmes multimilionàries no només tindran el control total de l’actiu financer, sinó també del seu efecte sobre l’opinió pública. De fet, és un problema que ja s’està detectant: un estudi de la Universitat de Colúmbia ha demostrat recentment que un 25% del volum de les apostes a Polymarket són “artificials”, i formen part de processos de wash trading -venda i compra ràpida de contractes relacionats amb un resultat concret- per assolir beneficis immediats. Els investigadors no apunten a la companyia com a culpable, ni tampoc entenen que aquests moviments hagin “aportat informació al mercat” en un sentit o un altre. Ara bé, revela un forat important en un fòrum que aspira a ser el marcador quantitatiu del debat públic digital; i que ja ho és, en bona manera, en el principal entorn financer d’Occident.
